Possiblement, si férem una llista de les tres aus que esperem vore a la ciutat, en totes elles apareix una mateixa espècie: el teuladí. No obstant això, aquesta espècie deixarà d'estar en aquestes llistes a mig termini de continuar la gestió que fins ara s'ha fet de la circulació, la jardineria i la planificació urbana, especialment a les grans ciutats. No és alarmisme gratuït. Per tot això, els socis i simpatitzants de SEO / BirdLife han escollit el teuladí com l’Au de l’Any 2016, a més, el dia 20 de març se celebra el Dia Mundial del Teuladí.

A Europa l'espècie sembla estar en declivi en tots els països i de forma general s'estima un descens dels seus efectius d'un 63% en el període 1980-2013. Encara que aquest descens és molt elevat, va ser especialment pronunciat en la dècada de 1980, període per al qual no hi ha informació a Espanya. A Gran Bretanya el descens va ser alarmant, desapareixent prop de 10.000.000 d'individus entre 1970 i 1980, i va afectar tant a les poblacions rurals com a les urbanes. Més recentment, a Londres es va reduir la població de teuladí en un 60% entre 1994 i 2004. La situació és tal, que el teuladí comú es troba a la llista vermella de les aus angleses, sent una de les espècies sobre les que existeix prioritat per posar en marxa un pla d'acció. Us imagineu a una de les espècies d'aus més conegudes, a la vora de l'extinció?

Evolució de la població de pardal comú a Europa (1980-2013) Font: EBCC / RSPB / BirdLife / Statistics Netherlands

A Espanya, la població es va estimar en 2006, segons dades de SEO / BirdLife, al 165.000.000 d'individus. A més, gràcies al programa SACRE de SEO / BirdLife, que estudia les tendències de les aus a la primavera, sabem que, en el període comprès entre 1998 i 2015, la població reproductora s'ha reduït en un 5,4%, el que implica una pèrdua de prop de 8 milions d'exemplars en aquest període. Aquest declivi no és igual en totes les regions: és molt més gran en l'altiplà nord i part d'Aragó i una mica menor en l'altiplà sud, costa mediterrània i Andalusia.

Això no vol dir que la situació a la Comunitat Valenciana siga bona. Les dades preses per voluntaris del programa SACRE mostren que l'espècie es troba en un declivi moderat. Segons l'estima de 2015, la Comunitat Valenciana perd entre el 2,1 i 4,4% de les seves pardals comuns cada any. Encara que pugui semblar poc, això suposa que en 2015 la població de pardal comú s'ha reduït en un 22,3% respecte a la que de 1998. Mal panorama per a una espècie tan lligada als humans. Primer avís: alguna cosa estem fent malament, i si a una espècie tan propera li va malament, no és ni de bon tros bon símptoma per a nosaltres mateixos, com a societat i espècie.

Evolució de la poblaciónde Teudalí común en la Comunidad Valenciana (1998-2015) Fuente: SEO/BirdLife.

Tot i que encara no es coneixen amb exactitud els factors que estan afectant a l'espècie, sí sabem que les poblacions de teuladí estan baixant de manera més acusada en els nuclis urbans que en el medi rural. De fet, diversos estudis han detectat que l'estat immunològic de les poblacions de grans ciutats és molt pitjor (p.e.: amb nivells d'hemoglobina més baixos i menor capacitat antioxidant de les cèl·lules sanguínies) que el de les que es troben a la perifèria d'aquestes mateixes ciutats o el de les que s'ubiquen en mitjans rurals. Segon avís: els teuladins poden ser utilitzats com a bioindicadors de la qualitat de l'aire, de com ens afecten els contaminants, i ens diuen que la situació és pitjor on més quantitat d'habitants hi ha.

A les ciutats, la manca d'aliment adequat per la falta de zones verdes sembla ser el principal limitant per a aquesta espècie. En un projecte liderat per la RSPB  (Royal Society for the Protection of Birds) es va poder comprovar que la disponibilitat d'invertebrats limita l'èxit reproductor i pot limitar la mida de les colònies en ambients suburbans. La raó: els invertebrats, i especialment les larves, són un aliment altament proteic. És precisament durant l'època de cria quan més necessitat tenen els teuladins (i la resta d'aus) d'ingerir una major quantitat de proteïnes per a la correcta formació dels ous i el desenvolupament dels pollastres en el niu. Tercer avís: els pardals piulen a crits renaturalitzar les àrees urbanes en què vivim, i especialment les ciutats.

Foto: Pablo Vera

Com a bons indicadors de salut ambiental que són, hauríem de fer cas. Ens hi juguem molt en això. No oblidem que la biodiversitat, més enllà del seu valor intrínsec, té l'inestimable valor d'aportar serveis ecosistèmics tant en espais naturals com en espais antropitzats. Per exemple, en pobles i ciutats, la biodiversitat contribueix a millorar la qualitat de vida de la població, gràcies a l'efecte de les arbredes urbanes com amortidores de la temperatura, depuradores d'aire i contribuint a fixar el CO2, al mateix temps que, tal i com demostren nombrosos estudis, contribueix a millorar la salut dels habitants de les ciutats simplement per la seua presència i contacte.

El teuladí comú ens demana una jardineria sostenible, amb espècies autòctones que no siguen tractades amb plaguicides i aporten refugi a invertebrats. Ens demana que ens recordem de la biodiversitat urbana i la tinguem com a fidel aliada, especialment en un escenari de canvi climàtic com el que hem d'afrontar amb fermesa. Ens ho demana piulant cada vegada amb menys força. 'Sembrem les nostres ciutats de pastures i herbassars! Donem vida al nostre dia a dia amb flora autòctona, xicotets escarabats, cucs i papallones!

Ens ho agrairà el teuladí, però sobretot, ens ho agrairan els nostres fills.