Després de complir deu anys en 2018, el portal web Birding Albufera (birdingalbufera.es), un projecte de ciència ciutadana emprès pels ornitòlegs aficionats Bosco i Nacho Dies, estrena nou portal sota la gestió de la Fundació Assut, de la qual el primer és membre fundador, i amb el suport de l'empresa Gracomsa Alimentària i el grup industrial Nuova Sesac. L'objectiu de divulgar, estudiar i fer seguiment de les aus de l’Albufera, una activitat secular heretada de pioners com Marcos Orellana i Ignacio Vidal, s'amplia ara a la promoció d'aquest aiguamoll com un paisatge cultural que ha de conèixer-se, apreciar-se i conservar-se.

Les aus de l’Albufera. I l’Albufera de les aus.

Tot i centrar-se en les aus, raó principal de les diferents figures de protecció que afecten l’Albufera, el nou web presenta el territori i incita a explorar-lo i descobrir-lo més enllà dels seus valors estrictament naturals. Així, inclou un apartat de rutes i llocs que, pròximament, una vegada convinguda la participació de les institucions implicades en la promoció d'aquest tipus de turisme sostenible, proposarà diferents recorreguts de llarg a llarg del parc natural. Sobre un mapa interactiu, s'assenyalarà una sèrie d'itineraris jalonats per les fites patrimonials que testimonien la llarga tradició de presència i usos humans en aquest lloc. Es tracta, com explica el mateix Bosco Dies, de «cridar l'atenció sobre les aus de l’Albufera, però, a més, al mateix temps, de contribuir a divulgar l’Albufera de les aus».

Igualment, entre les novetats, Birding Albufera oferirà molt prompte informació sobre les empreses i serveis dedicats a promoure el turisme cultural, de naturalesa i, especialment, ornitològic d'una manera responsable i compromesa amb l'entorn. A més, mitjançant un blog inclòs en la pròpia pàgina web —«quadern de camp»—, l'objectiu divulgatiu s'estén també a exposar i tractar de conscienciar sobre els problemes, conflictes i dificultats als quals s'enfronta l’Albufera. A banda de la presència d'importants comunitats d'aus hivernants i estivals, cal no oblidar que aquest aiguamoll, situat en un lloc on conflueixen les rutes migratòries que discorren pel Mediterrani i l'Atlàntic Est, és fonamental per a l'alimentació i el descans de milers d'aus que es desplacen entre els llocs de nidificació del centre i nord d'Europa i els d'hivernada a Àfrica.

Un exemple de projecte de ciència ciutadana amb més de 147.000 usuaris, 24.000 observacions rellevants i 20 primeres cites històriques

Com a iniciativa que porta des de 2008 involucrant observadors aficionats i fomentant la contribució activa de les persones a la investigació sobre les aus en aquest lloc, Birding Albufera constitueix un encertat projecte de ciència ciutadana. Així, després d'aquests anys, el portal web ha rebut dades experimentals i d'observacions per part de més de 150 informadors, i prop de 350.000 visites, amb 1.160.000 pàgines visitades pels més de 147.700 usuaris únics que, amb una mitjana que ronda el centenar per dia, cerquen informació sobre l’Albufera i les seues aus. 

Pel que fa a aquesta funció com a recurs de ciència ciutadana i de documentació científica, la web continuarà registrant les observacions rellevants d'aus en aquest espai. Es tracta de reunir i ordenar informació sobre primeres i últimes cites anuals d'espècies migrants, albiraments d'ocells realitzats fora dels períodes habituals de presència, anotacions d'aus escasses o considerades rareses, o referències sobre irrupcions i comptatges destacats d'algunes espècies.

Col·laboradors de Birding Albufera. Foto: Vicent Llorens

En aquest aspecte, mitjançant aquest «noticiari ornitològic», el qual es nodreix de les aportacions de desenes de naturalistes aficionats, Birding Albufera ha reunit en una dècada més de 23.800 esments destacats d'aus. Entre elles, sobreïxen algunes primeres cites històriques per a Espanya, com les del gavinot capnegre i el territ gorja-roig; la Comunitat Valenciana, com les del territ de Baird, la gavina capgrisa, la gavina de Franklin i el morell de collar, i la mateixa Albufera, cas, juntament amb les anteriors, de les observacions de flamenc menut, àguila cridanera, arpella pàl·lida russa, cabussó orellut, alosa becuda, buidafrascons bec-gros, xitxarra d’arrossar, busquereta sahariana, oca de collar, papamosques de collar, ganga eurasiàtica, pardal roquer, sit menut i sit capnegre. Unes espècies i altres, 20 en total, se sumen a les més de 350 que integraven el registre històric de cites en l’Albufera fins a 2008.

Més aigua i de millor qualitat

Una altra dada interessant la constitueix l'increment d'exemplars d'algunes espècies, com l’agró blanc i, sobretot, el flamenc i el picatort, que han passat de representar quasi una singularitat a comptar-se per milers en aquests deu anys. En aquest temps, també s'ha confirmat per primera vegada la cria a l’Albufera, concretament a la Devesa, d'ocells com el caragolet, el reiet safraner i el capellanet, i s'ha assistit a les primers indicis del que tal vegada siga el començament de la colonització de l'Europa atlàntica per part del xatrac elegant, una espècie pròpia del Pacífic americà que cria cada primavera a l’Albufera des de 2006.

