A La Carta À Punt Mèdia

L'enviament de mercaderies per mar és, des de fa segles, un dels mètodes més importants per a connectar el món. Els ports són els punts neuràlgics per al comerç internacional, i és molt probable que no paren d'augmentar, junt amb una important pujada del transport marítim.

Un exemple d’eixe creixement és el Port de València. Ocupa el quart lloc del tràfic de contenidors a Europa, per darrere de Rotterdam, Anvers i Hamburg, amb un 8,7% més que en 2018, el major augment en el top 5 dels ports europeus. A més del comerç, cal afegir el trànsit de creuers. Enguany, el Port de València ha rebut, fins a setembre, un 10% més de creueristes, el que representa el segon major increment dels Ports de l’Estat després del de la Badia de Cadis.

 Port de València

Però el port és molt més que indústria. També afecta, i molt, el territori. Això diuen les dades: a les ciutats costaneres de la Mediterrània, on viuen 325 milions de persones, el trànsit marítim representa fins a un 40% de la contaminació atmosfèrica. La nova entrega de Samarucdigital analitza l’evolució d’aquestes infraestructures marítimes amb una mirada ambiental, parant atenció al conflicte actual arran del projecte per al nou terminal de contenidors en la zona nord del Port de València.

Ampliar per a competir

El Port de València ha esdevingut el primer del Mediterrani en trànsit de contenidors. És la principal empresa de la ciutat, i una de les tres més importants de la Comunitat Valenciana. S’estima que 40.000 famílies viuen d'ell. A més, l'impacte fiscal en l'economia valenciana s'acosta als 200 milions d'euros i els beneficis empresarials superen els 780 milions, segons Valenciaport. Pel port passa el 39% del tràfic de les importacions i exportacions per via marítima d'Espanya. En nom de la competitivitat i el lideratge, els partidaris del seu creixement argumenten que, necessita tres coses: l'ampliació nord, paralitzada per la crisi i prevista en una primera fase per a 2025; l'accés nord des d'Alboraia per a connectar els molls amb la V-21; i una connexió ferroviària renovada amb el nord d'Espanya.

L'octubre de 2018, l'Autoritat Portuària de València va anunciar el projecte d'ampliació del port, que inclourà una futura terminal de contenidors amb un moll d'atracada de prop de dos quilòmetres de longitud, un canal d'accés marítim, i vials de connexió viària i ferroviària. L'obra, que suposa una inversió estimada de 1.200 milions d'euros, permetrà duplicar la capacitat actual del port. Per tot això, la construcció d'aquesta mega infraestructura s'ha convertit en el projecte més important de València de cara als pròxims anys, i la seua execució afectarà a tota l'àrea metropolitana de la ciutat.

  Port de València

Però l’ampliació nord ha despertat no només la confrontació política. Col·lectius veïnals i organitzacions ambientalistes han alçat la seua veu alertant dels efectes que podria tindre fer realitat el macroprojecte del port tant per a l’economia com per a la mobilitat, la salut i el medi ambient. Samarucdigital ha convidat l’Autoritat Portuària de València a participar en el programa que dediquem al port i la seua evolució, però no ha estat possible convocar a cap portaveu als nostres micròfons. 

“La prudència obliga a l’Autoritat Portuària a esperar, perquè la selecció de la proposta per a la nova terminal de contenidors va ser aprovada en Consell d’Administració del port per 9 vots a favor i 1 en contra. Per tant, el projecte segueix el seu procés, ajustat des d’un primer moment, al que mana el procediment administratiu i a la legalitat vigent, com no podia ser d’altra manera”, respon a Samarucdigital l’APV a través del seu responsable de premsa.

