Potser no és una de les espècies més rellevants o de major valor conservacionista de les que podem trobar als aiguamolls valencians. Però, el seu caminar estilitzat, els seus colors suaus, el vol sincronitzat de desenes o centenars d'aus o el guirigall que formen mentre es comuniquen fan del flamenc una au que és en si tota bellesa i atrau l'atenció de qualsevol persona que s'apropa als aiguamolls que habiten al llarg de l'any. Per aquesta raó els flamencs són una una espècie de bandera amb la qual mostrar el valor dels aiguamolls. Ningú no es negarà: hem de conservar l'hàbitat d'una au tan magnífica.

Una au que pinta les plomes filtrant aigua

Què fa el flamenc amb el cap dins de l'aigua? La seua característica forma d'alimentar-se en aigües salines o salobres li permet obtenir entre el sediment el seu aliment, que filtra amb les laminilles que té al bec. Així, l'aigua i la terra surten xicotets invertebrats aquàtics, com són els crustacis, mol·luscos, larves d'insectes, o zooplàncton, a més de, ocasionalment, també material vegetal, com ara llavors de plantes aquàtiques.

Els xicotets crustacis dels quals s'alimenta duen incorporat un pigment carotenoide que adquireixen de bacteris i algues microscòpiques. Quan el flamenc està renovant el seu plomatge de cara al període reproductor, aquest pigment queda fixat a les plomes que estan creixent, tenyint-les de rosa, a banda de quedar incorporat a altres parts del cos, com les potes. Per aquesta raó, podem distingir diferents grups d'edat entre els flamencs: els jóvens fins a un any, amb un plomatge blanc, marró i negre (un plomatge crescut en una alimentació diferent de la de l'adult), els jóvens no reproductors, amb un plomatge blanc en algunes tonalitats roses, i els adults, amb un plomatge amb major quantitat de plomes roses.

El flamenc, una au connectada a la xarxa

Estem davant d'una espècie migratòria, que de manera general es reprodueix a l'aiguamoll del Mediterrani occidental i hiverna en regions subsaharianes, encara que els jóvens tendeixen a quedar-se en regions mediterrànies. A banda d'aquest comportament migratori, els flamencs tenen una gran capacitat de desplaçament, que els facilita fins i tot recórrer grans distàncies diàriament per a moure's entre aiguamolls separats 200 km per descansar i alimentar-se. A més, gràcies al seu comportament gregari, formen grups en els quals s'ajunten aus de diferent procedència: Donyana, Maresmes de l'Odiel, Llacuna de Fuente de Piedra, Delta de l'Ebre, la Camarga, Saline di Comacchio, etc.

Juntament amb Mauritània (on una gran part dels flamencs nascuts al Mediterrani passen l'hivern), una sèrie d'aiguamolls d'Espanya, França i Itàlia, principalment, formen una xarxa en la qual els flamencs es mouen durant l'any. Aquesta connexió entre aiguamolls, on els més importants estan aproximadament a 200 km un dels altres, és fonamental per a la conservació de l'espècie, ja que asseguren zones de descans i alimentació alternatives si hi ha molèsties o alteracions. Però, també fan un paper importantíssim els xicotets aiguamolls que acullen a grups menys nombrosos de flamenc, i que mantenen connectada la xarxa si alguns dels grans aiguamolls no tenen les condicions òptimes per albergar-los.

Beneficiat pel canvi climàtic

Com tots els canvis, el canvi climàtic genera desajustos forts en l'equilibri dinàmic entre les espècies i el medi en el qual habiten. Una part de les espècies, amb menys capacitat d'adaptació, pateixen reduccions de poblacions o fins i tot extincions. Altres, generalment poques, més adaptables o a les que afavoreixen els canvis específics al medi, milloren les seues poblacions. Aquest últim és el cas del flamenc, que gràcies a les temperatures més suaus a l'hivern i la salinització dels aiguamolls litorals de les últimes dues dècades, veuen augmentats els números d'individus hivernants al Mediterrani, la major part jóvens, provocant un augment de la supervivència juvenil i per tant un augment poblacional.

Aquest marc d'augment poblacional causa que els grups que podem veure en una visita als nostres aiguamolls siguen cada vegada més grans, però també que es creen noves zones d'hivernada. És el cas de l'Albufera de València, on hi ha una presència destacada i regular durant la hivernada des de 2012, i any rere any el nombre de flamencs que es veuen a l'aiguamoll augmenta. En 2018 s'ha arribat a censar més de 6.000 aus.

A més de l'Albufera, en l'actualitat, els principals aiguamolls de la Comunitat Valenciana utilitzats pels flamencs són els aiguamolls amb ambients salobres, com ara el Fons d'Elx, les Salines de Santa Pola i la Mata-Torrevella. A banda, a la nostra geografia hi ha molts xicotets aiguamolls que alberguen grups xicotets però igualment interessants en l'àmbit de conservació, com són la marjal de Calp, la Marjal del Moro, la Marjal d'Almenara, o la Marjal de Pego-Oliva.

Oriana Brunori y Pablo Vera a l'Albufera de València

Quan i com veure'ls?

Encara que el flamenc és una espècie de la qual podem gaudir a la llar de tot l'any, els diferents aiguamolls del litoral amb aigües salobres són el destí de diferents grups d'edats en els diferents períodes de l'any. El flamenc és una au que majoritàriament fa acte de presència fóra del període reproductor, durant la hibernada i primavera. Tot i això, s'han donat alguns casos de reproducció als aiguamolls del sud d'Alacant.

És freqüent veure persones que s'apropen als grups de flamencs per a fer una foto amb el mòbil, fins a sobrepassar la distància de seguretat que mantenen les aus, o per fer-les volar (què hi haurà en el cap d'aquests últims?) Aquesta és una de les raons per les quals els flamencs canvien tant de lloc buscant zones en les quals alimentar-se, que no són tan abundants com podríem pensar.

Així que anem tots a buscar i observar flamencs. Gaudim d'ells, vibrem. Però, sobretot, fem-ho sense molestar-los, dins del cotxe o amagats, veient com remenen el fang amb el cap sota l'aigua, com es barallen, festegen o dormen sobre una pota. Només així aconseguirem que l'espectacle dels flamencs torne any rere any.