Els boscos són el pulmó del planeta, són embornals de CO₂, perpetuen el cicle hidrològic retornant el vapor d'aigua a l'atmosfera, procés necessari per a evitar la desertificació, i són l'hàbitat d'una biodiversitat d'espècies botàniques i de fauna autòctona, algunes d'elles en perill d'extinció. La gestió forestal, més si es tracta de llocs d'utilitat pública o protegits per la Xarxa Natura 2020, hauria de tindre un enfocament holístic, on es tinguera en compte els boscos com a ecosistemes, de tot el que afecta o depén d'ells per a preservar els serveis ecosistèmics que ens proporcionen.

La tala indiscriminada és un atemptat ecològic i més si aqueixes tales tenen un tuf d'explotació fustera, com és el cas de dues denúncies de l'última setmana. La primera té a veure amb la tala "indiscriminada" de grans pins negres endèmics en la muntanya d'utilitat pública Bovalar i Savinar, situat en terme de Vistabella del Maestrat. La segona les tales massives de pins i alzines en la muntanya d'utilitat pública en el municipi d'Énguera.

STOP tales absurdes a Penyagolosa! Per a millorar no cal destruir

En diversos comunicats diferents grups ecologistes (Marfull-Acció Ecologista Agró i el Grup d'Estudi i protecció dels Rapinyaires-Ecologistes en Acció GER-EA) han denunciat que, sota un "suposat projecte de restauració de l'hàbitat", cofinançat amb fons europeus FEDER, en una àrea amb gran biodiversitat que forma part de la Xarxa Natura 2000, "es preveu talar 62.000 pins i traure 50 tones de llenya d'aurons, carrasques i roures".

Aquest divendres, 20 de novembre, Marfull-Acció Ecologista Agró protagonitzava una protesta davant la Conselleria de Transició Ecològica contra les tales realitzades a la Muntanya d'Utilitat Pública (MUP) Bovalar-Savinar de Vistabella del Maestrat (L'Alcalatén, Castelló). Segons l'organització ecologista, aquestes tales injustificades s'han executat dins de l'àrea del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) del Parc Natural de Penyagolosa i en terrenys de la Xarxa Natura 2000, declarats com a Lloc d'Interés Comunitari (LIC) i Zona d'Especial Protecció per als Ocells (ZEPA) i emparats per la Directiva d'Hàbitats. Els ecologistes han entregat en la Conselleria una carta en la qual se sol·licita una entrevista amb Mireia Mollà i amb el director general de Medi natural i d'Avaluació Ambiental, Benjamí Pérez, en la qual sol·liciten una revisió en profunditat d'aquest projecte de "millora" que ha originat aquests lamentables efectes.

Tant Marfull-AEAgró com GER-EA, després de desplaçar-se a la zona per a determinar l'impacte de la tala, han constatat la tala de pins d'una forma absolutament abusiva. "L'observació dels primers treballs del projecte de restauració no poden per a res etiquetar-se d'acurades ni justificades, de fet han començat per talar en els rodals de pins de major grandària i amb major valor per a la fauna", han lamentat els ecologistes de GER-EA, que han subratllat que "de cap manera pot qualificar-se de restauració de l'hàbitat, perquè hi ha espais on s'han talat pràcticament tots els pins d'una forma absolutament abusiva".

Després de les denúncies d'entitats conservacionistes, d'experts en ecologia i també de veïns i del mateix Ajuntament de Vistabella del Maestrat, propietari del bosc agredit, la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica ha paralitzat temporalment aquestes absurdes tales, decisió que aplaudeixen des d'Acció Ecologista-Agró. Però al mateix temps des de la Comissió Forestal d'AE-Agró demana "a la consellera responsable de l'àrea de Medi Ambient, Mireia Mollà, que mantinga paralitzades aquestes tales fins que s'investigue a fons i es verifiquen les denúncies efectuades d'incompliments del projecte i danys ambientals, els quals es podrien multiplicar de manera brutal si continuen aquestes desmesurades tales sense cap sentit ni justificació". Els ecologistes adverteixen que "no s'ha executat ni la desena part del projecte i ja s'han tallat centenars d'arbres sans, de gran valor, de més de 40 centímetres de diàmetre, arribant a superar alguns el metre, i que podien arribar a tindre entre 50 i 100 anys o més".