VIDEO: Entrevista a Aurelio Martínez, President de l'APV. Notícies del Matí d’À Punt Mèdia 

Ciència i moviments cívics, més enllà del conflicte polític

En el #SamarucDigitalPorts comptem amb dos veus expertes per a abordar les claus per a entendre el conflicte i abordar el paper dels ports en el desafiament climàtic.  Ells són Vicent Esteban Chapapría, catedràtic de Ports i Costes de la Universitat Politècnica de València, i també investigador de l'Institut de Transport i Territori, especialitzat, entre altres línies de treball, en la planificació i gestió portuària, la protecció i regeneració de les costes, i en els impactes ambientals de les obres marítimes. Aquest institut ha estat a càrrec de l’estudi per a determinar els canvis necessaris a València per a acollir el macroprojecte i com afectarà la pròpia ciutat. Esteban ha dirigit l’estudi per a analitzar les necessitats i els impactes de la construcció de la megaprojecte del Port de València. Amb ell parlem dels resultats i analitzem si està justificada l’ampliació del port per a duplicar la seua capacitat, com defensen els seus partidaris.

 Vicent Esteban Chapapría, catedràtic de Ports i Costes de la Universitat Politècnica de València,

A més de la investigació, també volem escoltar els moviments cívics. Per a aportar-nos les reivindicacions ambientalistes davant del conflicte de l’ampliació del port, comptem amb Antonio Montiel, membre fundador de Per L’Horta, entitat que conforma la Comissió Ciutat - Port, juntament amb altres col·lectius, com ara Ecologistes en Acció, Acció Ecologista-Agró, la Plataforma El Litoral Per al Poble, València per l’Aire o l'Associació de Veïns de Natzaret. L’ampliació del port no només afecta l’economia, el territori i la mobilitat, també és una qüestió de legalitat. D’ella en parlem amb Montiel, advocat d’aquesta plataforma que ha demanat la suspensió cautelar de l'expedient de licitació per a la construcció i explotació de la futura terminal de contenidors i una nova Declaració d'Impacte Ambiental (DIA).

Un problema de governança

‘Més port que ciutat’ és el títol d’una anàlisi que publicava l’edició valenciana d’eldiario.es signada per Joan Romero, catedràtic de Geografia Humana de la Universitat de València. De fet, va ser el primer article crític arran de la decisió d’ampliar el Port de València. La manca d’un debat públic sobre l’ampliació d’una infraestructura tan impactant sobre el territori com el port és un exemple de la falta de la bona governança necessària per al funcionament democràtic i transparent de les institucions públiques. També, la carrera per créixer dels ports espanyols suscita una inevitable qüestió: Espanya ha d’aspirar a esdevindre un país portuari? 

El So de la Natura: El trist (Cisticola juncidis)

Cada setmana, el So de la Natura ens transporta a un lloc diferent a través dels seus habitants.  “És curiós que un dels nostres pardalets més menuts, el trist, que no pesa ni vuit grams, reba també el nom de "tomba-navius". Imaginem l'ocellet parat a la proa d'un d'eixos monstres de ferro plens de contenidors que cada vegada en més quantitat veiem a la mar, davant la nostra casa. Sembla evident que eixe nom, "tomba-navius", deu ser de broma, o no, perquè de vegades, els més menuts podem fer front als més poderosos”, relata el nostre col·laborador, Batiste Miguel. 

La Finestra del Samaruc: Jaume Chornet, Pinedo.

Obrim la Finestra del Samaruc a un recorregut que ens fila Jaume Chornet, dibuixant, artista faller, professor d’Escultura a la facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València. Jaume és, a més, la cara visible dels veïns perjudicats per la depuradora de Pinedo, zona afectada també per les ampliacions del port. No és estrany que el seu relat siga alguna cosa més que recreatiu. També hi ha lloc per al pensament crític.

La Biblioteca Verda : Natzaret entre la mar i l'horta, Antonio Sanchis 

La Biblioteca Verda acull un títol ben representatiu d’un dels barris del front marítim de València. Natzaret entre la mar i l'horta (Dels orígens fins 1936) narra la història de l'extraradi sud de la ciutat, i posa en relleu la gran capacitat d'adaptació que han demostrat els seus veïns, sobretot per a sobreposar-se a les adversitats. Antonio Sanchis, coautor del llibre junt amb Ramón Arqués, ens descriu aquest obra que es presentarà a l’Ateneu Marítim el pròxim divendres 22 de novembre.