A La Carta À Punt Mèdia

Bosses que asfixien cigonyes. Xarxes de pesca que atrapen tortugues. Tapons que cobreixen la molla dels carrancs, en lloc de les closques naturals. Són imatges tan colpidores com les estimacions del futur. Els pronòstics avancen que l’any 2050 nadaran en els oceans més plàstics que peixos. 

No sabem quin percentatge d’envasos plàstics va a parar al contenidor groc, però sí que sabem quant de plàstic acaba en els oceans. Només a Europa llancem, cada any, mig milió de tones de plàstic al mar, el 70 % dels quals són d’un sol ús. Però la culpa no la té el material.

Sense plàstic no hi hauria indústria. Lleuger i barat, el plàstic facilita el disseny i permet reduir materials. El problema està en l’abús. Mentre pagar les bosses de plàstic de la compra pareix que ajuda a reduir i reutilitzar, els supermercats venen encara fruita sense corfa, però envoltada, això sí, de plàstic. És l’absurd de la cultura de l’envàs, que menysprea el contingut, deia Eduardo Galeano.

Ecologisme, el primer pas

Tot canvi necessita sempre un primer pas essencial, el de la conscienciació. Els grups ecologistes van ser els primers en assenyalar el plàstic entre les majors amenaces ambientals que afecten el planeta. El plàstic com a símbol de l’economia desbocada de l’usar i tirar ha calat en la ciutadania i en l’administració. És el que demostra l’aprovació de normatives que pretenen reduir-ne el consum. Parlem de la directiva europea que prohibeix els plàstics d’un sol ús a partir del 2021.

Huit milions de tones de plàstic, en gran part d'envasos lleugers, acaben cada any en els oceans. Per fer-vos una idea de la quantitat, és com tirar al mar un camió de residus per minut. La llum d’alerta pels residus plàstics ha crescut des que Greenpeace, abord del vaixell Rainbow Warrior, posara en marxa la campanya ‘Menys plàstic, més Mediterrani’, situant els productes plàstics en el punt de mira de l'ecologisme, com el calfament global, la contaminació o la sobreexplotació dels recursos naturals.

A casa nostra, Xaloc-Hermanos de Sal, organització no governamental dedicada a la conservació marina, és un dels col·lectius més actius en conscienciar sobre els efectes del plàstic en el nostre entorn. De fet, estes últimes setmanes, ha organitzat una activitat de recollida en les platges del Saler i Pinedo. Rebem en l’estudi al biòleg i membre de Xaloc, Carles Gago.

 Foto Xaloc: recollida en les platges del Saler i Pinedo

La costa valenciana s'ha convertit en una de les més afectades pel problema global dels abocaments de plàstics en el mar, segons un informe del Fons Mundial per a la Naturalesa (WWF), que situa les platges valencianes en la quinta posició del Mediterrani entre les més afectades. L’estudi indica, a més, que el turisme incrementa de manera significativa la generació de residus en les costes mediterrànies. De fet, en alguns municipis costaners, els visitants d'estiu generen un augment del 30 % de residus.

La fauna marina en perill

Tan important com els moviments ambientalistes, la investigació és clau a l’hora de comprendre la dimensió del problema dels residus plàstics. Estudis europeus pioners, en els quals participa la Universitat de València, intenten determinar fins a on arriba la presència de deixalles de plàstic en el mar i com afecta la vida marina al Mediterrani. És el cas de l’estudi MEDSEALITTER, que té com a objectiu l’anàlisi de cetacis, peixos i poliquets, i de la investigació INDICIT, dedicat a estudiar les tortugues marines. 

Parlem amb Olga Novillo, investigadora en zoologia marina en l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València (ICBiBE). Com a membre dels projectes d’aquests investigació, les seues línies de treball se centren en la relació dels microplàstics i els efectes en la salut de la fauna marina i els humans.

  Olga Novillo

A la recerca d’alternatives

A la Unió Europea, aproximadament el 85 % de les deixalles marines --mesurades per recomptes en les platges-- és residu plàstic, dels quals els productes plàstics d'un sol ús representen el 70 %. Amb Eva Verdejo, investigadora de l’Institut Tecnològic del Plàstic (AIMPLAS), coneixem els plàstics d’un sol ús i analitzem l’adaptació de la indústria al futur escenari marcat per la normativa europea.

La gravetat del problema dels residus plàstics no només mou les administracions a prendre mesures. La ciència també treballa per a trobar alternatives que ajuden a fer la transició cap a un model més respectuós amb l’entorn. I en eixe canvi, la indústria alimentària té molt a dir. 

Els envasos van arribar per a allargar la vida dels aliments frescos. Tàpers, gotets de plàstics i envasats al buit poblen el rebost per a competir amb el pas del temps. Hui s’estima que els envasos de plàstic destinats a l'alimentació a Europa arriba al 60 % i produïm 30 kilos de residus per persona a l’any.

Solucions com els materials biodegradables guanyen cada vegada més pes en la investigació dels envasos sostenibles. Un exemple és la iniciativa YPACK, un projecte europeu finançat pel programa Horitzó 2020, destinat a investigar el disseny d'envasos biodegradables que podran reduir l'ús de petroli i les emissions d'efecte hivernacle, a més d'avançar en solucions per a evitar la contaminació dels residus plàstics.

La iniciativa YPACK pertany a un consorci de una vintena de membres d'onze països, liderat pel grup que dirigeix Chema Lagarón, investigador de  l'Institut d'Agroquímica i Tecnologia d'Aliments (IATA) del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC).

  Kristin Suleng, Chema Lagarón, Carles Gago i Olga Novillo 

El So de la Natura 92 - El gavinot (Larus michahellis)

“El gavinot argentat és una au oportunista que es troba com a casa en els hàbitats alterats pels humans. La solem veure en platges i ports, encara que també per ciutats i abocadors. No és difícil observar algun individu jove barallant-se amb un tros de plàstic, aprenent a conviure amb les nostres deixalles”, relata Batiste Miguel en el So de la Natura.

Finestra del Samaruc 92 - Pablo Rus, Godella (Horta Nord)

El director d’orquestra Pablo Rus obri la Finestra del Samaruc per a portar-nos al seu paisatge d’infantesa, Godella, en la comarca de l’Horta Nord.

Biblioteca Verda 92 - Meritxell Salvany, ‘Un mar de plàstic’

La traductora Meritxell Salvany presenta en la Biblioteca Verda ‘Un mar de plàstics’, un llibre que explica com l'oceà s'està convertint en un abocador que afecta greument la salut de la fauna i la flora marines. La història d'un fulmar boreal (Fulmarus glacialis), au marina que habita les costes de l'Atlàntic Nord, esdevé el fil conductor per a exposar les conseqüències de l'ús massiu i irresponsable del plàstic i la necessitat de limitar-ne el consum. A més, el títol aborda les solucions tècniques proposades per a afrontar el problema dels residus plàstics al mar i com hi pot contribuir cadascú en el seu dia a dia.