En 2020 la meitat dels residus domèstics hauran de ser recuperats i reciclats. Així ho determina la directiva europea sobre residus, al temps que serà necessari fomentar l’economia circular. Una de les principals propostes del govern valencià per a complir amb l’objectiu de la Unió Europea es la instauració del Sistema de Depòsit, Devolució i Retorn d’envasos (SDDR). El pla preveu que alguns envasos deixen arreplegar-se en els contenidors groc i verd, que continuarien recollint la resta de residus. En concret el sistema s’aplicaria per a botelles de plàstic pet, vidre, llaunes i tetrabrik destinades a contindre aigua, refrescos, sucs i cervesa. Els consumidors pagarien 10 cèntims per cada envàs, que recuperarien en tornar-los, i el comerç es quedaria dos cèntims per la gestió. La idea es aprofitar l’incentiu per a reduir la gran quantitat d’este tipus de residus que van  a parar a la mar, les muntanyes o els carrers. Segons la conselleria de Medi Ambient dels 7 milions d’envasos que es consumeixen a l’any, 5 no van a parar al contenidor que toca.

Per explicar els detalls del sistema i vore com funciona en altres països que l’han implantat, la conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural va organitzar la jornada “Tornar el Casc 2.0. La gestió dels residus en el segle XXI”, celebrada al Museu de les Ciències Príncep Felip de València. El president de la Generalitat, Ximo Puig, va defensar el SDDR com la millor manera de fomentar l’economia circular sempre des del diàleg i el consens amb les parts implicades. Puig va destacar com una “economia més respectuosa amb el medi ambient és més productiva”. La vicepresidenta del Consell, Mònica Oltra, va destacar que estan en marxa xicotets canvis que “són tota una revolució” dins un canvi de model econòmic més respectuós amb l’entorn i va recordar com antigament el sistema de retorn d’envasos suposava un incentiu econòmic que no te res a vore en la filosofia “d’usar i tirar”. L’alcalde de València, Joan Ribó, va assegurar que han hagut d’incrementar els pressupostos destinats a residus de 35 a 37 milions, uns diners que es podrien estalviar amb el nou sistema que a més confereix un valor als materials que es llancen. La consellera Elena Cebrián va explicar que l’SDDR aportarà importants beneficis mediambientals, amb l’increment de la separació de residus en origen, al temps que estalviarà recursos en la recollida i crearà nous llocs de treball. 

En la jornada intervingueren, ja siga en persona o amb missatges gravats, representants de diversos països de tot el món on s’ha introduït el SDDR. L’exministre alemanya de Medi Ambient, Jürgen Trittin, va assegurar que el sistema ha suposar el triomf de la democràcia davant els lobbys i del sistema de les empreses menudes davant les grans. Trittin va destacar que s’ha reduït considerablement l’acumulació de fem, s’està creant més ocupació i que ningú dubta ja de l’èxit del sistema a Alemanya.

Respecte a l’experiència al Canadà la directora de Reloop, Clarisa Morawski, ha explicat que allí s’aplica en 12 de les seues 13 regions des de fa 15 anys, amb una recuperació que supera el 70% i pot arribar al 90%, millorant el doble del  rendiment del sistema del punt verd. Susan Collins, presidenta del Container Recycling Institute dels Estats Units, ha exposat que en allí s’aplica en 10 de los 50 estats, que representen el 30% de la població (uns 100 milions de persones), amb taxes de recuperació de fins el 90%. També exposaren les bones experiències a  Lituania, Estònia o a Australia, on s’ha implantat en els estats del sur del país amb una atenció especial als problemes que generen els plàstics a la mar. L’ús del SDDR està reduint un 30% el plàstic que va a parar a l’Oceà Índic. Els representants dels governs de Navarra, Catalunya i les Illes Balears també exposaren els seus plans per instaurar l’SDDR en coordinació amb l’administració valenciana.

Dins la jornada es va mostrar un vídeo d’una multinacional alemanya de supermercats que detalla el procés que segueix una botella de plàstic des que l’usuari la diposita en una màquina de recollida, fins que després del premsat i el tractat passa a formar part d’una nova botella. El sistema permet estalviar un 66% de matèria primera i 55% de contingut reciclat. Jürgen Resch, director de l’associació ecologista Deutsche Umwelthilfe (DU) i pioner en la defensa del SDDR, assegura que a Alemanya la recuperació arriba al 98% dels envasos inclosos en el sistema. Resch, conegut per ser un dels primers que advertir sobre la manipulació dels sistemes d’emissions de Volkswagen, assegura que després d’una radical oposició inicial d’algunes empreses i les fortes pressions mediàtiques la societat s’ha adaptat al nou model.

