Directius i experts de la conselleria del ram, més de deu representants de Consells Agraris de localitats amb camps d'arròs, i portaveus de la Unió de Llauradors i Ramaders del País Valencià, de l’Associació Valenciana d’Agricultors, i de Cooperatives Agroalimentàries s’han posat d’acord per prendre a decissió. No van estar presents les organitzacions ecologistes.

Es va acordar en la reunió que "les organitzacions i consells agraris presentaran propostes amb les localitzacions i calendari previst de cremes, i l'autoritat ambiental supervisarà i establirà les condicions en què aquelles es podran dur a terme, per tal de minimitzar l'impacte i les molèsties que produeixen en la població circumdant ".Des de l'u d'octubre, un equip tècnic interdepartamental treballa "per establir mesures alternatives i incentivades que permeten reduir aquesta pràctica tradicional en les pròximes campanyes fins a fer-la prescindible".

De moment, i quan escrivim aquesta crònica, 3 d'octubre, l'equip interdepartamental i els diferents consells agraris, en els que s'ha deixat la responsabilitat de programar les cremes continuen treballant. Això és així perquè la Conselleria, com és natural, ha volgut desempallegar-se d'una qüestió espinosa i es limita a autoritzar aquest any una crema generalitzada, que és el que han demanat amb força els arrossers durant tot l'estiu.

Acció Ecologista denuncia falta d'informació

Per la seua banda, Acció Ecologista Agró, l'organització més ferma en aquesta polèmica ha denunciat falta d'informació. Exigeix a la Conselleria "els estudis tècnics que justifiquen la conveniència de la crema de la palla de l'arròs com a millor mesura degestió en tot el parc natural. Fins al moment, i tot i ser membres de la Comissió d'Agricultura de la Junta Rectora de l'Albufera, la Conselleria no ens ha facilitat cap documentació sobre la decisió de promoure un altre any aquesta pràctica agrícola, que afecta negativament la salut de els habitants dels municipis del parc natural i suposa una contribució més al canvi climàtic."

A més, han demanat l'estudi realitzat pels tècnics sobre la matèria orgànica dels arrossars que ha donat lloc a l'autorització de les cremes d'aquest any, volen saber si hi ha alguna mesura destinada al seguiment agronòmic de les cremes, tant en el que respecta a la matèria orgànica com a les plagues.

Una vegada més ha brollat el conflicte. Si bé després d'un ajust de les postures, que permet veure alguna llum a l'horitzó. Ni Acció Ecologista nega la necessitat de determinades cremes, ni els agricultors es tanquen en banda a negociar mesures alternatives. Ho expliquen en el vídeo que acompanya aquest text Lucía Moreno, representant d'Acció Ecologista Agró i d'Enric Bellido, representant del sector arrosser a la Unió d'Agricultors i Ramaders del País Valencià.

Llegendes i malentesos

Una llegenda de misteriós origen atribueix a la Unió Europea la prohibició de la crema de la palla de l'arròs a l'Albufera de València, a causa de les protestes i polèmiques que es van aixecar en els primers anys del nou segle entre ciutadans i ecologistes. En realitat la prohibició existeix, però la facultat d'executar-la posseeix el govern valencià, gestionador en el nostre territori de la major part de la Política Agrària Comuna. El 2009, la Conselleria d'Agricultura va prohibir les cremes, i es va reservar assenyalar les excepcions. Per als agricultors, el foc, element purificador, és inevitable. La crema de la palla d'arròs, asseguren els ecologistes, no és una necessitat indiscutible i sense alternatives.

La palla de l'arròs sempre s'ha cremat a l'Albufera de València. Però abans de la mecanització en el cultiu d'aquesta gramínia, cap als anys 70, les cremes es feien d'una manera molt diferent a les que han causat una contaminació massiva que es tracta d'evitar.

Fins a la dècada dels setanta tot el treball al camp, des de la preparació del terreny a la recol·lecció, es realitzava a força de braços i amb tracció animal. Només el trillat es feia en les eres per mitjans mecànics que avui dia són obsolets. Al segar manualment, bona part de la palla produïda sortia del camp formant garbes juntament amb les espigues, en direcció a l'era de trillar. En l'arrossar quedaven, a més del rostoll, els petits munts (gavelles) de palla que es tallaven, desbarbat dels feixos de sembrats una vegada aquests havien estat lligats. Aquestes gavelles, a més de la palla resultant del trillat, era aprofitada per al seu ús en ramaderia, en les hortes, com a combustible, per a fabricació de certs tipus de paper, etc.

És a dir, al subproducte se li donaven múltiples usos que li conferien suficient valor com perquè el seu tràfec resultés rendible. La major part de la biomassa generada sortia del tancat, i la que quedava s'acumulava en xicotets amuntegaments aquí i allà que en cremar en xicotetes pires no tenien un efecte mediambiental significatiu.

Hui les cremes es fan, una vegada sec o sec a mitges el tancat, pegant foc a tots els rostolls i palla acumulada, perquè tota la biomassa es queda al camp.