El Ple del Consell ha aprovat el projecte de Llei de Protecció i Promoció del Palmerar d'Elx, una vegada omplit el tràmit d'audiència a les entitats interessades, i amb el dictamen de conformitat, del 28 d'octubre de 2020, del Consell Jurídic Consultiu. Aquest projecte de llei es traslladarà a les Corts per al seu debat i tramitació.

La nova Llei intenta posar ordre en alguna de les qüestions que històricament han amenaçat a aquest Bé d'Interés Cultural Valencià inscrit el 30 de novembre de 2000 en la Llista del Patrimoni Mundial de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), i que actualment és segell d'identitat i orgull de la ciutat d'Elx. Entre els objectius de la nova Llei es troben la reducció de les amenaces urbanístiques del Palmerar, la resolució de la manca de tutela legal de l'àrea declarada patrimoni de la humanitat, la millora de la definició dels usos socials i econòmics de l'espai, el reconeixement d'alguns béns etnològics vinculats al palmerar i la garantia en la consecució de la sostenibilitat financera.

 El Palmerar d'Elx és la concentració més gran de palmeres de tota Europa. Foto: archiu Samarucdigital

La Llei pretén la salvaguarda i promoció del Palmerar en el seu conjunt, conformat per tots els seus components tan culturals, agraris, com a ambientals. Entre aquests últims, com a embornal de carboni, la contribució del Palmerar a la lluita contra el canvi climàtic o el seu caràcter d'alberg d'una important biodiversitat i de reserva de sòl fèrtil. Com recull l'Article 1 l'objecte de la Llei és la "protecció i promoció del Palmerar en tot el terme municipal d'Elx, com a conjunt patrimonial de totes les tipologies pròpies i elements compositius, així com de les àrees on se situa i els seus entorns, mitjançant la regulació del seu ús, destinació i aprofitament, amb la finalitat de garantir la continuïtat històrica dels seus valors naturals i culturals, i la promoció del cultiu de la palmera datilera (Phoenix dactylifera L.)"també coneguda com a Palmera d'Elx. Així mateix la Llei es declaren Bé immaterial d'Interés Cultural l'ofici de palmerers i palmereres i l'artesania de la palma blanca històricament vinculats al Palmerar d'Elx.

Un Oasi a Europa

"El Palmerar d'Elx representa un exemple notable de la transferència d'un paisatge característic d'una cultura i continent a un altre, en aquest cas del nord d'Àfrica a Europa".

"El palmerar o jardí és una característica típica del paisatge nord-africà que va ser portat a Europa durant l'ocupació islàmica de gran part de la península Ibèrica i ha sobreviscut fins als nostres dies. És d'especial interés l'antic sistema de reg, que encara està en funcionament".

Aquests són els dos punts que van justificar que el Palmerar d'Elx fóra inclòs en la llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO. I és aquest paisatge exòtic d'oasi, d'origen Àrab i presidit per la palmera, el que es van trobar i van admirar els viatgers il·lustrats del segle XVIII i del XIX, com Gustavo Doré o el botànic Cavanilles '': "fatiga-se la vista en descobrir pertot arreu erms, aridesa, descuit, [...] però [...] quan es perceben els voltants d'Elx [...] quan en el centre de les oliveres es veu aquella multitud d'empinades palmes que oculten els edificis [...] és tanta la sorpresa, tan dolça la sensació, que l'espectador desitja arribar a aquell nou país...". La mateixa sensació que va tindre Fuster en 1962: "El Camp d'Elx no és una horta, sinó un oasi. Enmig de l'aridesa general del Sud valencià, Elx i els seus terrenys són una gentil, àmplia pausa de verdor, i les palmeres, amb la seua al·lusió oriental, fan definitivament justa la paraula".

 El Palmerar d'Elx gaudeix de totes les característiques típiques de l'oasi. Foto: Samarucdigital

I és que el Palmerar d'Elx gaudeix de totes les característiques típiques de l'oasi. Encara que se sap que el regadiu a Elx va ser d'origen romà, van ser els àrabs els que amb el seu enginy hidràulic van transformar el Palmerar en un complex sistema productiu d'explotació agrària típic de zones àrides, amb un sistema de reg únic i construït entorn de la nova ciutat islàmica. Un sistema de regadiu de gran rendiment i aprofitament que utilitza les aigües salobres del riu Vinalopó, ideals per a la plantació de palmes datileres. Un sistema capaç de crear un microclima que afavoreix al creixement d'espècies arbòries i herbàcies associades. Una explotació agrària que va donar riquesa a la ciutat per l'aprofitament integral de les palmeres. Per descomptat, el dàtil destinat per al consum humà de gran qualitat o com a aliment del bestiar, la palma per a graneres, la palma blanca per a cerimònies rituals de l'els ibers fins a la pasqua cristiana, la cistelleria i artesania, el tronc per a la construcció...

