El 8 de març és la data assenyalada al calendari com el gran dia reivindicatiu en què la ciutadania vestim el color lila per tal de recordar, en el pur sentit etimològic del terme -tornar a portar al cor-, la importància de continuar adobant un substrat fèrtil i equilibrat en nutrients, capaç de fer germinar una veritable societat feminista, basada en la igualtat i l'equitat de gènere i lliure de violències envers els cossos i els territoris. Em resulta difícil deixar ballar els dits sobre el teclat mentre escolte a la ràdio el testimoni de les veus ferides per aquesta guerra que, ara fa uns dies, va començar a desmuntar les costures del vestit geopolític en què havíem acostumat a sentir-nos còmodes.

Enfront d'una sensació d'incertesa que em trasbalsa, he aconseguit trobar caliu, refugi i calma en fullejar un xicotet quadern manuscrit de tapes dures, embellides pel rastre impressionista d'unes taques de sofregit d'alls tendres que va quedar imprés, per sempre, al seu cor de pàgines groguenques. Es tracta del llibre de receptes de cuina que la meua iaia materna va redactar amb estima, molta paciència i la miopia pròpia d'uns ulls nonagenaris, per tal de garantir que el seu llegat culinari- saborosa metàfora de l'amor- quedara custodiat en bones mans.

Amb la mateixa vocació de preservar un bagatge de coneixements amb què mà uela va escriure les seues receptes, jo he anat omplint un quadern de tapes violeta a base de notes, apunts, idees i cites bibliogràfiques, a manera de diari personal del meu aprenentatge feminista. Perquè considere que aquest és un camí de pau i de trellat, cuinat al xup-xup, que cal recórrer des de l'estudi i la reflexió- així ho afirma Neus Albertos- el debat i la revisió constant, per tal de consolidar els avanços assolits, al mateix temps que continuem endavant.

  Oriana Brunori, Sònia Reverter y Rosalia Torrent 

Els primers apunts al meu quadern violeta es remunten a l'etapa d'estudiant d'Humanitats a la Universitat Jaume I de Castelló. A les aules de la Facultat, de la mà de les meues professores de Filosofia, Rosalia Torrent i Sònia Reverter, vaig començar a entrenar el múscul del pensament crític, per tal de reconéixer els fonaments del sistema patriarcal i obrir els ulls a la necessitat de reivindicar els feminismes:

"Parlem de Patriarcat com a sistema que ho estructura tot: des de les nostres oportunitats en la vida i les nostres decisions personals i col·lectives, fins a la mateixa vida en el Planeta en termes mediambientals, tal com les companyes ecofeministes han demostrat" (El Feminismo en 35 Hashtags. Reverter, 2020).

Anys després, l'experiència al món laboral em va brindar l'oportunitat d'escoltar en directe, o fins i tot seure a conversar, amb algunes de les "grans referents en majúscules", com la reputada periodista Rosa María Calaf, els premis Nobel per la Pau, Shirin Ebadi i Rigoberta Menchú, o la física, filòsofa i activista pel Clima, Vandana Shiva.

  Oriana Brunori y Rosamaría Calaf. Foto: Pepe Lorite. vivecastellon.com

Altres d'aquestes "dones en majúscules" em nodreixen de coneixements a través dels seus llibres, una eina i tresor imprescindible per a formar una veritable consciència feminista. Divulgadores com Carolyn Steel (Ciutats Famolenques, Capitan Swing) o Elizabeth Kolbert (La Sexta Extinción, ed. Crítica), s'han convertit en peces clau per al meu procés de creixement personal i professional, així com ho són aquelles recercadores i expertes en diversos àmbits a les quals tenim accés mitjançant les pantalles. A la meua llibreta de receptes ecofeministes estan presents les paraules de Yayo Herrero, Gloria Patricia Zuluaga i Ruth Echeverría, per citar nomès alguns dels exemples que mereixen ser destacats.

També he de subratllar amb el color violeta de l'agraïment a les companyes amb qui compartisc converses, assemblees, jornades de formació, moments d'escolta, d'intercanvi i de cures, perquè sols teixint aquestes xarxes sòlides podrem impedir que el neoliberalisme patriarcal se'ns cole per les costures. I per suposat, vull donar les gràcies a totes aquelles dones que he tingut el plaer d'entrevistar als reportatges publicats per aquest i altres mitjans de comunicació. Des de les dones grans que atresoren la saviesa del medi rural, fins a les joves científiques o activistes ambientals i socials amb qui he tingut el plaer de parlar i aprendre en nombroses ocasions.

El recull d'instruccions de la meua iaia per a elaborar adequadament l'olleta de cardets i altres meravelles mengívoles, ocupa, a hores d'ara, un lloc preeminent a la meua prestatgeria de "lectures importants": eixes que necessite tindre a l'abast quan cavil·le i teclege un article, mentre talle les cues d'uns alls porros amb l'altra mà, perquè l'ecofeminisme militant no resulta incompatible amb allò de tindre sempre un bon "caldet a la nevera", com reitera la Bandini a la seua cançó.

Fent servir les paraules de la meua benvolguda professora Sònia Reverter al seu llibre El Feminismo en 35 Hashtags: "Per la nostra dignitat, la de les dones que ens van precedir i de les que vindran, per la dignitat de totes les persones que, sense saber-ho, la tenen arrabassada, no ens podem permetre ni un pas enrere. Des d'eixe esperit intergeneracional d'aliança i sororitat, reflexionem i vivim el feminisme avui, amb totes les onades bategant a l'uníson". (Reverter, 2020)

Perquè el feminisme és la força que ens van transmetre les nostres besàvies, àvies i mares, les dones de tots els àmbits, territoris, cultures i generacions. Recordant que "nosaltres som, perquè elles van ser", a SamarucDigital, continuarem escrivint receptes per a una societat més feminista, ja siga el 8 de Març o qualsevol dia de l'any.

Per les d'ahir, les d'avui i les de demà.

Més feminisme