6 de novembre de 2015. A migdia es superen els 23 graus a la ciutat de València. L’estiu meteorològic s’allarga de juny a finals de tardor i d’un extrem es passa a l’altre en qüestió d’hores en una difusa separació entre les, suposadament, quatre estacions. Els efectes del canvi climàtic afecten a totes les parts del planeta, però hi ha zones més vulnerables que altres, i el sud d’Europa és una d’elles.

Per a conèixer millor que està passant, eixe mateix dia de novembre va començar un cicle de reflexió anomenat  La Mediterrània front el canvi climàtic, organitzat per la conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural. La primera cita es va centrar en dos dies de reunions al Palau de la Música de València, on alguns dels màxims experts en el tema exposaren les seus conclusions sobre els efectes del calfament global i les perspectives de futur. Una sèrie de debats iniciats davant la imminent de la Cimera del Clima de París, ciutat sacsejada pels cruels atemptats terroristes del 13 de novembre però que, a pesar de tot, manté l’agenda del decisiu encontre climàtic.

Els assistents pogueren conèixer xifres, observar gràfiques i compartir experiències sobre un fet que afecta a totes les persones del nostre món. El més estrany de tot és que som els propis humans els hem causat més alteracions al clima i més intensament en 150 anys que la resta de la Humanitat, en una desenfrenada carrera suïcida en contra dels interessos de la pròpia espècie.

El canvi en el clima alterarà, per exemple, la línia de costa afectant sectors com el turisme o l’agricultura, està reduint la biodiversitat i la disponibilitat d’aigua, però sobre tot crearà més desigualtat, més fam i més fenòmens migratoris. Com explica José Manuel Moreno, membre del Panell Intergovernamental de l’ONU pel Canvi Climàtic (IPCC)  fins 2015, l’única solució és reduir les emissions contaminants entre un 50 i un 70 per cent el més prompte possible.

José Manuel Moreno. Catedràtic d’Ecologia UCM

A la Cimera de París hauria de quedar clar quina quantitat d’emissions es comprometen a reduir els 150 països participants. Tot amb l’objectiu consensuat per tots d’aconseguir que la pujada mitjana de la temperatura planetària no supere els dos graus en el present segle. Una meta impossible si no es redueix dràsticament el creixement d’emissions actual segons l’IPCC.

A la gran trobada parisenca, o “Conferència de les Parts”, li van precedir altres 20 cimeres com evidencien les seus sigles (COP21) sense arribar a un acord que realment fora efectiu. Però ara les coses han canviat perquè la Xina, el país que més contamina, s’ha unit als Estats Units i la Unió Europea en la intenció d’assumir el compromís. L’economista ambiental i expert en cimeres climàtiques, Antxon Olabe, considera això un bon auguri perquè els tres països sumen més de la meitat de les emissions d’efecte hivernacle del planeta. Però quan les negociacions depenen dels humans qualsevol cosa és possible.

Antxon Olabe. Economista Ambiental

Però que està passant ja i qué passarà en un futur immediat?. A eixes preguntes van respondre clarament els experts que exposaren els seus estudis sobre la conca del Mediterrani. Jorge Olcina, Catedràtic Anàlisi Geogràfic de la Universitat d’Alacant, va explicar que el regim de precipitacions s’està reduint i ho farà encara més. Les sequeres s’alternaran cada vegada més amb episodis de pluges torrencials en les zones de costa, amb la impossibilitat de recarregar els aqüífers. Olcina planteja la necessitat d’adaptar-se als nous temps amb un nou Pla Hidrològic Nacional actualitzat, el major aprofitament de l’aigua provinent de les depuradores o la instal.lació de cisternes per a recollir l’aigua de pluja a les ciutats. Una costum que al llarg de la història aprofitaren totes les cultures i que ara cal recuperar.

Jorge Olcina. Catedràtic Anàlisi Geogràfic de la Universitat d’Alacant

Les temperatures s’incrementen en les zones de muntanya i es redueixen en el litoral, segons evidencia un estudi presentat per la professora titular del Departament de Geografia de la Universitat de València, Maria José Estrela.

Maria José Estrela. Prof. Departament de Geografia UV

El calfament global està literalment fent fugir moltes espècies vegetals dels seus hàbitats en busca de llocs no tant càlids, al temps que potencia els incendis. Ramón Vallejo, del Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani explica que els canvis s’estan produint massa de pressa perquè moltes d’estes espècies puguen salvar-se. La solució que proposa es reintroduir espècies acostumades a la falta d’aigua i als terrenys àrids.

Ramón Vallejo. Investigador del CEAM

La cimera del Palau de la Música va tindre un important component polític. Allí es va presentar l’anomenada Declaració Mediterrània del Canvi Climàtic. Un compromís d’intencions subscrit pels consellers de Medi Ambient d’Andalusia, Balears, Catalunya i Comunitat Valenciana. El titular de Múrcia va finalment cancel·lar la seua prevista assistència. La idea és fer un front comú de les administracions de l’àrea mediterrània per actuar conjuntament i de manera urgent contra els efectes del canvi climàtic.

La convocatòria celebrada a València és un primer pas important segons la consellera d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural. Elena Cebrián va subratllar que sobre tot és necessari que el treball continue amb la presa de mesures a curt termini i amb efectes a llarg termini, perquè l’impuls de la cimera de París no caiga en l’oblit.

Elena Cebrián. Consellera d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural

Durant les jornades, els màxims mandataris valencians també insistiren en la importància que combatre el calfament global tindrà en les polítiques de la Generalitat i els ajuntaments.

Ximo Puig. President de la Generalitat / Mònica Oltra. Vicepresidenta del Consell / Joan Ribó. Alcalde de València

La trobada de València va ser el punt d’inici d’un cicle de conferències sectorials que també inclouen actes a Castelló, Alacant i Elx. SamarucDigital estarà present en els debats sobre els paper dels comunicadors en la lluita del canvi climàtic.

Una fòrum que la conselleria vol continuar en el futur de manera sostenible. El Secretari Autonòmic de Medi Ambient i Canvi Cimàtic, Julià Àlvaro, va recordar que el canvi climàtic no estava precisament entre les prioritats de l’anterior govern.

Julià Àlvaro. Sec. Autonòmic de Medi Ambient i Canvi Cimàtic

Els grups ecologistes insistiren en la necessitat que les paraules es transformen en fets. Ecologistes En Acció va plantejar les seues reivindicacions en un manifest on, entre altres coses, assegura que ”poder respondre i adaptar-nos amb certa eficàcia als problemes titànics implicats en les alteracions i incerteses climàtiques exigeix la urgent transició cap a les energies netes i renovables. No hi ha excuses creïbles per a que la regulació política de l'Estat i de les seues institucions polítiques i legislatives continuen impulsant la degradació i la injustícia climàtica en nom dels mantres suïcides de la competitivitat, el creixement del PIB i els beneficis monetaris. La regulació pública dels governs i institucions ha de posar la salut humana i climàtica per davant del mercat i dels interessos de benefici econòmic de les empreses. És responsabilitat moral i política dels governs el frenar les emissions de CO2 i acabar amb les subvencions als combustibles fòssils.”

El grup Gent Coherent de Greenpeace va manifestar la seua defensa del clima en l’esperança d’un acord en la cimera de París.

Laura Ivars.Gent Coherent de Greenpeace