El futur de les nostres platges

Projecte d'extracció d'arenes en aigües profundes de Cullera i transport per a alimentació de platges i l'ampliació del port de València són projectes que donen suport als nostres polítics que agreugen l'erosió marina i posen en perill l'Albufera de València i passen per alt les recomanacions internacionals i sobretot el Sisé Informe d'Avaluació de l'IPCC.

Any rere any assistim a la litúrgia de la recàrrega d'arena de les platges i amb ella a la polèmica. És efectiu aqueix mètode de conservar o "regenerar" les platges o és una despesa erma en les actuals condicions d'emergència climàtica? No és la primera vegada que tractem aquest tema en Samarucdigital. Ja en 2017 la periodista Xelo Gimeno titulava un article "El càstig de Sísif a les platges valencianes", fent referència a l'atribolat mite grec Sísif, astut fundador de Corint, que va ser condemnat pels Déus per obtenir beneficis més enllà de l'ètica. El càstig consistia a ser encegat i a espentar perpètuament un penyal gegant muntanya a dalt fins al cim, només perquè tornara a caure rodant fins a la vall, des d'on havia de recollir-lo i espentar-lo novament fins al cim i així indefinidament. La metàfora és clara, "posar arena per a recuperar les platges que la mar s'emporta cada temporal. Any rere any. Fer i desfer", com a càstig de què l'home ha fet, amb coneixement o sense ell, a les nostres costes en el passat, del qual no aprenem en el present.


Un any més la polèmica està servida i els grups ecologistes rebutgen aquest sistema mal anomenat de regeneració de les platges. Dues notes de premsa dels col·lectius integrats en la Comissió Ciutat Port, arribades a la nostra redacció, tornen a incidir en el rebuig a aquesta manera d'actuar de l'administració. D'una banda, les al·legacions que aquests col·lectius han fet al projecte d'extracció d'arenes a Cullera i, per un altre, l'acció coordinada per la Comissió, Marfull i el fotoperiodista David Segarra per a denunciar la influència de les ampliacions del port de València sobre la regressió de les platges del Saler.

Projecte d'extracció d'arenes en aigües profundes de València i transport per a alimentació de platges i del seu estudi d'impacte ambiental.

Es tracta d'un macroprojecte de la Direcció General de la Costa i la Mar, del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, que consisteix en l'extracció de 12,4 milions de metres cúbics d'arena en aigües profundes davant de Cullera, per a recarregar 16 platges o trams de platges de València i Alacant, des de Sagunt a Pilar de la Foradada. La Declaració d'Impacte Ambiental (DIA) favorable d'aquest mateix projecte en 2013 està caducada segons l'actual legislació ambiental, i l'administració el sotmet a informació pública de nou mitjançant la seua publicació en el BOE el 29 de juliol. El macroprojecte compta amb un import de 1.147 milions d'euros i un període d'execució de 10 anys.

Els ecologistes detecten nombroses deficiències mediambientals en el projecte i denuncien els impactes ambientals i socioeconòmics d'aquesta mena d'intervencions que, sense cap evidència científica es contemplen com l'única solució possible a la regressió, cada vegada més accentuada, de la costa del Mediterrani "Estem davant unes actuacions realment ineficaces, curtterminista i sense cap perspectiva de futur, que requereixen grans inversions i sacrificis dins del teixit socioeconòmic que no podem assumir ni permetre'ns en el context d'emergència climàtica en què ens trobem. I això és el que hem volgut exposar en les 11 al·legacions presentades recentment". Per això demanen al ministeri la retirada del projecte i la paralització de qualsevol actuació que puga hipotecar una actuació global de llarg abast.

Els ecologistes destaquen deficiències ambientals com que "les rutes per al depòsit del material no contemplen els efectes negatius que es puguen desencadenar en zones de la Xarxa Natura 2000. Tampoc s'han avaluat correctament les afeccions sobre espècies protegides com la baldriga cendrosa (Calonectris diomedea), altres ocells marins i cetacis presents regularment en la zona. El projecte no té en compte acords internacionals com el Protocol de Gestió Integrada de les Zones Costaneres del Mediterrani ni estableix seguiments a llarg termini, tan necessaris per a aquesta mena de megaintervencions".

Entre els perjudicis socioeconòmics destaquen que el projecte atempta contra la sobirania alimentària, ja que suposa un gran perjudici a la pesca tradicional. Com admet el mateix projecte, es destruiran els caladors de pesca més importants de la Confraria de Pescadors de Cullera, que ja ha valorat en un 50% la perduda d'ingressos. Per als ecologistes, en el projecte es considera la pesca "com una activitat residual, que suposa una clara declaració d'intencions: la costa com a espai de sol i platja, per damunt de tot".

El Port i la regressió de les platges del sud

No és la primera vegada que en Samarucdigital parlem de la regressió de les platges del Saler a causa de l'ampliació nord del Port de València. Això és el que han intentat visualitzar les més de 200 plataformes i col·lectius diferents que formen la Comissió Ciutat-Port en una acció coordinada pel fotoperiodista David Segarra. Ha consistit a disposar una filera de gent dins de l'aigua, per a representar per on anava la línia de platja recentment.

"Les últimes ampliacions del port de València han anat produint un efecte barrera dels corrents marines que discorren de nord a sud i van depositant sediments de manera natural a les nostres platges. Com a conseqüència, les situades en el sud han patit una regressió inqüestionable que, a més de percebre's visualment, està quantificada per nombrosos estudis científics. De fet, en termes generals, apunten al fet que en els últims 60 anys, han perdut més de 50 metres de franja arenosa. No té cap sentit que continuem amb les aportacions d'arena coneixent la temporalitat d'aquestes actuacions, menys encara quan el cost a assumir no sols és desproporcionat en l'àmbit econòmic, sinó també ambientalment, quant a la degradació dels fons marins i la seua biodiversitat. La millor manera de solucionar els problemes és evitant-los.".

