Un any més el Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars acull a milers de xicotetes aus migratòries en el seu periple post nupcial cap a terres africanes. És el cas de les oronetes comunes, les oronetes de ribera, les boscarles de canyar, els rossinyols bords i les cotxes blaves d'entre altres espècies. Moltes parelles i la seua descendència que han criat a Espanya i alguns països europeus inicien durant el mes de setembre i primeres setmanes d'octubre un llarg viatge de milers de quilòmetres cap al continent Africà. Aquestes espècies volen des del nord cap el sud utilitzant les zones humides que van trobant-se al llarg de la costa mediterrània.

A la província de Castelló destaquen principalment el parc natural del Prat de Cabanes i Torreblanca, la marjal d’Almenara i el Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars. "Les aus migratòries estan en desplaçament de nord a sud. Baixen pel litoral mediterrani, van ocupant zones humides i creen dormidors. Aquestes aus romanen més o menys dies en eixos dormidors en funció de la disponibilitat de menjar, és a dir, de la presència o absència d'insectes", afirma el director del Grup Au d'Ornitologia de Castelló, Joan Castany. Aquest és l'exemple de les oronetes comunes. Tots els anys bàndols d'uns 500 individus dormen diàriament a les Goles del Millars durant el període de la migració. "Les oronetes comunes van baixant de dormidor en dormidor o de zona humida en zona humida cap al sud. En funció de la quantitat de menjar que troben estan uns pocs dies o se'n van cap a un altre dormidor", continua explicant Castany. A hores d'ara les oronetes comunes han deixat d'utilitzar la desembocadura del Millars com a parada i fonda. En l'actualitat són altres xicotetes aus les protagonistes de la migració com és el cas de la boscarla de canyar i el rossinyol bord.

L'alarmant desaparició del cuetet

Els grups conservacionistes dedicats a l'estudi i seguiment de les aus passeriformes utilitzen espais com la desembocadura del riu Millars per a desenvolupar les seues investigacions. Aquest és l'exemple del Grup Au d’Ornitologia de Castelló que anella a les goles des de l'any 1994. Enguany han detectat una davallada alarmant d'una espècie abans abundant com és el cuetet. "Hem detectat una davallada brutal per al cuetet. Aquesta no sols s'ha detectat a la desembocadura del Millars sinó també en altres llocs. A l'espècie, pel motiu que siga li ha anat malament durant la cria. El Grup Au en el Millars ha censat grans bàndols d'entre 400 i 500 individus en anys anteriors però enguany l'absència és molt preocupant. És un animal lligat a la ramaderia, en castellà es coneix com a lavandera boyera, un apel·latiu que li ve dels bous i precisament ara els ramats són cada vegada més escassos", afirma amb preocupació el director del Grup Au. El trist és altra espècie que també ha experimentat una preocupant disminució a la desembocadura del riu. Els experts consideren que la seua absència està relacionada amb l'aliment. Aquest passeriforme s'alimenta d'abelles i durant els últims anys els apicultors han tingut dificultats a l'hora de deixar els seus ruscos prop de la costa.

Anellador científic del Grup Au a les Goles del riu Millars