A La Carta À Punt Mèdia

La memòria històrica és una forma de vida que sembla haver-se escapat. Una col·locació ordenada i sòlida d'unes pedres sobre unes altres, sense llaurar i sense cap classe de morter d'unió, sustentades pel seu propi pes, conformen l’arquitectura de la pedra en sec. Aquesta tècnica constructiva funcional i plena de saviesa i sentit pràctic, característica de diverses zones de la geografia valenciana, pertany des del novembre passat a la llista representativa del patrimoni cultural immaterial de la humanitat de la Unesco. Samarucdigital dedica la seua nova entrega a aquest paisatge ancestral de senzilles construccions populars del món agrícola i ramader en forma de cabanyes, camins, murs, tancats i corrals, en harmonia amb l’espai físic.

El territori valencià posseeix nombrosos elements construïts amb la tècnica de la pedra en sec. Des de les comarques del nord de Castelló, com les àrees de Vinaròs-Sant Jordi, al Baix Maestrat; Tírig-Catí-Albocàsser, a l'Alt Maestrat i Vilafranca-Castellfort, a la comarca dels Ports de Morella, on és freqüent trobar casetes i barraques; fins al sud de la Comunitat Valenciana, com Callosa d'en Sarrià, Novelda, Crevillent o El Pinós, amb nombrosos exemples de refugis agrícoles o refugis de pedrapiquer associats a l'antiga extracció minera. A les comarques centrals destaca el municipi d'Enguera, amb un gran nombre de refugis, anomenats "cucos". La Generalitat Valenciana va declarar la tècnica constructiva de la pedra en sec com a bé de rellevància local immaterial el novembre de 2016. 

Entrevista amb Rafael Cebrián

Amb el reconegut muntanyer i escriptor Rafael Cebrián recorrerem els indrets on encara trobem construccions en pedra seca i intentarem saber com es duia a terme la construcció i quina funció tenia, així com els seus orígens, que es remunten al Neolític, quan l’aprofitament de la pedra va arrelar com a material per defensar i fer més còmoda la caverna.

Cebrián és probablement l'autor més prolífic en literatura d'itineraris muntanyencs. Autor de la col·lecció “Muntanyes valencianes” i d'altres títols de muntanyisme i excursionisme, ha sigut un membre destacat del Centre Excursionista de València, al qual està vinculat des de 1948. Ha fet escalada a tot el nostre territori -- va ser pioner en l'escalada del Penyal d'Ifach el 1959-- i a altres muntanyes com els Alps, els Andes, el Kilimanjaro, Patagònia o Nepal. Un accident, l'any 1978, va fer que deixara la gran escalada i es dedicara a l'excursionisme. El 2011 va publicar “Arquitectura de la piedra seca: 14 itinerarios. Caminos y paisajes”. En 2016 va rebre el Premi Nacional de Literatura Muntanyera “Cuentamontes”, i un any després va ser nomenat “Valencià de l'any” per la Fundació Huguet, “per donar a conéixer el País a través dels seus llibres d'excursionisme”. És, a més, premi Cim d'Or de la Federació Valenciana d'Esports de Muntanya. 

Rafael Cebrián, muntanyer i escriptor

Entrevista amb Ivana Ponsoda

Històricament, les construccions de pedra en sec han sigut la forma de diverses maneres d'habitatge i activitat agrícola, i hui constituïxen testimonis dels mètodes i les pràctiques utilitzades tradicionals per a organitzar els espais de vida i de treball optimitzant els recursos naturals i humans locals. A més, aquests elements juguen un paper essencial en la prevenció de lliscaments i inundacions, en la lluita contra l'erosió i la desertificació de la terra i en la millora de la biodiversitat en permetre unes condicions microclimàtiques favorables per a l'agricultura.

Ivana Ponsoda, arquitecta especializada en rehabilitació d'arquitectura tradicional, aporta la perspectiva de l’arquitectura sobre aquestes ‘autocontruccions’ agrícoles i ramaderes. Ponsoda ha realitzat el catàleg de construccions de pedra en sec a Vistabella del Maestrat. Amb ofici de paredora en obres de pedra seca, ha oferit cursos d'iniciació en aquesta tècnica i també n’escriu articles de divulgació.

Ivana Ponsoda, arquitecta especializada en rehabilitació d'arquitectura tradicional

Entrevista amb Clara Pérez

El municipi d’El Pinós, a la comarca del Baix Vinalopó, serà en octubre la seu de la X Trobada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni de la Pedra Seca als Territoris de Parla Catalana. Serà la primera localitat alacantina en acollir aquesta trobada, que, des del seu inici a Manresa en 2002, se celebra cada dos anys en localitats que treballen per reivindicar el valor la pedra seca com un actiu cultural, i un potencial mediambiental i econòmic lligat a la producció agrícola o ramadera i al turisme. Clara Isabel Pérez, tècnica municipal de l'Arxiu i Biblioteca d’El Pinós, ens apropa el patrimoni cultural de la pedra en sec d’aquest municipi. 

Tertúlia amb Rafael Cebrián i Ivana Ponsoda

 L’evolució del paisatge de pedra seca revela una realitat cultural associada a la racionalització dels espais productius, i els seus components cal considerar-los amb una visió global que permeta comprendre la seua funció i veure els seus valors estètics i culturals, recorda Rafael Cebrián. L’abandó d’aquests paisatges improductius sembla el principi de la seua fi. La conservació i la protecció d’aquests espais representatius de l’humà i la terra centrarà l’espai de la tertúlia de les companyes Reis Juan i Kristin Suleng amb els convidats del programa.

La Biblioteca Verda

 El crític d'art Román de la Calle recupera un títol que incorporem a la nostra Biblioteca Verda. Es tracta de “L'home i la pedra”, del fotògraf valencià Francesc Jarque, un catàleg d'una exposició que va organitzar la Universitat de València en 2001 amb la voluntat d’apropar a la societat els valors culturals del paisatge de pedra seca, com a materialització de l’acció de les persones que transformen un mitjà natural amb la finalitat d'obtindre uns recursos que asseguren la seua subsistència. 

La Finestra del Samaruc

 Al #SamarucDigitalPedraseca, Eva Pastor, responsable de Cultura i Comunicació del Jardí Botànic de la Universitat de València, és l’encarregada d’obrir-nos la ‘Finestra del Samaruc’ per portar-nos un paisatge de bancal amb fruiters de la Marina Alta.

El So de la Natura

Cada setmana el nostre company, Batiste Miguel, ens porta el ‘‘So de la Natura’’. La nova entrega de Samarucdigital el protagonitza...