Un sistema de gestió de l'aigua ideat pel geni humà que els il·licitans han sabut conservar morfològicament integre fins als nostres temps. Però que, a mesura que anava perdent el seu ús agrícola, patia històricament l'amenaça de l'expansió urbanística i industrial de la ciutat d'Elx. La falta de l'explotació tradicional, la perdua de la seua rendibilitat econòmica i la falta d'ajudes per a mantindre'ls, va propiciar l'abandó dels horts i va estimular la utilització urbana d'aqueixos horts descurats, sobretot des de 1973 fins a 1986. Al mateix temps que el negoci especulatiu de la palmera datilera com a espècie ornamental, a alt preu i gran demanda, va provocar l'arrencada indiscriminada de palmeres i, fins i tot, la importació massiva d'exemplars de països africans que van portar amb elles la gran amenaça del segle XX per al Palmerar: la cotxinilla roja (Phoenicococcus marlatti Cockerell) i el morrut roig. Plagues d'insectes que van provocar danys que, encara que controlats, fins i tot no estan erradicats. El problema actual del Palmerar és que sense ús productiu el manteniment dels horts és molt car.

L'Hort del Cura

En l'actualitat la ciutat ha absorbit el Palmerar històric i el seu ús agrícola ha pacticament desaparegut. Hui el Palmerar d'Elx és la concentració més gran de palmeres de tota Europa amb entre 200.000 i 300.000 exemplars de l'espècie Phoenix Dacilifera i forma part del paisatge urbà d'Elx. Moltes de les actuacions efectuades a partir de 1996 per part de l'Ajuntament il·licità van dotar a la ciutat de noves zones i espais verds, convertint els horts de palmeres en parcs i jardins, en els que poc queda ja de la seua identitat agrícola originària. Exemples d'això són el Parc Municipal i Hort del Cura, el reportatge del qual podem veure encapçalant aquest article. Tots dos són enclavaments emblemàtics del Palmerar focus d'atracció turística i esplai dels ciutadans que posseeixen valors artístics de gran interés. La seua transformació en jardins d'ús públic potser els va salvar d'altres usos i agressions, com les efectuades en la dècada dels setanta del segle passat als coneguts com a "Palmerars Socials".

 Palmera Imperial en l'Hort del Cura. Foto:Samarucdigital

El Jardí Hort del Cura, declarat Jardí Artístic Nacional en 1943, és des de 1919 de propietat privada pertanyent a la família Orts, que dedica els ingressos dels visitants a conservar i promocionar el Jardí. Compta amb aproximadament amb 1.000 exemplars de palmera datilera d'Elx  i amb uns 250 exemplars de palmes pertanyents a 70 espècies diferents de les sub-famílies Arecoideae i Coryphoideae. Al costat d'elles podem trobar altres arbres típics dels horts tradicionals d'Elx, com a oliveres o cítrics i una excel·lent col·lecció de cactus i plantes crasses. Entre els seus principals atractius està la Palmera Imperial, un estrany exemplar de palmera datilera de180 anys i 17 metres d'altura, que deu el seu nom a l'Emperadriu Elisabeth d'Àustria (Sissi) quan aquesta va visitar l'hort en 1894.

 Bust de Emperadriu Elisabeth d'Àustria (Sissi) en l'Hort del Cura. Foto: Archiu Samarucdigital

El futur del Palmerar

El futur del palmerar d'Elx depén de l'aprovació del projecte de Llei i del seu desenvolupament normatiu. Cal recordar que la Generalitat ha tardat vint anys a tirar avant aquesta Llei amb l'objectiu d'adequar-se als valors exigits per la UNESCO per estar inclòs en la Llista del Patrimoni Mundial. Esperem que aquesta Llei compte amb voluntat política per a aplicar els mecanismes que estableix i no quede com la Llei de Tutela i Protecció del Palmerar de 1986, amb un Patronat insuficient operatiu i sense dotació econòmica per a ajudar els agricultors a mantenir en bon estat els horts de palmeres.

Per a això la llei modifica l'òrgan de gestió, que, encara que contínua sent el Patronat compost per representants de les administracions autonòmiques i municipals, representants dels agricultors, palmerers, artesans i altres entitats relacionades, comptarà amb una Junta Gestora, encarregada de l'aplicació de les directrius del Patronat, d'una Comissió Tècnica, i d'un nou Servei de Vigilància i Inspecció, que dependrà orgànicament de l'Ajuntament d'Elx que els seus integrants tindran la consideració d'autoritats.