La jornada, oberta al públic, es va poder seguir per streaming i ara es pot tornar a vore íntegrament ací. No foren convidats a participar com a ponents les empreses que s’oposen al sistema com ECOEMBES, l’entitat sense ànim de lucre que porta 18 anys dedicada a gestionar en solitari el sistema de punt verd de recollida i tractament integral a Espanya. ECOEMBES considera el SDDR car, complex i innecessari perquè només permet recollir una reduïda part dels envasos (el 8% del total). A més recorda que 31 països europeus utilitzen exclusivament el sistema de contenidors de colors que emplea Espanya. Entre el públic que seguia la jornada sí es trobaven representants d'ECOVIDRIO que també es mostra contrària al SDDR.

La plataforma Envase y Sociedad qüestiona la viabilitat del SDDR amb caràcter obligatori perquè estima que encarirà els costos de gestió dels residus, provocarà un impacte econòmic i social negatiu amb tota la infraestructura necessària i l’espai que requereix, i assegura que en els països on s’ha implantat a penes s’ha incrementat el nivell de reciclatge. La plataforma, que agrupa 46 organitzacions relaciones amb el cicle de vida dels envasos entre consumidors, empreses o centres d’investigació, reclama major informació sobre les conseqüències reals que tindria el SDDR i frenar la urgència amb la que s’ha iniciat el procés, com també fa la patronal valenciana CIERVAL, que asegura que afectarà a la competivitat de les empreses.

Reducció en un 30% dels envasos reutilizables

En la jornada participaren representants d’empreses i comerços que sí es mostren a favor del SDDR com Francesc Ferrer, president de la Unió Gremial, que recorda com el xicotet comerç suposa una part important de l’economia i considera el nou sistema com una model d’aprofitament dels envasos tradicional i sostenible. Ferrer també va recordar que les màquines per a la recollida dels envasos suposaran un cost important que no hauria d’assumir el comerç.

José Manuel Fernández, director de Fedishoreca, la Federación Española de Empresas de Distribución a Hosteleria y Restauración, va recordar que el seu sector no ha deixat mai de recuperar les botelles de refrescos i cervesa i va explicar que cada any es consumeixen 24.000 milions d’envasos de begudes a Espanya, i 13.000 d’ells són “no reutilitzables”. El 19% dels envasos de la hostaleria son reutilitzables. En conjunt en 6 anys l’ús envasos reutilitzables ha caigut 30% sobretot a causa de la proliferació del consum de llaunes.

El sistema ha tocat sostre

El director general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, Joan Piquer, va assegurar que l’SDDR es el millor sistema d’incentius per motivar a la ciutadania i que permet recuperar els envasos amb major qualitat i efectivitat. Piquer va assegurar que el 80 per cent de la ciutadania es mostra a favor d’incrementar la recuperació d’envasos, segons diu una enquesta encarregada per la conselleria elaborada en tota Espanya. El director general va detallar l’existència d’un estudi de viabilitat elaborat amb les universitats i va reiterar la intenció de continuar dialogant amb tots els sectors implicats. Piquer, com altres ponents, van destacar que el sistema actual del punt verd ha fet el seu paper però ja “ha tocat sostre” i necessita ser reforçat per incrementar els índex de recuperació. Respecte a les màquines per a recollir els envasos dins el SDDR, Piquer va explicar que poden costar entre 9.000 euros la més xicoteta i 30.000 les més grans.

Director general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, Joan Piquer

El Secretari Autonòmic de Medi Ambient i Canvi Climàtic, Julià Álvaro, va assegurar que s’està en fase d’estudi els detalls tècnics de la implantació del sistema i planteja que la mateixa logística permetrà finançar la instal.lació de la maquinària necessària. Álvaro defensa el SDDR com una peça clau en el canvi de model econòmic per a fer front al canvi climàtic, i reitera que no s’ha de vore com una amenaça sinó com una oportunitat de crear llocs de treball i adaptar el nou model a la realitat valenciana de manera pionera, perquè en uns anys el nou sistema serà obligatori. El secretari Autonòmic va advertir que l’SDDR “no és un invent, ni és original, ni un aventurisme” i recorda que s’ha implantat en països referència del capitalisme i del medi ambient. Álvaro sentencia que un govern ha de pensar en l’interés del bé comú de tots els ciutadans i només en els interessos legítims d’unes empreses. El pla previst és que en 2017 les Corts aproven la nova llei que entraria en vigor en la primavera de 2018.

En la jornada es va presentar l’autor de un peculiar repte. Un biòleg holandés, Merjin Tinga, ha travessat la Mar del Nord des d’Holanda a la costa britànica en una taula de surf fabricada amb botelles de plàstic Pet arreplegades en les platges. Merjin Tinga, que va fer el trajecte d’uns 200 quilòmetres en 9 hores, vol reclamar l’atenció dels ciutadans davant la gran quantitat de residus que acumulen els oceans, sobretot plàstic que poc a poc es van desfent generant una sopa de acaba servint d’aliment als peixos. Per això ell ha batejat la seua iniciativa com a Plastic Soup Surfer.