Restes de plaguicides o altres residus industrials que contaminen les cadenes alimentàries, animals i humanes, i que entren al nostre organisme a partir dels aliments o dels seus envasos. És la definició que dona el metge i epidemiòleg Miquel Porta dels compostos tòxics persistents (CTP). Ell és un dels científics que més ha estudiat estes substàncies que foren ideades per respondre a una demanda social de consum ràpid i econòmic, a partir dels anys 50 i 60. “Són productes que contribueixen a causar una varietat molt gran de malalties que tenen diferents causes però entre elles estan aquests tòxics. Malalties que van des de la infertilitat i les malformacions congènites, Parkinson o Alzheimer, així com nombrosos càncers, tiroides o la diabetis”, detalla el científic. Alguns d’ells, com el DDT, van ser prohibits fa 40 anys “però el seguim trobant en la immensa majoria de la població, en els pinsos i en els animals”, explica este investigador de Institut Municipal de Investigació Mèdica de Barcelona (IMIM), on és cap de Unitat d’Epidemiologia Clínica i Molecular del Càncer. La duradora permanència d’aquests compostos es produeix perquè “s’enganxen de forma molt forta als greixos humans i animals, el teixit nerviós es molt ric en greixos i s’emmagatzemen en el greix del nostre cos i a vegades reaccionem amb molta lentitud”, explica.

Els nous compostos

La cosa no acaba en el passat perquè hui, ara mateix, nombrosos compostos nous i autoritzats continuen entrant cada dia en el cos humà. Un dels que més preocupa a Miquel Porta i altres investigadors és el Bisfenol A, present en nombrosos envasos alimentaris i fins i tots en els biberons infantils. És una substància que s’ha detectat en més del 90% de ciutadans als Estats Units. Un component autoritzat a Espanya però que ja han prohibit països com França, Canadà o Suècia. Ell pensa que la prohibició s’acabarà estenent i assegura que “les autoritats fan el que poden”, aclara que els nivells autoritzats d’un producte es consideren segurs però al cap d’un anys, es baixa el nivell permés. El científic reclama que en una època de canvis de govern els temes la salut pública s’han d’incorporar a l’acció de les administracions.

Nombrosos compostos estan presents entre tots els espectres de la població. Un estudi fet a València per la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica (FISABIO), ha detectat com el 86 per cent dels xiquets de 6 a 12 anys tenen restes de diversos plaguicides a l’orina. Això evidencia que es necessari rebaixar els nivells autoritzats en compostos presents tant en l’alimentació dels humans com la dels animals. Miquel Porta detalla que la major quantitat de tòxics es detecten en aliments rics en greixos, sobre tot determinades carns de baixa qualitat, i els aliments més sans estan entre les fruites i les verdures.

Evitar calfar els envasos de plàstic

Les solucions des del punt de vista del consumidor passen com sempre per la lògica. Miquel Porta evidencia que el ciutadà està indefens davant una amenaça invisible i no pot anar al mercat i preguntar “com va hui la vedella d’hexaclorbencé? o quant mercuri porta la tonyina?”. Seguir un dieta equilibrada en verdures o contribuir a que tota la població tinga accés a la producció ecològica facilitant la seua distribució, són algunes propostes que planteja Miquel Porta, que recomana no calfar el menjar dins d’envasos de plàstic.

L’investigador explica que cal exigir a les administracions polítiques mesures molt més enèrgiques per protegir-nos de les causes ambientals de les malalties, així com millorar la qualitat del menjar que ingereixen els animals destinats al consum humà. Recorda també els condicionants socials derivats del poder adquisitiu de la gent, que condicionen de manera important les opcions econòmiques a l’hora triar el menjar. La decisió en última instància depén del consumidor, que acaba escollint el producte que vol comprar. Mentrestant, els compostos tòxics continuen persistint.