La nostra ruta comença a Almedíjar, una població de carrers estrets i cases blanques enclavada en el cor de la Serra d’Espadà. El recorregut que farem hui ens servirà per descobrir les singularitats que presenten les sureres, molt presents en aquestes muntanyes.

A la plaça de l’església hem quedat amb Chema Rabasa, de l’empresa d’itineraris naturals Itinerantur. Amb ell ens dirigim per la solitària carretera que uneix Almedíjar amb Aín. Aparquem el cotxe una vegada localitzem un panell informatiu que ens parla del lloc que visitarem: el mas de La Mosquera.

Una pista forestal ens duu fins aquest antic centre d’explotació surera. Tot i que la casa es troba en estat de runes, no és difícil imaginar-se com devia ser la vida ací, quan autoabastir-se era el pa de cada dia.

Refem el camí i continuem la marxa per una carretera gens transitada fins que trobem una fita que ens marca la senda que baixa cap al barranc d’Almansor. Ens deixem portar cames avall a través d’una senda envoltada de vegetació.

La trobada de nombroses sureres, treballades per la mà de l’home, ens obliga a fer un alto en el camí. Val la pena fer una parada per entendre com es treballa l’extracció del suro, un recurs natural que continua oferint el bosc de la Serra d’Espadà.

En el tram final del barranc, ens sorprèn un castanyera de dimensions gegantines. Es tracta d’un arbre monumental del qual es conta una llegenda que parla de la rica història d’Almedíjar.

Un nou punt d’interès etnològic que trobem al camí és una carbonera que ha estat reconstruïda en l’actualitat. Una mostra més dels múltiples usos que històricament se li ha donat al boscos d’Espadà.

Arribem al poble satisfets de tot el que hem aprés de la vida a la serra. Abans, però, d’emprendre el camí de tornada a casa, fem una última parada. La formatgeria artesana Los Corrales ens permet conèixer els sabors de la zona. Amb bon sabor de boca, ens acomiadem dels arbres únics de pell rugosa que habiten la Serra d’Espadà.