Els temporals de desembre han convertit en humit un any de sequera
Els últims temporals de finals de tardor han elevat la mitjana de precipitacions de l’any, fins al punt que 2016 ha deixat de ser un any de sequera a la geografia valenciana. El fenomen de precipitacions intenses i concentrades és més habitual a principis de l’estació que acaben de deixar. Les previsions anuncien un hivern més càlid i humit en la línea dels dos anys anteriors. 2016 tornarà a ser un any de temperatures de rècord en el registre històric.
Feia molts anys que el riu Segura no es desbordava al seu pas per Orihuela o el Clarià a Ontinyent. El Palància i el Millars han omplit els seus embassaments, barranc plens, fonts brollant, aiguamolls i aqüífers carregats, són alguns efectes mediambientals de l’últim temporal de la tardor de 2016, un any de sequera que molt probablement acabarà amb estadístiques d’un bon estat hídric respecte als 11 mesos anteriors. No obstant els embassaments de la conca del Xúquer, a pesar d’haver pujat de nivell, continuen en conjunt al voltant del 30% de capacitat.
Ha sigut un fenomen “poc freqüent en desembre, extraordinari esta època” segons els registres, explica a Samarucdigital el cap de climatologia d’AEMET, José Ángel Núñez, que evidencia que els episodis de precipitacions molt intenses i localitzades són habituals entre setembre i fins i tot principis de novembre com a molt tard, però no quan estava apunt d’acabar la tardor. El tècnic explica que el temporal, fruit de la variabilitat meteorològica, no es pot relacionar amb el canvi climàtic. Per a fer-ho seria necessari l’estudi de series molt més llargues de precipitacions de les disponibles fins l’actualitat. No obstant, Nuñez recorda que en el cas de les temperatures sí “estem segurs” dels efectes del calfament global, i explica com es succeïxen les ones de calor fóra de temporada en els últims anys, amb mesos com maig o setembre molt més càlids del que és habitual.
Respecte a l’últim mes de 2016, resulta que és el segon desembre més plujós a la ciutat de València des que es tenen registres, en 1894, només superat pel mateix mes de 1989 segons AEMET. En relació a tota la geografia valenciana és el segon desembre amb més pluges de la sèrie de registres des de 1950. Segons l’observatori de la ciutat de València, 2016 ha passat de ser un any amb un dèficit hídric del 50% a tindre un superàvit del 15%. Per poblacions destaquen en quatre dies de temporal els més de 600 litres/m2 arreplegats a l’Orxa, o els 434 de Beniarrés a la comarca del Comtat.
El meteoròleg Jordi Payà, responsable del portal Oratgenet, ens recorda que en 2004 també es va produir un episodi que va deixar fins a 651 litres/m2 a la Vall de la Gallinera, 597 a Fageca o 553 a Fontilles en altre episodi de 4 dies en desembre. El temporal de Llevant, amb vents que es carreguen d’humitat en el seu llarg camí marítim, s’enfronta amb una franja de muntanyes perpendiculars a la costa que propicien la precipitació intensa.
Urbanització de la Casbah, al Saler. Foto: @Alvolai
Danys personals
Les intenses precipitacions caigudes de manera molt concentrada estan en l’origen dels quatre morts produïts a Finestrat, Castelló, Xàtiva i Enguera a causa de la crescuda de barrancs i rambles, que com recorden els serveis d’emergència constantment no es poden creuar en situacions de pluges torrencials. El temporal també ha obligat al desallotjament de vivendes en diverses poblacions. Com recordava en un altre reportatge de Samarucdigital el científic Millán Millán, director emèrit del CEAM, l’alteració dels usos del sòl amb la urbanització dels cursos per tard o d’hora torna a passar l’aigua acaba provocant situacions de perill entre la població.
En el sector de l’agricultura els cítrics, el raïm de taula, l’olivera i el caqui són els cultius més danyats. La Unió de Llauradors calcula que el temporal ha afectat 140.000 hectàrees de cultiu afectades. AVA estima en uns 170 milions d’euros les pèrdues causades. El Consell, a proposta de la conselleria d’Agricultura té previst aprovar ajudes per al sector.
Platges sense arena
Moltes platges s’han quedat quasi sense arena engolida pel temporal, entre elles les de l’Albufera de València. Un exemple és la platja de la Garrofera, a la Devesa, on les cases de la urbanització de la Casbah, al Saler, s’ha quedat literalment damunt la mar, que s’ha menjat el reduït passeig marítim davant la desesperació dels veïns que reclamen solucions.
L’Ajuntament de València ha demanat al govern central que els Pressupostos de l’Estat per 2017 incorporen una partida per la regeneració del litoral situat en l’entorn del parc natural. El regidor de Conservació d’Àrees Naturals i Devesa-Albufera, Sergi Campillo, i la regidora de Medi Ambient, Pilar Soriano, han traslladat la necessitat d’eixa dotació pressupostària al cap de la Demarcació de Costes, Vicente Ibarra. Així mateix l’Ajuntament ha enviat una carta a la ministra de Medi Ambient, Isabel García Tejerina, que emplaça al ministeri a “prendre les mesures oportunes i urgents per a pal·liar els efectes de manera definitiva o, almenys, amb un impacte regeneratiu per als pròxims anys”.
Sergi Campillo recorda “els greus problemes de seguretat” per a les persones que viuen en la zona així com l’afecció al parc natural especialment en el cordó dunar, i a la flora i la fauna que alberga. La restauració de dunes és una defensa natural de la costa davant la intrusió marina, dins el projecte de regeneració de la Devesa Albufera que l’Ajuntament vol continuar endavant fins a culminar els treballs, ara afectats pels últims temporals.
Urbanització de la Casbah, al Saler. Foto: @Alvolai
