Són els majors habitants de la mar, però la seua vida continua sent un misteri per moltes raons. Estudiar i divulgar el món d’eixos animals és l’objectiu de la Societat Espanyola de Cetacis, que ha celebrat el seu X congrés a València, on precisament es va fundar en 1999. El president de l’entitat, Camilo Saavedra, destaca que la trobada, que ha reunit 170 experts, és una bona oportunitat per a compartir experiències i investigacions. Saavedra, que treballa a l’Institut d’Espanyola d’Oceanografia a Vigo, ha participat en 2017 en un ambiciós projecte d’observació de cetacis a l’Atlàntic europeu i el Cantàbric des de l’estret de Gibraltar fins a Noruega durant sis setmanes, amb l’ajuda d’embarcacions i avionetes. El cens ha permés detectar més d’un milió i mig d’exemplars de 8 espècies diferents. La major part d’ells són de dofí comú oceànic (Delphinus delphis), dofins d’altres espècies i també caps d’olla, rorqual comú (Balaenoptera physaluso) o catxalot (Physeter macrocephalus). Eixa valuosa informació ajuda a determinar la biodiversitat marina per avaluar el seu estat de conservació.

En els últims anys el rorqual comú, la segona balena més gran del món, s’observa cada vegada més a prop de la costa en punts com la reserva marina del cap de Sant Antoni, entre Xàbia i Dénia. Tot indica que els seus costums i rutes estan canviant com ja ha contat Samarucdigital en altres reportatges. Els investigadors no poden confirmar el motiu, però tot indica que podria estar relacionat en un desplaçament del krill, el crustaci que és la base de l’alimentació d’esta gran balena, afectat pel canvi climàtic.

Els enigmes dels zífids

En el congrés han participat alguns dels majors experts mundials en zífids, la família de cetacis més desconeguda i enigmàtica del món. Algunes de les seues poblacions resideixen al voltant  les Illes Canàries, on els estudien Natacha Aguilar, de la Universitat de La Laguna a Tenerife, i Manuel Arbelo de la Universitat de las Palmas de Gran Canaria.  En la última dècada s’han descrit tres noves espècies d’estos cetacis, que són les principals víctimes dels sonars amb usos militars. L’equip on col.laboren Natacha Aguilar i Manuel Arbelo va descobrir que la causa d’eixa mortalitat està en el comportament bussejador des zífids, que es poden submergir a més de 3000 metres de profunditat a gran velocitat, a diferència d’altres cetacis, com a estratègia defensiva per evitar l’atac de les orques, el seu principal depredador. Els zífids confonen els so dels sonars amb els seus atacants i iniciem ràpides maniobres d’evasió en direcció a la superfície, un comportament que els provoca problemes de descompressió i la mort. Des de fa anys eixe tipus de sonars estan prohibits a les Canàries, però continuen utilitzant-se en altres parts del món.

Tortugues Oceanògrafes

L’organització del congrés, en la que ha col.laborat la Universitat de València, l’Oceanogràfic i la Generalitat Valenciana, ha incorporat en les sessions de treball a les tortugues, davant l’abundància de projectes i el destacat valor en la divulgació marina que han adquirit en els últims anys. Un dels estudis més innovadors és el projecte Tortugues Oceanògrafes, que bàsicament consisteix a instal.lar sensors en els animals i fer un seguiment dels seus desplaçaments amb ajuda de drons submarins. La investigació permet estudiar el comportament de les tortugues, com s’alimenten i on van, però també aporta abundant i valuosa informació sobre components físics i químics de l’aigua i altres dades de valor oceanogràfic, que d’altra manera seria molt costós i difícil aconseguir, com explica David March, del Sistema d’Observació i Predicció Costaner de les Illes Balears.

En les últimes dècades s’ha incrementar de manera important la nidificació de tortugues marines a la costa mediterrània occidental, des d’Andalusia fins a Catalunya. En 2017 s’han produït diversos intents que no han fructificat per diverses raons, però sobretot per la pressió dels curiosos que volen observar de prop com els animals dipositen els seus ous en l’arena.  Al litoral valencià quatre tortugues babaua (Caretta caretta) han criat amb èxit des de 2006 fins a 2016. Els investigadors pensen que este increment de la nidificació de tortugues en esta part del món pot estar relacionada amb la major ocupació del litoral durant tot el dia i bon part de la nit a l’estiu, una situació que fa més fàcil detectar-les. La millor actuació en detectar la presència d’un d’eixos rèptils en una pluja és telefonar al 112 per a que s’active el protocol de recollida i vigilància.

Una nova col.lonització de tortugues 

Les tortugues habitualment tornen a fer la posta a la mateixa zona on van nàixer però els investigadores estudien altres hipòtesi. Molts pensen que els últims casos poden suposar un canvi de ruta de tortugues estan arribant a les costes del Mediterrani procedent de l’Atlàntic, com ja ha passat en la llarga història del planeta. Segons eixes projeccions, podrien haver-hi travessat l’Estret de Gibraltar impulsades per corrents superficials que els impedeixen tornar enrere. Si a més es tracta de femelles adultes que porten ous i divisen una platja en condicions, és fàcil que es decideixen a colonitzar nous territoris. 

Dins el congrés s’ha exposat el treball de diverses associacions que col.laboren amb l’estudi, observació i conservació de tortugues i cetacis. Una d’elles és Xaloc, que organitza i participa en diverses campanyes destinades a la detecció de tortugues marines en les platges i la seua comunicació al telèfon 112. Els voluntaris han sigut decisius a l’hora de, per exemple, mantindre vigilats dels nius de tortugues instal.lats a la platja. 

Durant el congrés els representants de Xaloc va presentat les seues campanyes, que inclouen diversos vídeos comunicatius. Dins la sessió dedicada a les projeccions audiovisuals, Samarucdigital també va presentar als participants el reportatge Els Gegants de la Mar sobre l’observació de cetacis davant les costes de Dénia, una ciutat que està elaborant diversos projectes per a potenciar la participació ciutadana en la detecció dels mamífers marins i altres espècies.