Per al grup ecologista, aquesta intervenció sembla una "explotació fustera encoberta més que una millora de l'hàbitat". Els ecologistes temen que, en cas de continuar a aquesta marxa, d'ací a poc temps seran centenars els pins talats. Per això sol·liciten a l'Administració la paralització i revisió de les tales en el MUP CS-015, Bovalar i Savinar de Vistabella, en particular dels grans pins, i una vigilància estreta pels agents mediambientals i el personal tècnic. Des de la Comissió Forestal d'AE-Agró consideren que la Conselleria hauria d'investigar els responsables d'aquesta agressió ambiental i sancionar-los com corresponga. La comissió denuncia que "es dóna el cas que el director facultatiu del projecte i persona que supervisa la seua execució és l'enginyer forestal Jorge Traver, que té un llarg historial d'intervencions poc respectuoses amb el medi ambient i que ha sigut denunciat per actuacions contra la fauna i per accions temeràries". De fet, AE-Agró està estudiant emprendre accions legals contra els responsables, si no ho fa la mateixa Conselleria, i fins i tot elevar una denúncia a Europa per mal ús de fons públics europeus, en principi adreçats a medi ambient, però que s’han invertit per a danyar greument un ecosistema emparat per Lleis comunitàries.

Les actuacions previstes, segons les organitzacions ecologistes, són contradictòries i incoherents amb un projecte que pretén actuar sobre un bosc de pins que està emparat per diferents figures de protecció pel seu elevat valor ecològic, constituint ja una formació vegetal madura, molt enriquida amb carrasques i diferents espècies d'arbres de fulla ampla i caducifòlies com el roure (Quercus faginea), l'aurò (Acer opalus) o la servera (Sorbus domestica). "Aquest bosc és hàbitat, refugi i zona de reproducció d'àguiles i altres grans rapinyaires. També s'ha localitzat recentment en ell al picot negre (Dryocopus martius), un ocell de gran valor i força escassa en el nostre territori. Desgraciadament, els arbres on va ser fotografiada i filmada aquesta espècie ja no existeixen, perquè han sigut talats" afig AE- Agró en el seu comunicat. Igualment GER-EA adverteix que "aquest bosc madur alberga endemismes i flora eurosiberiana, micromamífers i rèptils "molt escassos" en la Comunitat valenciana i té una elevada biodiversitat d'ocells. Espècies, que segons els ecologistes, necessiten un ampli bosc madur amb sotaboscos molt poc alterats i autòctons, on hi haja, com en aquest cas, diversitat d'espècies arbòries (aurons i alzines, entre altres). "Qualsevol alteració de l'hàbitat actual interferirà negativament en la seua supervivència", han apuntat.

Tales a Énguera: alienar valuosos boscos municipals a canvi de cap benefici per a la població.

El col·lectiu Amics de Navaló amb el suport i assessorament d'altres entitats conservacionistes i naturalistes, s'ha dirigit per registre d'entrada a l'Ajuntament d'Énguera per a demanar la paralització de l'expedient i per a exigir respostes i aclariments en relació amb els objectius i conseqüències d'aquesta inexplicable tala massiva, segons informen en un comunicat l'associació veïnal. L'adjudicació preveu tallar quasi 16.000 tones de fusta, que equivalen a uns 100.000 arbres, ja que una tona de fusta equival a uns 6-7 arbres de grandària mitjana.