Ampliació nord del port de València. Foto: Álvaro Olavarría 

Arena, turisme de sol i platja i la cobdícia de beneficis a curt termini

Des de fa molts anys la comunitat científica internacional ens porta advertint de l'impacte que el canvi climàtic tindrà sobre les costes mediterrànies agreujades pel mal ús del sòl. Entre les més vulnerables i de major impacte potencial es poden destacar els aiguamolls i les platges confinades, la majoria d'elles per construccions artificials com a espigons o ports que limiten la seua dinàmica d'aportacions de sediments de manera natural. En general es tracta de zones àmpliament poblades (més del 60% de la població viu en les costes) amb gran desenvolupament turístic que pràcticament es manté al llarg de tot l'any i que, a més, presenten un alt valor ecològic.

Un mal ús que a Espanya va començar en el desenvolupisme econòmic dels anys 60 del passat segle i un model econòmic basat en la rajola i el turisme de sol i platja. Possiblement en aqueix moment no es tenia consciència del problema ambiental que suposa aquesta manera d'actuar, però el que és inadmissible és que ara continuem actuant igual. Potser aquest últim any és paradigmàtic per a reconéixer que la base científica ténia, raó. No hi ha cabuda al negacionisme. L'única solució és l'adaptació a les noves condicions climàtiques (pujada de la mar, sequera, i fenòmens climàtics extrems) basada en la naturalesa i intentar evitar que el problema s'accentue a conseqüència de l'acció antròpica.

Segons tots els organismes internacionals de referència en qüestió de canvi climàtic, la regió mediterrània, i Espanya en particular, estan exposats i són molt vulnerables, a l'acció del calfament global. Les costes pateixen una gran erosió, en alguns casos irreversibles i el 90% dels aiguamolls del món han desaparegut, segons dades de la Convenció Ramsar. A Espanya, segons el Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic (MITECO), estima que durant els últims 60 anys ha desaparegut aproximadament un 60% de la seua superfície original aquests ecosistemes, a causa de l'acció humana: l'agricultura intensiva, el desenvolupament industrial, els canvis hidrològics artificials i la degradació per mitjà de l'explotació excessiva. I altres estan en estat lamentable i irreversible com Doñana i la Mar Menor.

Segons MITECO, "la major part de les zones afectades per erosió accelerada es deu a la construcció de ports que interrompen la deriva litoral agreujada per l'edificació d'urbanitzacions i infraestructures i les freqüents estructures de defensa de costa que se'ls solen associar. En alguns casos això ha suposat l'erosió de la franja arenosa que separava aiguamolls costaners de la mar, com entre Puçol i Massalfasar a causa del port de Sagunt, la restinga de l'Albufera entre València i Cullera pel port de València i el cordó de tancament de la llacuna de Santa Pola pel port de Santa Pola (Alacant)".

Llavors per què elaborem projectes, com l'ampliació del port de València, que posa en risc un dels més importants embornals de CO2 (aiguamolls i oceans), claus per a mantenir la temperatura per davall dels 2 graus centígrads? Perquè sens dubte per a mantenir un dels motors del desenvolupament econòmic espanyol. El turisme de Sol i Platja. Un plantejament polític miop i curtterminista dels nostres polítics, ja que el turisme massificat en les costes i canvi climàtic es retroalimenten (erosió de les costes, sobre explotació dels recursos –energia i aigua,- i la gran quantitat de residus que genera). No podem oblidar que el sector turístic en la Comunitat Valenciana representa el 15,5% del PIB i el 15,9% de l'ocupació. Això significa fer real el somni de Zaplana de convertir la Comunitat Valenciana en la Florida d'Europa.


Platja del Saler després de la DONEN Gloria. Foto: Samarucdigital

Mesures d'Adaptació

El Sisé Informe d'Avaluació dedicat als impactes, la vulnerabilitat i l'adaptació al canvi climàtic del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) ens indica que el canvi climàtic ha causat ja impactes substancials, cada vegada més irreversibles, en ecosistemes terrestres, d'aigua dolça i marins. Per a aquest organisme dependent de l'ONU, les mesures d'adaptació adoptades són insuficients o han arribat tard i adverteix: "Si es posposa la presa de mesures globals conjuntes i preventives en matèria d'adaptació i mitigació, perdrem la xicoteta oportunitat que tenim per a garantir un futur habitable i sostenible per a tothom, i aquesta finestra per a actuar es tancarà prompte". I ens dona una data límit el 2040.

Per a la comunitat científica per a dur a terme un desenvolupament just i resilient l'adaptació efectiva es basa en els ecosistemes i la protecció i restauració dels sistemes fluvials naturals, els aiguamolls i els ecosistemes forestals situats aigües amunt, o les àrees marines protegides, que redueixen una sèrie de riscos del canvi climàtic per a les persones, la biodiversitat i els serveis dels ecosistemes amb múltiples beneficis col·laterals.

Per tot el que s'ha dit, aquests dos projectes són clarament insostenibles i agreugen la situació. El port provoca l'erosió marina de les platges del sud i posaran en risc l'Albufera de València, llevat que gastem cada any ingents quantitats de diners a recarregar les platges d'arena per a res perquè se les emportaran els temporals, però a més posaran en risc sistemes productius tradicionals com els camps d'arròs i la pesca tradicional. Els nostres polítics té identificat el problema, però miren a un altre costat o emmascaren les seues decisions amb eufemismes per a maximitzar els beneficis a curt termini. Tot això darrere d'un sistema productiu basat en el creixement infinit i en l'explotació il·limitada d'un planeta finit.

Documentació 
Articles relacionats 

Etiquetes