Els aiguamolls són ecosistemes on es concentra una gran biodiversitat. La seua riquesa de recursos fa que els éssers vius acudisquen a ells per a satisfer les seues necessitats vitals. L'home els ha colonitzats des del principi dels temps. Per això, són zones fortament antropitzades i transformades per a l'explotació de les seues riqueses, empetitint la seua extensió gradualment. Pesca, caça, agricultura, indústria, urbanisme, turisme...

Però aqueixos aiguamolls, transformats per la mà de l'home, hui corren un gran perill de desaparició incrementat pel canvi climàtic, del qual les zones humides són un gran indicador. Tots tenim al cap el que aquesta passant en Doñana, en La Mar Menor o el Parc Natural de l'Albufera de València, amenaçada per molts factors com la falta de garantia d'un cabal ecològic suficient d'aigua de qualitat o l'ampliació del Port de València, que impedeix la correcta sedimentació fent que cresquen en arena les platges de nord com la Malva-rosa, i disminuïsca a les platges del sud com Pinedo, amenaçant greument a la morfologia de la Devesa i el seu actual ecosistema, amb el perill que això té per a la mateixa llacuna.

Tancat de la Pipa, Albufera de València. Foto: Álvaro Olavarría

Anellament científic d'ocells.

Dins d'aqueixa gran biodiversitat que concentren els aiguamolls es troba l'avifauna. Són, en gran manera, les joies de la corona dels aiguamolls. Un paraís per a ornitòlogues i birdwachers per la gran quantitat i varietat d'exemplars que es poden contemplar. I un lloc on la ciència pot extraure gran quantitat de dades per a conéixer molt millor l'ecologia de l'avifauna, conéixer els seus comportaments i amenaces. Una d'aqueixes tècniques científiques és l'Anellament d'Aus.

El marcatge individual d'd'Aus mitjançant anellament és una tècnica que va nàixer en 1899, de la mà d'un clergue danés, Hans Christian Cornelius Mortensen. En essència, consisteix a col·locar una anella metàl·lica amb un codi de números i/o lletres únic, que permet, per tant, identificar a l'ocell individualment. Aquestes anelles poden identificar-se a distància amb prismàtics o, en d'aus xicotets, en ser recapturades. Segurament, l'anellament científic és la tècnica que més ha contribuït, i el continua fent, al coneixement de la biologia de les Aus. Observant les aus anellats pots saber d'on procedeixen, l'edat, el seu estat físic, les causes de mortaldat i un sense fi de dades més.

Malgrat el desenvolupament de noves tecnologies com la satel·litària, que dona dades molt precises sobre el comportament dels exemplars marcats, l'anellament continua sent una tècnica plenament vigent i necessària. Els transmissors satèl·lits són molt cars i s'utilitzen en projectes d'estudi d'ocells grans o amenaçats, com hem vist en Samarucdigital amb l'àguila de panxa blanca, l'àguila pescadora o el Xoriguer menut. L'avantatge de l'anellament consisteix en la gran quantitat d'ocells que es poden marcar a tot el món diàriament a un cost reduït.

Àguila pescadora anellada i amb equip de seguiment satel·litari. Foto: Jorge García Polop

Anellat en el Tancat de la Pipa.

Un d'aqueixos llocs oficials d'anellament en la Comunitat Valenciana és el Tancat de la Pipa en la desembocadura del barranc del Poyo. Un enclavament privilegiat en el cor de l'Albufera de València, lloc en el qual conflueixen les principals vies migratòries d'ocells des d'Europa a terres africanes. El Tancat de la Pipa és el resultat d'un procés de restauració ecològica de 40 Hectàrees d'antic arrossar dut a terme en 2007 per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.

Hui, en règim de Custòdia del Territori, funciona gràcies a la col·laboració de la Confederació i les associacions conservacionistes Acció Ecologista Agró i SEO/BirdLife, que gestionen el dia a dia del Tancat. Realitzen el seguiment de la seua fauna i flora i s'ocupen de les accions de sensibilització, educació ambiental i difusió. A més, tant La Universitat Politècnica de València, com la Universitat de València, fan un seguiment dels processos ecològics de la reserva a través de diversos estudis científics.