Segons un comunicat del col·lectiu veïnal, a principis d'enguany l'alcaldessa d'Énguera, Mª Matilde Marín Palop, va decidir reprendre les tales massives de pins i alzines que van ser paralitzades en 2016 per l'Ajuntament, i més tard per la Conselleria de Medi Ambient, en considerar que no es complien les normes específiques per a la seua extracció (plec de condicions tècniques). D'altra banda, tan veïns d'Énguera, com a col·lectius conservacionistes i experts tècnics i científics van considerar que les tales eren injustificades, excessives i amb greus impactes ambientals. "Lamentablement el nou govern municipal del PP hi ha decidit reprendre les tales i ja està avançat un expedient per a l'alienació d'una enorme quantitat de vegetació (l'expedient l'expressa en tones de fusta amb escorça, una manera molt significativa de considerar als arbres d'una muntanya d'utilitat pública) que hauran d'abatre's aproximadament en un any".

El col·lectiu veïnal denúncia que "la decisió la va prendre l'alcaldessa sense convocar un plenari, ni informar els grups polítics de l'oposició, ni a les entitats socials ni als habitants d'Énguera que són els legítims propietaris i que perdran gran part del patrimoni natural del municipi". També ha causat sorpresa i dubtes legals a Amics de Navaló que a mitjan tramitació de l'expedient d'aprofitament s'ha modificat el sistema habitual d'adjudicació, la subhasta, per un concurs, al qual sembla haver-se presentat només l'empresa adjudicatària. En el comunicat, el col·lectiu manifesta que "es pretén alienar valuosos boscos municipals a canvi de cap benefici per a la població. És una acció que només beneficia a l'empresa fustera que es queda l'adjudicació, la mateixa que en el passat recent va ser denunciada per col·lectius conservacionistes, com a Ecologistes en Acció-La Carrasca, d'Alcoi, per incompliment dels condicionants tècnics d'extracció de la fusta/biomassa forestal. En el comunicat es recorda que estem parlant d'un MUP, en el qual la finalitat prioritària és la protectora (el que no exclou unes altres, però si les limita). No apareix, en el plec de condicions, cap mesura especifica protectora de la fauna, la vegetació, ni el sòl o el paisatge. Sembla simplement una "llicència per a explotar", sense més.

Segons el comunicat, el valor de la vegetació que serà alienada és infinitament superior al preu que teòricament hauria de pagar l'empresa extractora, beneficiària del "regal" de l'ajuntament. El tipus de contracte que preveu signar l'alcaldessa, continua el comunicat, "admet que l'Ajuntament no rebrà cap ingrés (fins i tot sent una xifra ridícula) sinó que cobrara en "espècie", amb una sèrie d'actuacions per part de la mateixa empresa, consistents a efectuar més tales de vegetació, que generaran residus forestals, els quals, o bé quedaren com a restes escampades pel bosc, o seran aprofitats gratis per l'empresa per a augmentar els seus beneficis". Per a aquest col·lectiu l'adjudicació és un bon negoci per a l'empresa, però una aixecada de camisa per als veïns.

En el comunicat, els veïns denuncien que amb l'actuació es perdrà un patrimoni natural i una vegetació valuosa, que compleix funcions ecològiques essencials, summament valuoses, que es defensen per tota classe d'entitats científiques i organismes ambientals internacionals, sense cap profit per a la col·lectivitat, que és la propietària dels terrenys i dels boscos "regalats" a l'empresa extractora, amb clara traïció a la seua utilitat pública. El col·lectiu veïnal assegura que ja ha contactat amb persones destaques de l'àmbit tecnocientífic especialitzats en ecosistemes forestals, en desenvolupament rural i en gestió sostenible dels boscos, així com destacades entitats conservacionistes que han manifestat el seu suport i col·laboració en les actuacions que emprendrà el col·lectiu, entre elles, accions legals, a més de tots els recursos administratius pertinents, i una important campanya de denúncia, informació, conscienciació i defensa dels boscos de propietat municipal d'Énguera, un patrimoni que prompte serà envejat per altres comunitats que no gaudisquen d'aquests valuosos recursos naturals, llevat que els destrossen, com es pretén amb aquestes tales.