“És necessari no relaxar-se i actuar” recalca Stewart Maginnis, Director de Solucions Basades en la Naturalesa de la IUCN (Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa), a Samarucdigital. La IUCN, organisme present en 161 països, planteja que les solucions a la pèrdua de biodiversitat i ecosistemes han de basar-se en “la inversió en la naturalesa”. L'organització defensa, entre altres compromisos, la reducció a la meitat de la pèrdua de boscos naturals abans de 2020, i eliminar-la per 2030. Comparteixo transport amb Magginis des de l'aeroport fins a una zona residencial als afores de Marràqueix que acull la 22 edició de la Cimera Mundial del Clima. Una pluja fina però constant ens acompanya. “Fa molta falta” recorda el conductor.

L'enorme recinte on s'expandeix la Conferència de les Parts de la Convenció Marco de Nacions Unides sobre Canvi Climàtic (COP), aparatosa denominació on participen 195 països a la recerca de solucions, dedica la major part de la zona expositiva al continent africà. La lluita contra la sequera, la reconversió de cultius i el millor aprofitament del sòl són alguns objectius del projecte AAA (Adaptació de l’Agricultura Africana), on participen la gran majoria dels països del continent. L'agricultura és la principal font d'ingressos pel 70% de la població africana, el 65% d'ella està afectada pel canvi climàtic. Un d'ells és Ousmane Berete, un jove agricultor de Guinea, que va decidir estudiar com obtenir major productivitat d'un sòl exhaust i sobreexplotat a partir de fertilització natural.

“Àfrica, continent especialment afectat pel canvi climàtic sense haver contaminat, ha de ser una regió a la qual, tant per raons de justícia com d'eficàcia, cal posar en primer plànol en aquesta lluita global.” Destaca María Teresa Fernández de la Vega, Presidenta de la Fundació Dones per Àfrica, que trobem en la seua visita a la COP22 acompanyant a la ministra de la Dona del Marroc, Basima Hakaui. De la Vega explica que, en alguns països, les dones produeixen fins al 80% dels aliments, i són sempre les que van a buscar l'aigua. “Per tant, són les principals víctimes dels efectes del canvi climàtic, però estem veient que també són les que més i millor busquen les solucions”.

Pescadors de boira

Entre les solucions hídriques, destaca un sistema que absorbeix l'aigua de la boira i els núvols per destinar-la al consum humà de diverses poblacions de Sidi Ifni. Una plataforma formada per grans xarxes “atrapa” l'aigua explica Salma Edrif, de l’associació Dar Si Hmad, en un mètode que proveeix 500 persones a una mitjana de 30 litres per dia. Sistemes similars s'utilitzen a Xile, Austràlia o les Illes Canàries.

Al costat de les ONGS i a les institucions més variades, les empreses mostren les seues innovacions per acaparar el mercat ambiental. Cotxes elèctrics d'última generació, vehicles solars, robots i tot tipus d'instal·lacions basades en fonts energètiques renovables s'exposen al visitant. Des d'Àustria arriba un sistema per recuperar carbó procedent de les escombraries a través del projecte Carbotopia, que evita l'extracció de nous combustibles fòssils.

El rei de les renovables

A les portes d'emblemàtica mesquita Koutoubia, un dels símbols del Marroc i de l'islam per la seua torre, un panell lluminós en constant actualització informa dels KWS d'energia solar fotovoltaica que produeix el país i les emissions de C02 que eviten, en una altra mostra de la croada mediambiental iniciada pel regne alauí. El propi rei Mohamed VI controla el sector de les energies renovables al país, segons filtracions de wikileaks.

L’Observatori de Recursos Naturals del Sàhara Occidental (WSRW), calcula que “aproximadament el 7% de l'energia verda produïda pel Marroc es genera al Sàhara Occidental”, un territori ocupat des de 1975 la sobirania del qual no li reconeix la comunitat internacional. “En 2020 la xifra ascendiria al 26%” estima el WSRW, que relata com l'energia eòlica, subministrada per una multinacional alemanya, es destina “en un 95%” a l'explotació d'un recurs no renovable com és el fosfat.

Entre les delegacions presents a la COP22 està una representació del govern valencià encapçalada pel Secretari Autonòmic de Canvi Climàtic, Julià Álvaro, que recorda com actuar davant el canvi climàtic “no és una opció, és un imperatiu”. La Generalitat Valenciana està elaborant una nova Estratègia d'Energia i Canvi Climàtic que afectarà tots els àmbits de l'administració.

Sobre el futur de les negociacions climàtiques mundials penja la incògnita que representa l'actitud de Donald Trump, obertament negacionista. El seu antecessor, Barack Obama, va ratificar l'Acord de París al final del seu mandat el que obliga a Estats Units a continuar dins d’el tractat durant almenys tres anys. No obstant això, el nou inquilí de la Casa Blanca podria entorpir l'aplicació dels plans de reducció d'emissions d'Estats Units, compromesos per l'anterior administració demòcrata.

1500 quilòmetres amb bicicleta

A Marràqueix han arribat amb bicicleta 40 participants d'una marxa procedent de València. Una iniciativa de l’associació AMA-Solucions al Canvi Climàtic que ja va viatjar a París i Copenhaguen a ritme de pedalada. A la marxa s'han unit voluntaris de diferents punts d'Espanya i altres llocs d'Europa com Ellice, Raúl, Dragan, Emilia, Alberto, Anneke o Rafa. Elena Krause, representant del grup, explica que “el trajecte de 1500 quilòmetres ha servit per recollir testimonis d'agricultors i pescadors sobre els efectes del canvi climàtic” i reclamar l'atenció sobre el problema que mostraran en un documental. Héctor García, un altre component d’AMA, evidencia que els impactes climàtics que sofreix el Marroc ja s'estan notant a Almeria o el sud d'Alacant i, segons evidencien estudis científics “s'estendran fins a Madrid”.

La promoció de la bicicleta és un punt destacat en la COP22. L'associació Pikala trasllada bicis en desús des d'Holanda a Marràqueix, on són recuperades mecànica i artísticament. Cantal Bakker, directora del projecte, explica que estan promocionant el seu ús amb accions d'educació ambiental en les estretes vies de la Medina, on triomfen les motocicletes que han elevat el nivell de contaminació fins a extrems insuportables. Bakker explica com als marroquins no els agraden les bicicletes perquè “les associen a la pobresa”. L'ús d'aquest vehicle com a transport de mercaderies es reuneix entorn a l'Internacional Cargo Bike Festival, on participen representants de 25 països i que en 2017 compleix la seva cinquena edició a Holanda. Un altre projecte exposat en la COP és Medina Bike, un sistema semblant al Valenbisi on els usuaris de Marràqueix poden tindre accés a una bicicleta amb la seua targeta.