La falta de diners és un mal endèmic reiteradament recordat pel nou Consell com a causa de tots els mals, que afecta qualsevol decisió per simple que siga. Els problemes és multipliquen en una conselleria amb una gestió en nou format com la que agrupa Agricultura i Medi Ambient, i que reuneix competències en canvi climàtic i desenvolupament rural. , per anticipar les línies de treball, ara hem tornat a conversar amb ella per a comprovar quines coses s’han fet i quins temes continuen pendents. El deute de 45.000 milions d’euros que ha de pagar la Generalitat és una llosa que “fa molt difícil portar projectes endavant” segons explica la consellera.

L’agricultura

L’agricultura és un tema cada vegada més relacionat amb els altres tres noms de la conselleria. Al llarg de l’últim any  s’ha presentat  el primer , una iniciativa que Elena Cebrián considera “una oportunitat” per al desenvolupament de les zones interior.

Per analitzar els problemes estructurals d’organització del sector agrícola, la conselleria està elaborant un diagnòstic en col.laboració amb les universitats per a plantejar solucions que ajuden a rendibilitzar les xicotetes explotacions mitjançant el cooperativisme, noves maneres d’explotació de la terra i sobre tot a partir dels mercats del proximitat. La idea és aprofitar les iniciatives de col.lectius que es venen produint en diverses parts del territori, i que també s’ha plasmat de manera simbòlica en i en altres barris de la ciutat.

Aigua

Gestió és el foc

L’altre element que centra la gestió és el foc. La conselleria incideix en la prevenció que ha plasmat en un pla estratègic que planteja, a llarg termini, la prohibició total de la crema de restes agrícoles i forestals, una idea que s’aplicarà de manera escalona plantejant alternatives per la recollida dels residus pel seu aprofitament com a biomassa. Respecte a l’actuació preventiva sobre la vegetació, Elena Cebrián considera important centrar-se en les àrees situades entre la massa forestal i les poblacions, on comencen la major part dels incendis, amb actuacions poc agressives, sempre prioritzant la seguretat de les persones.

Bona part dels treballs de prevenció d’incendis depenen dels tècnics de l’empresa pública , envoltada de problemes laborals y un historial de corrupció entre la direcció. En l’actualitat els sindicats denuncien els acomiadaments escalonats de treballadors per a evitar fer un ERO, i la falta de personal per afrontar treballs forestals en els moments més delicats per la muntanya. La consellera Elena Cebrián assegura que juntament amb la conselleria d’Hisenda estan treballant per solucionar les situacions laborals injustes, dins una racionalització del sector públic.

Parcs naturals

Respecte a la gestió dels parcs naturals, s’han nomenat els presidents de les Juntes Rectores dels 22 parcs naturals. El següent pas ha sigut la designació de 7 directors de parcs naturals a l’espera d’escollir la resta. El procés legal continua de manera lenta per a completar els noms amb personal intern, amb la intenció de convocar oposicions per a cobrir les places a llarg termini.

La nova política de residus

Un tema clau i motiu de polèmiques diverses és la política sobre residus. Una de les més noves apostes de la conselleria en este tema és la implantació del ), que bàsicament consistiria en l’arreplegada dels envasos de begudes en llaunes, plàstic i vidre en màquines específiques. Els consumidors pagarien uns cèntims més per cadascun d’ells que recuperarien al retornar-los. La resta d’envasos continuarien depositant-se al contenidor groc com fins ara.

ECOEMBES, l’entitat sense ànim de lucre que porta 18 anys dedicada al reciclatge a Espanya, s’oposa a introduir este sistema que considera car, complex i innecessari perquè només permet recollir una reduïda part dels envasos (el 8% del total). A més recorda que 31 països europeus utilitzen només el sistema de contenidors de colors que emplea Espanya. Alemanya i Noruega són els països que sí utilitzen els dos sistemes. La plataforma Envase y Sociedad, també qüestiona la viabilitat del SDDR amb caràcter obligatori perquè estima que encarirà els costos de gestió dels residus, provocaria un impacte econòmic i social negatiu, i assegura que en els països on s’ha implantat a penes s’ha incrementat el nivell de reciclatge i no ha contribuït a la reducció de l’abandonament de residus, segons empreses alemanyes del sector. La plataforma, que agrupa 46 organitzacions relaciones amb el cicle de vida dels envasos entre consumidors, empreses o centres d’investigació, reclama major informació sobre les conseqüències reals que tindria el SDDR i frenar la urgència amb la que s’ha iniciat el procés.

La consellera de Medi Ambient recorda que el SDDR seria un sistema complementari a l’actual que està resultant insuficient. Elena Cebrián explica que es necessari afegir nous sistemes per a complir amb els objectius de recuperació d’envasos que exigeix la normativa europea i espanyola a partir de 2020. Segons Medi Ambient dels 7 milions d’envasos que es consumeixen a l’any, 5 no van a parar al contenidor que toca o són abandonats en entorns naturals. La intenció del Consell es preparar la normativa del nou sistema enguany, després de tractar de consensuar-lo amb totes les parts implicades, per a començar a aplicar-lo en 2018.

Respecte als abocadors i plantes de tractament de residus la conselleria ha hagut d’afrontar situacions “d’emergència ecològica” com la que va provocar el tancament de la planta de Crevillent, que obliga a buscar nou destí per als residus del Baix Segura. La conselleria vol canviar l’actual sistema basat en grans instal.lacions de tractament per altres més reduïdes, però la iniciativa encara està en fase de debat amb les parts implicades. De moment el que sí ha introduït Medi Ambient en la normativa és la possibilitat de que la Generalitat puga assumir competències dels organismes locals, per a poder actuar ràpidament en casos on siga urgent decidir un nou destí per als residus.

Canvi climàtic

Un tema transversal a tots és el canvi climàtic. La conselleria va estar present, de manera testimonial, en la cimera del Clima de París junt a altres comunitats autònomes dins la intenció d’establir un front comú mediterrani, una zona amb problemàtiques de fenòmens meteorològics extrems originats, entre altres factors, per l’alteració dels usos del sòl. A València es va celebrar una reunió d’autonomies mediterrànies per a compartir estratègies comunes davant el problema.

La Llei valenciana de canvi climàtic pretén unir esforços de les diferents conselleries en qüestions con la reversió de la qualificació i ordenació del territori, el suport a l’autoconsum d’energies renovables amb un decret específic o el canvi de model de mobilitat. Tot amb una doble estratègia de mitigació i adaptació.