A La Carta À Punt Mèdia

Els espais naturals tenen drets. Si rius o muntanyes, ossos o ratolins, comparteixen el mateix estatus legal que els humans, no vol dir que poden votar, està clar, sinó que la biodiversitat i els ecosistemes tenen el dret a la vida i a no ser explotats. El canvi climàtic està al carrer, però l'emergència climàtica no acaba d'arribar als tribunals. Mentre les lleis per a mitigar el calfament global segueixen enlaire, el planeta es deteriora. No és un lema, és una realitat. La Terra necessita un advocat. 
La lluita pel dret ambiental és la història de David contra Goliat. Organitzacions ecologistes o associacions d'afectats enfrontats a grans empreses i institucions. L’urbanisme desbocat, el maltractament animal, la pesca o la tala il·legals, el comerç de residus perillosos o de vida silvestre són delictes habituals. No actuar acabarà perjudicant el planeta.
El principi de 'qui contamina paga' és molt més complicat d'aplicar del que pareix. Exigir responsabilitats legals implica demostrar una relació de causa efecte directa, en què l'implicat és el responsable del degradat mediambiental i dels danys. I això es converteix en un problema quan els interessos econòmics entren en joc. Recordeu Erin Brockovich o Acció civil?

Batalles judicials en l’oblit

L’advocat Joan Antoni Llinares, actual director de l’Agència Valenciana Antifrau, figura entre els noms clau de l’activisme valencià. Com a membre històric d’Acció Ecologista Agró, Llinares ha viscut, des de la primera línia, la batalla de portar als tribunals les actuacions contra el patrimoni ambiental, com va ser el cas del traçat de l’autovia A-3, que pretenia creuar l’actual parc natural de les Gorges del Cabriol, o de fer seure al banc dels acusats l’exalcalde de Pego, el primer càrrec públic que va ingressar a la presó per delicte ecològic a Espanya. Amb Llinares rescatem de l’oblit casos d’èxit en la protecció del territori valencià.

Des d’Alacant, Carlos Arribas, responsable estatal de residus d’Ecologistes en Acció, recorda un dels casos més importants que van impulsar arran de la contaminació del riu Segura, l’exemple d’un fracàs als tribunals que va significar, tanmateix, un canvi.

Espanya, líder en investigació judicial ambiental

El 2018, la Fiscalia de Medi Ambient va obrir més de 2.700 diligències, tant per delictes contra el medi ambient, la flora i la fauna, els incendis forestals o els maltractaments a animals domèstics, com per ordenació del territori i urbanisme. Representa una pujada de més d’un 10 per cent respecte al 2017, segons l’estadística de la Fiscalia General de l'Estat. 

Són dades que conviden, potser, a l’optimisme, si no fora per les que arriben d’altres indrets. I no és per falta de lleis. En els últims 50 anys, l’aprovació de normes ambientals al món s’ha multiplicat per 38, però la major part han fracassat. És el que conclou l’avaluació mundial sobre l'estat de dret ambiental presentada pel Programa per al Medi Ambient de Nacions Unides. La raó: les dificultats per a aplicar les lleis i fer-les complir, la qual cosa retarda la mitigació del canvi climàtic, i a més, la reducció de la contaminació i la prevenció de la pèrdua de biodiversitat.

Podem dir el mateix a casa nostra? Ho analitzem amb María José Reyes, catedràtica de Dret Civil en la Universitat de València, i coordinadora, entre altres obres, de la monografia Derecho Ambiental Español; i Germán Valencia, professor titular de Dret Administratiu a la Universitat d’Alacant, on coordina el màster de Dret Ambiental i de la Sostenibilitat i dirigeix el Grup d’Investigació en Dret Ambiental. 

La defensa de la natura als tribunals

Advocat ambientalista i professor associat de Dret Administratiu a la Universitat de Múrcia, Eduardo Salazar és un lletrat amb experiència en diversos conflictes en què la víctima és la naturalesa. Membre de la Plataforma Pacte pel Mar Menor, presentat recentment a Brussel·les, ha escrit el llibre El acceso a la justicia ambiental a partir del Convenio de Aarhus, un tractat internacional que regula els drets de participació ciutadana en relació amb el medi ambient. Amb Salazar revisem els conceptes de justícia ecològica i ecocidis, a més d’analitzar la tasca dels advocats ambientalistes en la lluita per la protecció dels entorns naturals i les persones que els fan possibles.

El So de la Natura 94: Corbes marines

“A poqueta de nit, les corbes marines grosses ja estan posades en les branques més altes dels arbres, després venen volant estols de gralles negres seguits d'esplugabous blancs. Uns moments de caos i cada au va trobant el seu lloc. No sabem com ocorre però al final sempre impera l'orde. Milers d'individus blancs i negres cobreixen els arbres a vora riu. Es fa de nit”, relata Batiste Miguel en el So de la Natura.

La Finestra del Samaruc 94: Álvaro Pons, barri de Russafa (València)

El protagonista de la nova entrega de la Finestra del Samaruc és un paisatge urbà. Recorrem els carrers del barri valencià de Russafa amb Álvaro Pons, professor titular del Departament d’Òptica de la Universitat de València, i divulgador i crític de la historieta.

La Biblioteca Verda 94: Marita G. Candera, Transición Animal en España

El dret animal, com a disciplina, va començar a caminar a Espanya el 2006. La jurista alacantina Marita Giménez Candela, catedràtica de Dret Romà a la Universitat Autònoma de Barcelona, dirigeix des del 2016 el Centre Internacional de Dret Animal i de Polítiques Públiques, i és autora de Transición animal en España, el llibre que hui vos recomanem en la Biblioteca Verda.