Al fons de barrancs ombrívols i en obagues muntanyoses altes i fresques creixen els últims boscos eurosiberians de la Comunitat Valenciana. Són formacions vegetals relictes d’un passat glaciar que amb penes i treballs resisteixen en els seus reductes d’humitat i fredor. Bosquets semblants als  que hi ha al centre i nord d’Europa però amb la diferència que ací estan a poc més de 50 quilòmetres de la càlida mar Mediterrània. Hui en dia els boscos eurosiberians valencians s’enfronten a un enemic difús però que avança a bon pas com és el canvi climàtic. 

Els últims boscos eurosiberians es localitzen en llocs tan específics com la cara nord de la comarca valenciana del Racó d’Ademús que connecta amb la serra de Javalambre. Ja a la província de Castelló existeixen xicotets reductes al voltant del cim del Penyagolosa, al terme de Vilafranca i als barrancs més profunds de la Tinença de Benifassà. 

El barranc de la Pegunta 

El barranc de la Pegunta, al terme castellonenc de Vistabella del Maestrat i en ple Parc Natural del Penyagolosa, és un dels boscos eurosiberians més modèlics que existeixen al territori valencià. Per aquest motiu l’any 1998 va ser declarat microreserva de flora. Al llarg de les 11 hectàrees d’extensió creixen arbres i plantes representatives d’este bosc relicte com són els pins rojos (Pinus sylvestris) i negres (Pinus nigra), els teixos (Taxus baccata), els grévols (Ilex aquifolium), els aurons (Acer opalus subsp. granatense), les heures (Hedera helix) i les pomeres silvestres (Malus sylvestris) entre altres exemplars. Però ací la reina d’este bosc eurosiberià és una planteta preciosa anomenada campaneta de neu, molt comuna als Pirineus però excepcional al territori valencià.

El barranc del Mas Roig

A un tir de pedra del santuari vegetal del barranc de la Pegunta es troba un altre exemple de bosc eurosiberià valencià d’una profusa riquesa botànica com és el barranc del Mas Roig. Este lloc suporta la proximitat a la mar gràcies a la seua ubicació de cara al nord, elevada, fresca i molt humida. Visitem la molla del barranc guiats per Jaime Lázaro, la persona que ha estat cuidant-lo durant els últims 40 anys i els propietaris del mas.

El teix, en tot i per tot, és l’espècie predominant del barranc del Mas Roig. Ací se n’han comptabilitzat més de 3.000. Es tracta de la concentració coneguda més important del territori valencià. També hi creixen aurons, alguns de proporcions descomunals, alguns grévols, avellaners lluint les seues flors penjant, diversos til·lers i la reina i mare del barranc: un teix monumental de 4 metres i mig de perímetre de tronc i de vora 1.000 anys de vida. 

Jaime té 82 anys. Als 7 anys va començar a treballar de pastor de vaques. No va anar a l’escola però no obstant això és un savi del bosc i la natura. De menut i sense saber-ho va crear escultures arbòries. Uns monuments de la natura que ha volgut compartir amb el programa Samarucdigital 75 anys després.

El bosc del maset del Zurdo

Uns 6 quilòmetres al nord-est del Mas Roig creix un altre reducte eurosiberià verdaderament impressionant: el bosc del maset del Zurdo. La visió general és la d’una immensa pineda però al fons del barranc s’acumulen les sorpreses botàniques. En un rodal de pocs quilòmetres quadrats es concentra una gran quantitat d’espècies vegetals rares i escasses d’entre les quals destaca el grévol. 

Mirem cap on mirem hi ha grévols. Són fàcils de distingir per les seues fulles verdes, lluentes i punxoses. Ací creixen els grévols més grans de tot el massís del Penyagolosa.

Al llarg dels últims 50 anys este paisatge ha canviat continuament. Els masos han tancat. La major part s’assolen sense remei. Les pedres dels casalicis tornen a la terra i les cabres hispàniques, ames i senyores d’estes muntanyes, conquisten l’antic habitacle dels humans. Però al fons dels barrancs més profunds i ombrívols els boscos eurosiberians es resisteixen a canviar. 

El barranc de la Pegunta, el bosc del Mas Roig, el maset del Zurdo i pocs altres representants dels últims boscos eurosiberians valencians són el testimoni viu de formacions botàniques relíctes en perill d’extinció per culpa d’un canvi climàtic que avança a poc a poc i en silenci.