A La Carta À Punt Mèdia

Els animals poden ser tan intel·ligents com els humans i, en algunes ocasions i contextos, ho poden arribar a fer millor que nosaltres, com per exemple, amb la memòria. Els animals tenen la capacitat d'elaborar les seues pròpies eines, de memoritzar i de practicar la cooperació i l'empatia, sense destruir el seu entorn. Així ho demostren nombrosos exemples d'espècies que fabriquen les seues eines per a aconseguir aliments. Alguns dels casos són el corb, que per a trencar una anou utilitza la circulació d'automòbils al Japó o, els elefants, que utilitzen fulles d'arbres per a netejar la seua pell d'insectes. La intel·ligència es defineix com una funció adaptativa del comportament per a respondre a problemes en el seu propi benefici, i per a un animal és sobreviure.

Els humans hem disposat de la naturalesa i dels altres éssers vius per a la nostra conveniència, alguna cosa que posa en el límit la nostra supervivència. Aquest antropocentrisme s'ha justificat històricament per una superioritat que implica la intel·ligència i la capacitat de sentir. Però la seqüenciació del genoma de diferents espècies ha demostrat què prop estem humans i animals. Sabem que estan dotats de sensibilitat, que tenen emocions i poden sofrir. Algunes espècies tenen una capacitat d'organització i comunicació admirables. Ara sabem, a més, que tenen diferents graus d'intel·ligència i capacitat d'aprendre, la qual cosa obliga a replantejar la nostra relació amb els animals.

Entrevista amb Cati Gerique

Decidir si un animal és intel·ligent, no és senzill. Cada espècie i classe té un sistema nerviós i un desenvolupament cerebral que determinen quines habilitats podrà desenvolupar durant la seua existència, però molts no tenen res a veure amb com entenem la intel·ligència en els humans. Els científics solen basar-se en conceptes com l’autoconsciència, l'habilitat per a aprendre d'altres individus, les relacions socials més o menys complexes, l'ús d'eines per a facilitar la seua supervivència o la seua capacitat per a comunicar-se i organitzar-se com alguns punts que poden determinar el grau d'intel·ligència d'una espècie.

Des del món de la veterinària, la branca mèdica encarregada de previndre, diagnosticar i tractar les malalties dels animals no humans, Cati Gerique, especialista en relacions animals i veterinària del Bioparc des de 2008, explica la seua experiència estudiant mamífers com les girafes o els elefants africans.

Cati Gerique, veterinària i especialista en relacions animals del Bioparc

Entrevista amb Pablo Vera

Els ocells no tenen mans, no obstant això, juntament amb els primats, és el grup de vertebrats amb el major nombre d'espècies que es serveixen d'objectes. Els descobriments dels últims 20 anys demostren que els ocells són també una de les més creatives. Els còrvids són reconeguts per la seua gran creativitat, i els Psittacidae (lloros, cotorres...), per la seua capacitat de realitzar activitats excepcionals. L'aufrany (Neophron percnopterus) llança pedres als ous per a trencar-los, i les garses atrauen els peixos amb esquer. El picot del Gila (Melanerpes uropygialis) se serveix del pic com a recipient per a transportar i xuclar mel, i l'àguila de Verreaux (Aquila verreauxii) llança objectes per a atacar un altre individu.

La migració també posa a prova la capacitat de moltes espècies d'aus. Per a saber perquè deixen el seu lloc habitual, com saben on han d'anar i si el canvi climàtic i global, amb l'augment de les temperatures que comporta, els afecta en el seu cicle d'alimentació, d’aparellament i de reproducció. L’ornitòleg Pablo Vera, tècnic de SEO-Birdlife de València, explica com el fenomen de la migració dels ocells, uns éssers vius amb no més de 20 grams de pes i un cervell xicotet que guarda un tipus de brúixola que les ajuda a orientar-se, es tracta d'una lluita per la supervivència, d'una viatge marcat per la cerca de disponibilitat d'aliment.

Pablo Vera, ornitòleg i tècnic de SEO-Birdlife

Entrevista amb Enrique Font

La cognició animal es defineix com l'estudi de les capacitats mentals dels animals o del procés pel qual un animal rep i processa la informació del seu entorn a través dels seus sentits. S’ha desenvolupat a partir de la psicologia comparada, i influenciat per l'etologia, l'ecologia del comportament i la psicologia evolucionista. La recerca en cognició animal es refereix tant als mamífers, especialment primats, cetacis i elefants, així com gossos, gats, ossos rentadors i rosegadors, com als no mamífers vertebrats com a ocells, lloros, córvidos i coloms, així com per a rèptils, fardatxos, serps i peixos i, fins i tot, invertebrats com a cefalòpodes, aranyes i insectes.

L'etologia s'ocupa d'estudiar el comportament animal des d'una perspectiva evolutiva. Enrique Font Bisier és professor del Departament de Zoologia de la Universitat de València i director del grup d'etologia de la mateixa universitat, el qual s’adscriu a l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (ICBiBE). El grup d'etologia és líder en l'estudi dels lacèrtids, una família de rèptils escatosos on trobaríem el fardatxo o la sargantana, entre d’altres. Estudien des de la seua coloració al seu comportament reproductiu, el seu comportament social o com es comuniquen. El grup també treballa en la comunicació acústica del llop ibèric. L'estudi del comportament animal ha portat Enrique Font a publicar nombrosos articles científics.

Enrique Font, director del grup d’Etologia de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva

Tertúlia amb Cati Gerique, Pablo Vera i Enrique Font

En el temps de la tertúlia, els convidats i els membres de l'equip del programa, Reis Juan, Batiste Miguel i Kristin Suleng, analitzen l'evolució de les espècies i la seua relació amb el concepte d'intel·ligència. Si l'humà és, en l'escala evolutiva, el més jove en el planeta, i el món animal representa un recurs d'inspiració per als humans, quines circumstàncies han portat a l'humà a considerar-se superior en la jerarquia de la intel·ligència i alhora destruir l'entorn? Quines implicacions suposa reconéixer la intel·ligència dels animals a l'hora de disposar de la vida i la llibertat dels éssers vivents? Aquestes i altres qüestions centren la conversa del #SamarucDigitalIntel·ligènciaAnimal.

La Biblioteca Verda

Afegim el director de la revista Mètode, Martí Domínguez, biòleg, escriptor i periodista, a la llista d’autors de la nostra “Biblioteca Verda”. El llibre que ens presenta, i del qual és autor, és Històries naturals, il·lustrat per Perico Pastor i editat per Grup62.

La Finestra del Samaruc

A “La Finestra del Samaruc” guaitem per conéixer el paisatge més estimat de personalitats de la cultura, el medi ambient i el saber de la Comunitat Valenciana. A la nova entrega de Samarucdigital, Robert Forés, reconegut director d’orquestra, ens porta la partida de la muntanya de l’Alcúdia.

El So de la Natura

El nostre company, Batiste Miguel, ens porta el “So de la Natura” com cada setmana.