El bisó torna a viure al mediterrani

LA RESERVA DE VALDESERRILLAS. Després d'una absència de més de 10.000 anys, el bisó europeu torna a pasturar en la conca mediterrània.

Després d'una absència de més de 10.000 anys, el bisó europeu torna a pasturar en la conca mediterrània. Un primer grup de quatre exemplars s'han instal·lat a la Reserva Natural de Valdeserrillas a Benagéber, a la comarca dels Serrans, que recupera per a la Comunitat Valenciana la presència d'un mamífer que no residia en estes latituds des que es va extingir al período de l'Holocé.

Valdeserrillas és un espai mediambiental creat per l'ICONA en 1972 destinat a la reproducció d'espècies cinegètiques i que en l'actualitat alberga cérvols, muflons i tot tipus d'aus rapinyaires i amfibis autòctons. Ara l'espai se situa al capdavant d'un projecte de recuperació del bisó amb l'arribada de quatre animals procedents d'Holanda, Alemanya i Polònia, els únics llocs del continent on encara residix el bisó, que ara ha tornat al sud d'Europa.

El Bisó Europeu (Bison bonasus Linnaeus) és l'herbívor més gran del continent europeu. Antigament es distribuïa d'est a oest d’Europa i ara es troben en perill d'extinció. La seua presència ha contribuït a l'equilibri en el creixement dels boscos caducifolis i ara en Valdeserrillas el projecte contribuirà a la neteja natural de les muntanyes gràcies a l'alimentació d'estos animals, que es convertixen en un referent per a l'Associació Per a la Conservació del Bisó Europeu.

Els responsables de Valdeserrillas ja preparen un nou enviament de bisons per als pròxims mesos i estan embarcats en la recuperació d'un altre animal mític, que antigament poblava estes terres. Es tracta de l'encebre, un èquid d'aspecte semblant a una barreja entre una mula i una zebra, que fins al segle XVI va poblar la Península Ibèrica. Ara els tècnics de la reserva estudien fer possible el seu retorn a partir d'exemplars que encara queden en centres zoològics d’altres parts d'Europa. Uns animals que ajudarien a recuperar el paisatge que les activitats dels humans han alterat durant segles.