El conflicte de la ZAL del port de València, en víes de solució
El conflicte de la Zona d'Activitats Logístiques del Port de València es pot transformar aviat en acord. Esta és la conclusió de les informacions que hem recollit en diferents fonts implicades en el tema durant els dos últims mesos.
Recordem que el Port de València va proposar en 1994 construir una Zona d'Activitats Logístiques (ZAL) per a potenciar la capacitat del port. Es va signar l'operació, que van subscriure tots els partits de l'espectre valencià. L'operació suposava expropiar camps i habitatges a 200 persones que tenien el seu domicili i els seus horts en aquesta zona, anomenada la Punta.
Va ser l'inici del que els ecologistes han nomenat "la batalla de la Punta", la farga de tota una generació d'activistes, que es van oposar a la ZAL, i que després han mantingut successives batalles en defensa de l'Horta valenciana. És el cas de , l'organització que més guerra ha donat en el tema. També la que més arguments ha oferit en contra d'una cosa que de projecte va passar a realitat entre 1999, quan es van iniciar les expropiacions, i que va concloure l'any 2015, en què la ZAL construïda (part del ella) es va convertir en res quan el Tribunal Suprem va desestimar l'últim recurs presentat pel Port contra una sentència del Tribunal Superior de Justícia de València que el 2013 anul·lava una altra resolució d'una altra resolució .... Un veritable galimaties legal que, en definitiva, donava la raó als expropiats i posava les coses en el punt de partida, quan encara vivien a casa de la Punta
A Tornallom from videohackers on Vimeo.
Això obliga al Port a realitzar una altra ZAL "ex novo", partint de zero. Però les coses quedaven en suspens perquè la ZAL ja estava feta i en funcionament. Abans de desmuntar-la calia fer una altra en un altre lloc ... o arribar a un acord que causara el menor nombre de perjudicis a totes les parts.
Cap a maig d'aquest any els mitjans de la capital van filtrar que l'Ajuntament de València mantenia converses amb l'Autoritat Portuària per a arribar a un acord sobre la ZAL que pressuposava no tocar el que fins ara s'havia fet.
Immediatament Per l'Horta va traure el comunicat No es mossegava la llengua per a afirmar que aquest acord seria "intolerable per injust, contrari als interessos de la ciutadania i una hipoteca per al futur de la ciutat". I argumentava que la ubicació de la ZAL havia estat un error des del principi, recordava la sentència del Suprem, qualificava la Punta de símbol de la lluita ciutadana, recordava les promeses electorals dels partits d'esquerra ara en el govern municipal i autonòmic, i assenyalava que havia alternatives a la localització de la ZAL, en concret a Sagunt, on hi ha zona logística i molt més espai per ampliar-la. Finalitzava el seu manifest amb un inequívoc "la ZAL ha de recuperar-se per a València".
Foto: http://perlhorta.info/
Així doncs, ens vam posar en contacte amb l'Ajuntament perquè confirmara, neguara o precisara esta notícia. Després, hem demanat informació a la Conselleria de Territori sobre l'assumpte de la ZAL. Esta segona gestió encara no ha donat resultat, imaginem que per la temporada de vacances. I és una llàstima, perquè la pilota de la ZAL està completament a la teulada de la Conselleria, com de seguida vorem.
L'Ajuntament de València ha estat més diligent. Immediatament ens va rebre l'arquitecte assessor d'alcaldia per Compromís, Sandro Pons. El que ens va explicar, va voler aclarir, ho feia a títol personal, no com a portaveu de l'ajuntament. En realitat les seues paraules eren una precisió més que una presa de posició o una afirmació política o econòmica. Per començar, Sandro Pons afirmo que l'Ajuntament no pot arribar a cap acord amb l'Autoritat Portuària sobre la ZAL, perquè és un assumpte que escapa a les seues competències. L'única institució que pot fer-ho, en el sentit de proposar el muntatge d'una altra ZAL és la Conselleria de Territori, facultada per a este i altres efectes que afecten a terra i a les obres públiques. En altres paraules, l'Ajuntament no està negociant un acord amb l'Autoritat Portuària sobre la ZAL.
Sí que és competència de l'ajuntament de València el relacionat amb la Punta en tota la resta. Per exemple, està negociant amb el Port la delimitació de Natzaret, on la platja va ser ocupada pel Port, per a arribar a un acord de l'ampliació de l'actual viari que connecta el Parc del Llit Vell del Túria amb el Saler.
L'assumpte de la ZAL és molt complex, assenyalava Sandro Pons, per tots els interessos en conflicte, la quantitat d'iniciatives ja preses i els diners gastats. L'ajuntament de València mai ha dit que el millor siga tornar al principi, a deixar l'horta tal com estava el 1999.
Va confirmar Pons que és assumpte de la Generalitat tramitar un nou pla, que probablement siga molt semblant al primer, amb les degudes correccions imposades per l'experiència i el sentit comú. Quan el pla estiga redactat i es faça públic, l'Ajuntament conduirà un procés de participació ciutadana, donant l'oportunitat a que tots els afectats parlen de les seues propostes. Es realitzaran estudis alternatius, es tindrà en compte l'impacte ambiental, cosa molt important i de gran profunditat que s'està passant per alt.
Un altre tema destacat, perquè afecta el territori d'una manera ben visible i des de fa molt de temps, és el de les vies, que parteixen la zona en dos.
Foto: http://perlhorta.info/
En tots els casos l'ajuntament es proposa iniciar un debat públic.
Els temes pendents afecten dos aspectes, el patrimonial i el moral, que tenen mala eixida. El millor és buscar entre tots una bona solució urbanística, sense oblidar que s'ha fet molta feina, molta obra, i s'ha invertit molts diners públics, i que la solució no és revertir tot a com era abans de 1994.
Un altre episodi aclaridor del tema ZAL va ser la intervenció davant les Corts del president del Port de València, Aurelio Martínez, que, curiosament, va ser la persona encarregada de signar el vistiplau del primer pla especial en 1994 des de la Generalitat. Aurelio Martínez va realitzar un discurs gens retòric, eloqüent i fins i tot didàctic, oferint tot tipus de dades, des de la importància de les zones logístiques, fins a una cronologia dels fets, i el reconeixement que si ell fora un dels perjudicats per les expropiacions no consideraria cap compensació econòmica com a vàlida, perquè el dany era moral.
L'aspecte polèmic d'esta intervenció va ser al voltant de la proposta de construir una ZAL més gran en l'actual de Sagunt. Este argument el comparteixen tots els oposats a la ZAL, des Per l'Horta a Podem. La resposta d'Aurelio Martínez va ser que Sagunt està a 49 quilòmetres de port de València, mentre que Antonio Montiel, de Podem, sosté que hi ha la meitat. Aurelio Martínez va confirmar que s'està desenvolupant un nou pla especial, davant la incertesa de mantenir en el seu lloc la present ZAL, però va afirmar que la nova no podria fer-se fora de l'Horta, si es volia que fora rendible. La redacció d'aquest nou pla especial és una cosa que es derivarà de les converses entre el Port, la Generalitat i diverses institucions de l'Estat implicades en ports. No va esmentar Aurelio Martínez a l'ajuntament de València com una de les parts en converses.
En definitiva, a falta d'una resposta de la Conselleria de Territori, les coses estan com s'informa en este article, en l'aire, però a prop de començar a tocar terra.