Una de les activitats científiques que du a terme SEO/BirdLife des de 2009 a la Pipa és l'Anellament Científic d'Aus. Per a celebrar el Dia Mundial dels aiguamolls hem anat al Tancat de la Pipa a conéixer millor aquesta tècnica i als anelladors. Diana Ferrís López és una d'ells. Porta anellant ja quatre anys. Però a aquesta jove li ve de casta la vocació pels ocells, el seu pare Vicente Ferrís, guarda mediambiental, al qual vam poder conéixer en Columbretes també anellat, que la va criar en el camp i li va inculcar l'amor per la naturalesa. Superada la seua peresa per matinar, hui Diana cada deu dies tendeix les xarxes en fosquejar i s'alça abans que enlluerne l'alba per a començar a anellar.

Diana Ferrís, Tècnic de SEO/BirdLife. Foto: Javier Sanchez Torrens

En aquesta ocasió li enxampem amb aprenentes d'anellador, el procés que ella va haver de superar en 2017. És fascinant oir la passió amb què explica la tècnica, el perquè es fa cada mesurament i la delicadesa amb què tracta als animals per a després alliberar-los. Gràcies als programes de seguiment desenvolupats en la Pipa s'ha format a 20 anelladors científics, han participat més de 200 voluntaris en l'Estació d'anellament i 2000 persones han gaudit de jornades familiars d'anellament sota el programa "Anella en Família" i de celebracions específiques com és el "Dia de les Aus". El procés per a ser anellador és llarg i garanteix el coneixement de les anelladores de l'avifauna.

L'anellament d'ocells a Espanya

En l'actualitat, l'anellament d'ocells a Espanya es realitza a través de quatre Oficines d'Anellament: la Societat de Ciències Aranzadi, la Societat Espanyola d'Ornitologia SEO/BirdLife, l'actual Ministeri per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic (hui en ús només per a projectes molt concrets d'algunes administracions públiques i alguns Centres de Recuperació de Fauna) i l'Institut Català d'Ornitologia (que comença a usar el remitent "Museu de Ciències Naturals de Barcelona" a partir de 2021). Cadascuna d'aquestes oficines manté el seu propi remitent, si bé existeix una adequada coordinació entre totes elles per a garantir el correcte funcionament de l'activitat.

Gràcies a anelladores com Diana, Espanya compta amb un històric d'una mica més de 10.000.000 d'ocells anellats i 700.000 recuperacions. En l'actualitat, s'anellen anualment uns 380.000 ocells a l'any i s'obtenen unes 30.000 recuperacions. Espanya, amb un elevat nombre d'endemismes i que acull els majors contingents de diverses de les espècies més amenaçades d'Europa, és un dels països europeus amb major nombre d'investigadors especialitzats en Ornitologia, després del Regne Unit.

Diana Ferrís al costat d'una xarxa de captura d'ocells en el Tancat de la Pipa. Foto: Javier Sanchez

Les dades generades per l'anellament a Espanya es van incorporant al repositori més gran mundial de dades de biodiversitat, la plataforma GBIF (Global Biodiversity Information Facility). Aquesta plataforma acumula ja quasi 2.000 milions de registres biològics, que procedeixen de 62.286 bases de dades o col·leccions, pertanyents a 1.741 institucions. Espanya conté ja una mica més de 33 milions de registres, de 326 bases de dades pertanyents a 108 institucions. De tots ells, més de 10 milions (això és, una tercera part) provenen de l'anellament.

El Dia Mundial dels Aiguamolls

El Dia Mundial dels Aiguamolls se celebra el 2 de febrer de cada any. Va ser decretat l'any 1997 com a commemoració a la Convenció sobre els Aiguamolls d'Importància Internacional, que es va celebrar el 2 de febrer de 1971 en Ramsar, l'Iran.

Espanya es va adherir a aquest conveni en 1982, i més de mig centenar d'aiguamolls espanyols s'inclouen dins d'aquest conveni, entre ells el Parc de Doñana, les Taules de Daimiel, el Delta de l'Ebre i, en la Comunitat Valenciana, l'Albufera de València, la Marjal d'Almenara, el Prat de Cabanes-Torreblaca, la marjal de Pego-Oliva, les Salines de Santa Pola, el Fondo d'Elx-Crevillent i les llacunes de la Mata-Torrevella.