Els falcons que sobrevolen València

8 falcons pelegrins viuen a la ciutat de València, on també resideixen de manera habitual 26 parelles de xoriguer comú. La població de rapinyaires ha augmentat en la l’entorn urbà en els últims anys per l’increment de la superfície de jardins urbans, on viuen xicotets aus i rosegadors que els serveixen d’aliment. Un projecte d’Estudi Verd està ajudant a reforçar les seues poblacions.

Tres xoriguers comuns (Falco tinnunculus), una òliba (Tyto alba), i un falcó pelegrí (Falco peregrinus brookei) han sigut alliberats a l’horta de Benimamet, a València per tècnics de la conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural. Els exemplars han tornat al seu hàbitat urbà després de ser recuperats de les seues ferides, provocades per caigudes o impactes amb mobiliari urbà, al Centre de Fauna de la Granja del Saler.

En l’actualitat 8 falcons pelegrins i 26 parelles de xoriguer comú resideixen de manera habitual a  la ciutat de València, segons explica l’ornitòleg Javier García, d'Estudi Verdque des de 2007 fa un seguiment detallat i de manera voluntària de les poblacions de rapinyaires a la ciutat. Recentment ha detectat una subespècie provinent del nord d’Europa i fa dos anys un àguila de panxa blanca es va instal.lar al Port de València.

L’ornitòleg explica, que amb la col.laboració de tècnics de l’Ajuntament de València, iniciarem fa deu anys un projecte de hacking, un sistema per la introducció de cries en nius que son alimentades pels cuidadors fins que s’acostumen a caçar en solitari. En total s’introduiren 11 exemplars sense cap cost per l’erari públic. Quatre d’ells ha mort, tres per col·lisions amb mobiliari urbà i un per malaltia. En la vesant més positiva, varies parelles han criat a la ciutat amb nius que arriben als 6 polls, amb un índex de reproducció superior a les parelles que viuen en espais naturals, Javier García explica les causes en l’augment de la disponibilitat d’aliment, bàsicament xicotetes aus i rosegadors que proliferen amb l’increment d’espais enjardinats.

Francisco Javier García y Gans. Estudi Verd, S. L.

La malaltia dels coloms

Javier García explica que l’objectiu del projecte és “augmentar la diversitat d’espècies dins del medi natural també a la ciutat, i nega que la intenció siga reduir la població de coloms o tortores. Assegura que això seria com dir que “posant un lleó en mig de la sabana acabarem amb totes les zebres i els antílops, només cacen els exemplars més vells o malalts.” De fet els coloms són portadors d’una infecció anomenada Trichomonas que pot resultar mortal per als polls de les rapinyaires. Els tècnics d’Estudi Verd s’encarreguen també de vacunar els polls que detecten en els seus cens.

Les aus rapinyaires han ocupat diverses residències en distintes ubicacions de la ciutat. En l’actualitat alguns viuen en un dels pisos més alts d’un conegut hotel de l’avinguda Corts Valencianes, altres a la Dàrsena del Port, a les obres del nou camp de futbol “Ciutat de València”, al barri de la Torre o l’Avinguda Doctor Peset i Aleixandre, sempre buscant la disponibilitat d’aliment.

Foto: Francisco Javier García y Gans. Estudi Verd, S. L.

Etiquetes