Possiblement l'has vist alguna vegada a la platja, rondant vora mar o quiet prop de les dunes, vigilant-te. El corriol camanegre, l'ocell de l'any 2019 per a SEO/BirdLife, és un dels ocells més representatius de les nostres platges, possiblement la que més, ja que depèn d'elles per a poder sobreviure. No obstant això, les seUes poblacions han disminuït críticament per la urbanització desmesurada del seu hàbitat, l'aparició de predadors (en molts casos domèstics) i l'ús intensiu de les platges. No es tracta per tant d'un veí qualsevol de les platges quan anem a elles a l'estiu o passegem les mascotes: estem en el seu hàbitat. Ens acompanyes en un viatge a la platja per a conèixer-lo?

Carreres vora mar

El corriol camanegre (o “chorli”, una mena d’hipocorístic del castellà ‘corriol’, com li anomenem els amics), és un xicotet ocell limícola que en la Comunitat Valenciana es localitza durant l'època de cria en molt poques platges de Castelló i Alacant, a més d'altres platges de València i aiguamolls salobres d'Alacant (Llacunes de la Mata-Torrevella, Salines de Santa Pola, etc.). La seua distribució coincideix amb la de les platges naturals, en les quals es mantenen els cordons dunars imprescindibles perquè puga establir el seu niu. 

Una de les formes en què més habitualment veiem als corriols camanegres a les platges és rondant vertiginosament vora mar. En realitat es tracta d'una tècnica de captura de preses que també fa en les dunes, encara que pel seu plomatge passa molt desapercebut allí. La tècnica es coneix com a “pausa-carrera”, i consisteix a esperar totalment quiet, amb tots els sentits alerta, al fet que algun xicotet invertebrat faça un moviment prop del corriol. En aquest moment, el corriol es llança en un ràpid esprint a capturar per sorpresa aquest insecte, anèl·lid, crustaci o mol·lusc que va gosar moure's prop d'ell. A vegades, el corriol no és tan ràpid i la presa escapa o s'amaga. No obstant això, ell no desisteix de la seua obstinació: des de la nova posició repeteix la pausa i carrera.

Usuaris de ple dret de les platges

A les platges de la Comunitat Valenciana, els corriols camanegres es reprodueixen generalment entre març i juliol, podent en aquest període fer segones posades o posades de reposició si la primera posada no va ser reeixida. En aquests casos, els corriols camanegres tenen una estratègia que no es dóna en altres ocells: quan a la platja hi ha mascles de millor qualitat que defensen millor els recursos i la prole, en aquests segons esdeveniments de reproducció la parella sol canviar, buscant les femelles aparellar-se amb aquests, en un comportament conegut com a poligàmia seqüencial. Si ho pensem, no és mala estratègia. I és que els corriols viuen pocs anys, per la qual cosa no és qüestió de caminar-se amb romanticismes i intentar tirar endavant quants més pollastres, millor. 

Aquesta època de reproducció, de març a juliol, com haureu pensat, coincideix amb el període en què amb major intensitat els humans usem les platges. Suposa això una amenaça per al corriol camanegre? Per a respondre a aquesta pregunta us demanaré que us poseu les seues potes negres i us imagineu el seu dia a dia. Els corriols camanegre busquen generalment al peu de la duna un lloc a l'abric de la vegetació, prop dels llocs on s'alimenta, on tinguen bona visió del seu entorn mentre romanen camuflats gràcies al seu plomatge del mateix color que la sorra. Des d'aquest lloc, on poden advertir la presència de predadors, excaven una petita depressió en la sorra, i posen els ous. 

Precisament aquest tipus d'ambients han estat destruïts per la urbanització desmesurada del litoral, i que tant hem sofert en la Comunitat Valenciana. Al mateix temps, són els més alterats (espècies invasores que entapissen les dunes sense deixar lloc per a fer nius) i que sofreixen una major pressió durant la temporada de cria: predadors assilvestrats i persones passejant o corrent, deixant córrer les seues mascotes pel cordó dunar, que són vists pels corriols com a terribles predadors, arribant a abandonar per complet el niu davant la seua aproximació pensant a salvar la seua vida, o el pas de les màquines de neteja de platges, que discorren pròxims a la duna i que no poques vegades xafen nius o fins i tot els pollastres. 

I tot això sense oblidar un fenomen cada vegada més palès. Segur que molts recordeu tota la vida que de petits trobàveu a les platges: crancs, crancs ermitans, cucs i munts d'altres bestioles. Una fauna que hui pràcticament ha desaparegut. Amb la preocupant pèrdua de vida que s'està donant en els primers 20-25 m de mar, també el corriol troba dificultats a trobar menjar en les ribes, tant per a ell com per als seus pollastres. 

De fet, en els anys 90 el corriol camanegre era una espècie bastant comuna a les platges de la Comunitat Valenciana, amb al voltant de 1000 parelles. No obstant això, en els últims 25 anys s'ha experimentat una important regressió. Ja només ens queden 300 parelles, distribuïdes de manera molt discontínua al llarg del litoral en aquelles àrees més naturals, generalment com a part d'espais naturals protegits. Hem perdut el 60% dels nostres corriols en tot just 25 anys! 

I què podem fer per a evitar-los problemes i millorar les seues poblacions?

Per aquesta raó, el corriol camanegre està des de 2013 inclòs en el Catàleg Valencià de Fauna Protegida com a “Vulnerable”, una figura prèvia a trobar-se “En Perill d'Extinció” a les nostres platges. Aquesta catalogació ha servit perquè les pròpies administracions hagin establert mesures per a afavorir la seua tranquil·litat en les dunes, com la col·locació de talanqueras o millorar les zones de reserva, així com la col·locació de senyals indicant la seua presència pròxima i recomanacions perquè els usuaris de les platges no interferim en la seua nidificació. Però això no és suficient.

És molt més important que nosaltres, com a animals (humans) també usuaris de les platges, aprenguem a viure amb el nostre amic “chorli”. Evitem passejar per les dunes o caminar sobre elles per a arribar a la platja (sempre hi ha camins habilitats per a això), i si portem a les nostres mascotes, fem-ho sempre amb aquestes lligades. Però no només això. Evitem tirar plàstics i deixar residus quan anem a la platja, no utilitzem plantes exòtiques als nostres jardins quan aquests estiguen prop de la platja (especialment l'ungla de lleó Carpobrotus edulis), i no deixem de comunicar la importància de tot això. 

No oblidem que si ens agrada anar a platges naturals en comptes de les urbanes, és precisament per això, perquè per a descansar i gaudir tendim a fugir de l'artificial. En aquestes platges no som els únics usuaris, i amb cada vegada menys corriols a les nostres platges, fem d'elles llocs cada vegada menys naturals.