La ciutat de València ve incomplint des de l’any 2013 el límit legal del tòxic diòxid de nitrogen, principal gas precursor de l’ozó emès per l’intens trànsit urbà i metropolità. Ho ha recordat el responsable de la campanya sobre ozó d’Ecologistes en Acció, Miguel Ángel Ceballos, a la jornada Contaminació per Ozó al País Valencià, una trobada celebrada a València, que ha reunit diferents experts així com representants de l’Ajuntament i la Generalitat. Així mateix, Ceballos recorda que sis de les divuit zones en què es divideix el País Valencià, a l’efecte de controlar la contaminació atmosfèrica, han superat durant 2017 el valor objectiu per a la protecció de la salut establert per la normativa espanyola per a l’ozó troposfèric, afectant a més de 900.000 habitants de l’interior de la Comunitat. Les dades procedeixen de la pàgina del Ministeri de Medi Ambient qualitat del aireVentana nova. Aquest valor objectiu està fixat en 120 micrograms d’ozó per metre cúbic d’aire, mesurats en períodes de 8 hores, i no s’ha de superar més de 25 dies a l’any, com a mitjana de tres anys consecutius. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana no superar cap dia la concentració octohorària de 100 micrograms per metre cúbic.

L’estiu és el període amb més risc de formació d’aquest contaminant. L’estació de mesurament de Zarra, a l’interior de València, acumula 60 dies a l’any per damunt de l’objectiu legal, en el període 2015-2017, un dels pitjors registres d’Espanya. Vuit estacions, repartides pel nord de Castelló i l’interior de València i Alacant (Torre d’en Doménec, Vinaròs, Coratxar, Morella, Zorita, el Villar, Benigànim i Ontinyent) han superat també els 25 dies a l’any permesos legalment. La Generalitat Valenciana, segons l’organització ecologista, “acumula una dècada de retard en l’elaboració dels preceptius plans de Millora de la Qualitat de l’Aire per ozó, que diagnostiquen les causes del problema i proposen solucions, actuant en les zones urbanes i industrials del litoral on es produeixen les emissions dels contaminants precursors de l’ozó “.

L’ozó “roïn”

L’ozó troposfèric, també conegut com ozó “roïn” per contraposició al de l’estratosfera, és un contaminant secundari produït per la reacció entre la llum solar i el diòxid de nitrogen i els hidrocarburs emesos pels automòbils i algunes indústries. Per inhalació, provoca un increment dels riscos de malalties respiratòries agudes i reducció de la funció pulmonar, així com l’agreujament de patologies cardiovasculars, afectant especialment als xiquets i xiquetes, la gent gran, les embarassades i les persones que pateixen malalties respiratòries i cardiovasculars. La contaminació de l’aire per ozó troposfèric causa cada any 17.000 morts prematures a Europa, 1.800 d’elles a Espanya, afectant especialment a població infantil i anciana, a gestants i a persones amb malalties respiratòries i cardiovasculars cròniques. A més de per a les persones l’ozó és tòxic per a les plantes, afectant dos terços dels cultius i part dels boscos i espais naturals del País Valencià i l’Estat espanyol.

José Jaime Diéguez, del Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM), ha relacionat el problema amb l’intens trànsit rodat i l’activitat industrial que suporta el litoral mediterrani, així com les situacions d’alta contaminació que cada primavera i estiu afligeixen a tot el seu interior, a partir de l’anàlisi dels episodis d’ozó a la Comunitat Valenciana. Davant la contaminació transfronterera és necessari coordinar mesures a nivell local, interregional i internacional. Des de l’Àrea d’Ambient i Salut de la Fundació FISABIO, Amparo Ferrero ha informat sobre els efectes de l’ozó, en el doble paper benèfic a l’estratosfera i tòxic a la troposfera, insistint en el dany oxidatiu que provoca en els sistemes biològics.

Reducció dràstica de contaminació en la plaça del Mercat

La Jornada es va tancar amb una taula rodona sobre les possibles solucions a la qual van assistir Julià Álvaro, secretari autonòmic de Medi Ambient i Canvi Climàtic de la Generalitat Valenciana, Giuseppe Grezzi, regidor delegat de Mobilitat Sostenible de l’Ajuntament de València, José Manuel Felisi, portaveu de la Plataforma “València per l’Aire” i Carlos Arribas, vicepresident d’Ecologistes en Acció del País Valencià. José Manuel Felisi ha detallat les campanyes de mesurament de la contaminació atmosfèrica que realitza la plataforma a València, assenyalant que s’estan obtenint nivells de diòxid de nitrogen superiors als registrats per les estacions oficials, tant fora com a l’interior d’edificis com escoles. Així mateix, ha destacat que després de la tancar al trànsit de la Plaça del Mercat, la contaminació per diòxid de nitrogen en aquesta zona de la ciutat s’ha reduït dràsticament, demostrant que amb informació és possible resoldre el problema.

Julià Álvaro ha exposat les dificultats per combatre la contaminació per ozó, en no poder-se identificar amb claredat les fonts dels seus precursors, sent necessària l’adopció de mesures coordinades a nivell estatal i internacional, que la Generalitat Valenciana ha vingut reclamant reiteradament al Govern Central. Actualment s’estan revisant els Plans de Millora de la Qualitat de l’Aire de l’aglomeració de València i la zona ceràmica de Castelló, però no hi ha previsió d’ampliar aquests plans a les zones afectades per ozó.

Plans obsolets

Carlos Arribas ha recordat que l’elaboració de Plans de Millora de la Qualitat de l’Aire per reduir l’ozó és obligada segons la legislació, ha assenyalat que els plans existents a les aglomeracions d’Alacant, Castelló i València estan obsolets i no s’estan aplicant. L’ecologista considera necessari actuar davant indústries molt contaminants com la refineria de petroli de Castelló, la cimentera de Sagunt o la fàbrica d’automòbils d’Almussafes, amb emissions de contaminants precursors d’ozó en ocasions superiors a les dels nuclis urbans.

Giuseppe Grezzi va recordar la mala situació de partida en relació a la qualitat de l’aire i la mobilitat en ciutat de València, amb 150.000 vehicles que accedeixen diàriament a ella des del seu àrea metropolitana, com a resultat d’anys de desenvolupament d’un model urbà dispers que multiplica les necessitats de desplaçaments. Els canvis es van aconseguint a un ritme més lent del desitjat, per limitacions de personal i pressupostàries, demanant per això una major implicació de la població per substituir el cotxe per mitjans més nets.