Jardí mediterrani de l’Albarda
A Pedreguer, a la comarca alacantina de la Marina Alta creix el jardí de l’Albarda, una joia botànica feta amb plantes autòctones. Obert al públic, està dissenyat per a complir un dels objectius de FUNDEM, la potenciació de la jardineria mediterrània amb espècies autòctones. El nostre col·laborador i biòleg Batiste Miguel el recorre en companyia del seu propietari Enrique Montoliu.
A Pedreguer, municipi alacantí de la Marina Alta, molt pròxim a la turística Denia, es troba el jardí de l’Albarda. La Fundació FUNDEM ho va crear en 1990, gestionant-ho des de llavors amb els més estrictes criteris de sostenibilitat ambiental. A més de la seua gran biodiversitat botànica, l'Albarda recrea la imatge dels antics jardins renaixentistes valencians, influenciats per la cultura àrab. Estes característiques han fet que el jardí estiga reconegut per la Universitat Politècnica de València i guardonat amb el premi Magister de Paisajisme l'any 2002. Un model de referència en el món de la jardineria mediterrània pel que fa a la implantació o restauració de jardins, siguen públics o privats, a fi de preservar el paisatge.
Sobre una superfície de 50.000 m2, aquest jardí, que recorda als jardins renaixentistes tradicionals amb clares influències de la jardineria àrab, alberga més de set-centes espècies de plantes autòctones, incloent diversos endemismes. És una prova fefaent que no és necessari recórrer a espècies exòtiques per a dur a terme una jardineria bella i creativa, sinó que pot fer-se amb plantes autòctones, adaptades a les condicions ambientals i ecològiques locals, la qual cosa fa possible un ús sostenible dels recursos, especialment de l’aigua, afavorint a més la conservació de la biodiversitat.
Un camí flanquejat de xiprers i oliveres condueix a la finca, presidida per una vila amb un cert ambient italià i amb molts metres quadrats de vegetació exuberant, on la murta, la vinca, el acant i el llentiscle alternen amb tarongers amargs, magraners, palmeres i llorers.
Enrrique Montoliu y Batiste Miguel
I el bosc, on arbres autòctons com el gal·ler, la carrasca, la surera i el lledoner sobreïxen d’un sotabosc amb matoll mediterrani. I també estan les roses, que juntament amb gessamí i la flor del taronger impregnen l’aire d’aromes que, especialment en el Jardí Morisc-Valencià, poder transportar-te fins als exòtics jardins d’Al –Andalus. I l’aigua, la qual, present en tot el jardí, a més d’amanyagar al visitant amb el seu murmuri, afavoreix la presencia d’una fauna rica i variada.
