La festivitat de la nit de Reis és una data assenyalada per a fer balanç i rebre un regal, si durant l'any l'has fet bé, o carbó, si ho has fet malament. Ho fem individualment i també a escala col·lectiva. Enguany els Reis Mags d'Orient han portat Carbó al govern del Botanic II com a premi a la pitjor aportació mediambiental de 2020. Però la Comunitat Valenciana no és l'única que suspén en governança ambiental enguany.

Espanya millora, però segueix sense aprovar en l'assignatura de bon govern ambiental segons el segon Informe d'Indicadors de Governança Ambiental, que elabora SEO/BirdLife, que avalua l'acció de les administracions i institucions públiques espanyoles en material ambiental entre 2018 i 2020. L'estudi de SEO/BirdLife analitza el grau de compliment en quatre grans apartats: estat de la legislació, acció de les institucions, processos de participació i fiscalitat ambiental. Per a determinar el seu grau de compliment es basa en sis indicadors, als quals atorga una puntuació en quatre nivells que van de "clarament favorable" a "clarament desfavorable". Si en l'anterior estudi, que cobria el període 2016-2018, Espanya treia la pitjor nota possible en cinc dels sis indicadors seleccionats, el nou informe reflecteix una lleugera millora: dos indicadors –compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i conflictivitat constitucional– aconsegueixen l'aprovat, en ascendir de "clarament desfavorable" a "moderadament favorable"; i un tercer, el grau de compliment de Dret comunitari, puja un esglaó, de "clarament desfavorable" a "moderadament desfavorable".

Però cap dels indicadors aconsegueix el nivell de "clarament favorable". Però el nivell de millora en algun dels indicadors és mínim. L'informe revela que Espanya està a la cua juntament amb Grècia quant al compliment del Dret comunitari, encara que hem passat de 38 casos oberts en 2017 a 25 en l'actualitat. A pesar que s'ha duplicat, els nivells d'activitat parlamentària continuen sent molt baixos i no milloren la seua nota "clarament desfavorable". La fiscalitat ambiental continua sent una altra assignatura pendent. "Els resultats d'aquesta segona anàlisi mostren avanços, alguns d'ells significatius, com és el cas de l'estat de la legislació. No obstant això, en termes globals, el bon govern ambiental de les administracions i institucions públiques espanyoles segueix sense arribar a l'aprovat. Davant l'inici d'un procés de recuperació social i econòmica enfront de la COVID-19, que ha d'avançar cap a un país més sostenible, no podem permetre'ns aquestes notes, en cap nivell de l'administració pública", explica la directora executiva de SEO/BirdLife, Asunción Ruiz.

Carbó al Botànic II

I és aquesta falta de sensibilitat i governança ambiental el que sembla que les organitzacions ecologistes i ciutadanes de València, englobades en La Comissió Ciutat-Port, han volgut simbolitzar en el regal de reis que han personalitzat en Ximo Puig pel seu nul compromís en la lluita contra l'ampliació nord del Port de València, però que perfectament podria generalitzar-se al govern del Botànic i les seues polítiques ambientals.

Entre els mèrits que segons els col·lectius ecologistes fan mereixedor al president de la Generalitat de rebre carbó està "la implicació del president de la Generalitat en les accions polítiques que van en la pitjor direcció possible per a preservar el nostre benestar i la nostra salut, el nostre capital natural i emetre menys carboni. Els col·lectius critiquen "la seua visió i innovació en política per a declarar l'Emergència Climàtica al País Valencià just abans de les últimes eleccions. I, una vegada guanyats els comicis autonòmics, oblidar-se de l'Emergència Climàtica per a continuar amb projectes de l'etapa del PP com és el cas de l'ampliació nord del Port de València, la V-21 o la ZAL".

 La Comissió Ciutat-Port, entitat ciutadana integrada per Per l’Horta, Acció Ecologista-Agró, Ecologistas en Acción, l’Associació de Veïns i Veïnes de Natzaret, la plataforma El Litoral Per al Poble, València Saludable i altres col·lectius de la capital del Túria, ha convocat la primera Cimera Mundial de Reis d’Orient i Magues Republicanes (CROMAR). L’Alt Comissionat de la CROMAR ha decidit per unanimitat atorgar el premi a la pitjor aportació mediambiental de 2020 al president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig. El motiu? El seu nul compromís en la lluita contra l’ampliació nord del Port de València. Foto AE-Agró.

La crítica va dirigida a la falta d'acció en polítiques ambientals quedant-se en mera declaració d'intencions la declaració d'Emergència Climàtica. Hi ha malestar entre el col·lectiu conservacionista per la falta d'ambició en el desenvolupament i aplicació d'aquesta declaració d'Emergència Climàtica en l'Estratègia Valenciana de Canvi Climàtic i Energia i l'avantprojecte de Llei de Canvi Climàtic i Transició Ecològica que, en alguns casos, consideren un obstacle en la lluita climàtica i una oportunitat perduda en la lluita contra el calfament global.

Aquesta Llei "pot condicionar l'adopció de decisions i mesures clares fins a finals de la present dècada. Mentrestant, els impactes del Canvi Climàtic es continuaran succeint amb major freqüència i intensitat. I ho faran durant quasi una dècada d'incertesa legal, d'inseguretat jurídica i d'incerteses també polítiques. Per desgràcia, l'afany de la Generalitat Valenciana de regular tot el que és relatiu al Canvi Climàtic, mitjançant una norma amb rang de Llei, crearà rigideses en el procés de la seua aplicació que impediran adaptar-se a una realitat canviant, com és la que se'ns presenta. I, com acabem d'explicar, dilatarà en el temps l'aplicació d'aquestes mesures" exposava Acció Ecologista Agró recentment en un comunicat.

Ecologistes en Acció País Valencià, Per l'horta, Intersindical, Emergència Climàtica Paterna també van criticar durament l'avantprojecte de Llei. "L'avantprojecte de llei és una oportunitat perduda pel que fa a l'adaptació del territori al canvi climàtic a no fixar objectius ni indicadors que asseguren la resiliència d'aquest, evitant també actuar sobre l'ordenació territorial i l'urbanisme... l'Avantprojecte de Llei es conforma amb "fomentar", "impulsar", "promoure", quan ja és urgent actuar, exigir i prohibir. Sabem que hem depassat els límits biofísics del planeta i els nostres dirigents polítics han d'assumir-lo i traduir-lo en lleis, polítiques i plans d'actuació".

"Tractant-se d'un tema com el canvi climàtic i davant les evidències científiques de les conseqüències que té per a la naturalesa l'actual model econòmic sorprén que tot el text estiga replet d'un horitzó desenvolupista en els temes urbanístics, infraestructures, etc. No existeix cap referència a la necessària moratòria o suspensió de nous desenvolupaments incompatibles amb un escenari de reducció d'emissions de GEI. Nous desenvolupaments urbanístics (art. 24.2, art. 37), infraestructures crítiques, nous ports, aeroports,, projectes de grans infraestructures, noves infraestructures (art. 38), noves àrees urbanes (art. 37)" considerava Ecologistes en Acció en les seues al·legacions a l'avantprojecte de Llei.

El balanç de l'any és doncs negatiu quant a governança ambiental i de sensibilitat política davant el gran repte que té el futur de la humanitat. I diem humanitat perquè el que està en risc és la nostra supervivència com a espècie. La terra seguirà on està amb nosaltres o sense. En un any desastrós pel COVID-19, no hem d'oblidar que conservar l'equilibri ecològic del planeta és la millor vacuna contra futures pandèmies.