En l'apartat d'impactes negatius, el web Birding Albufera, mitjançant el «quadern de camp», ha advertit des de la seua creació en 2008 de l'existència de certs problemes i dificultats que no acaben de corregir-se i que comprometen el futur d'aquest espai protegit. Bàsicament, l’Albufera acusa una sèrie de limitacions de gestió que es tradueixen en la reducció de dotacions d'aigua en qualitat i quantitat suficients, i en la falta d'eficàcia a l'hora d'afrontar les afeccions derivades d'un maneig poc sostenible de la caça, l'agricultura o el turisme, entre altres usos i pràctiques humanes.

El portal web disposa a més d'un apartat en el qual tenen cabuda articles, documents i referències bibliogràfiques que permeten aprofundir en el coneixement de les aus de l’Albufera.

Foto: Vicent Llerens

Suport a programes internacionals de conservació

Com a projecte de la Fundació Assut, Birding Albufera està també darrere d'alguns programes de seguiment i conservació d'aus. Un d'ells és Arrossars de pas, una iniciativa, en la qual participa també SEO/BirdLife, que tracta d'aprofitar els arrossars que fallen cada campanya a l’Albufera com a espais d'alimentació i descans per a les aus migratòries; particularment, les limícoles.

Els aficionats i ornitòlegs col·laboradors d'aquesta plataforma participen igualment en el seguiment d'una espècie particularment interessant i amenaçada a Europa: el tètol cuanegre. La informació que aquests aporten amb les seues observacions i lectures d'aus anellades ajuda a determinar els moviments i les rutes de migració de les diferents poblacions d'aquesta espècie. En tots dos casos, es constata també la importància que té la correcta gestió dels arrossars de l’Albufera per a la conservació de moltes aus.

Els «bojos» dels prismàtics

Fa uns dies, els col·laboradors de Birding Albufera, prismàtics al coll, es van citar a la marjal de Silla per a fer una ullada a les zones encara inundades en les quals es concentraven les aus de l'aiguamoll i celebrar l'esmorzar que organitzen cada any. Van parlar amb Samarucdigital d'aquest projecte col·laboratiu, de la seua afició, de les aus i de l'estat de l’Albufera pel que fa al turisme ornitològic i la conservació del medi ambient i la biodiversitat.

Bosco Dies, fundador i assessor de la Fundació Assut, reconeixia l'interès d'aquesta eina participativa i la importància d'aconseguir mantenir-la per molts anys més, atès que «proporciona documentació molt valuosa i útil sobre l'evolució de l'estat de conservació de les aus de l’Albufera». Dies es refereix també al servei que presta la web al turista de naturalesa, «no solament per a l'observació d'aus sinó també per al descobriment dels recursos naturals i patrimonials que té aquest espai». I insisteix en la idea de «continuar treballant a ampliar els continguts que acosten el visitant a aquesta realitat»; una realitat, d'altra banda, acuitada per problemes que tenen a veure amb «la desencertada gestió hídrica de l'aiguamoll i la falta d'aportacions d'aigua en qualitat i quantitat suficients».

Yanina Maggiotto, presidenta de l'Associació de Guies de Birding de la Comunitat Valenciana i veïna del parc natural, bromejava sobre la «friki» afició del birdwatching i el seu «rècord d'Espanya d'observació d'aus des de casa», en una de les torres d'apartaments de la Devesa; anècdota que, d'altra banda, dóna una idea de la importància d'aquest aiguamoll per a la conservació de la biodiversitat. A propòsit d'això, incideix en la necessitat de mantenir «una bona gestió del sistema agrícola del parc natural i de l'aigua com la seua base elemental».

Toni Alcocer, un ornitòleg i consultor ambiental que ha recorregut part del món amb el telescopi a l’esquena, va alimentar la seua «obsessió» per les aus a l’Albufera des que era quasi un xiquet. La continua avivant hui, registrant les seues observacions en Birding Albufera, «una eina essencial que, mitjançant l'aportació i el registre constant de cites, reuneix una informació que acaba sent ciència, puix que aporta coneixement sobre l'estat i l'evolució de les aus al llarg del temps». Pel que respecta a aquesta evolució, Alcocer es refereix a l'augment d'espècies com el flamenc, el picaport, el gall de canyar i l’agró blanc, del qual recorda la «mobilització» que va causar l'observació del primer exemplar a mitjan els anys noranta. Però adverteix també de la pràctica desaparició d'algunes aus que han sigut emblemes a l’Albufera, com la rosseta i el serenet.

I Virgili Beltrán, de l'empresa Actio Birding, contempla aquest projecte com «una eina molt útil per als qui ens dediquem al turisme ornitològic» i per a qui vulga conèixer l’Albufera «des d'altres punts de vista, perquè hi ha molta informació sobre els diversos aspectes culturals i valors d'aquest territori». Beltrán, com a guia de birdwatching, destaca la «col·laboració de les administracions autonòmiques i provincials per a la promoció de la Comunitat Valenciana com a destinació de turisme ornitològic mitjançant fires internacionals». Però, en aquest sentit, pel que fa particularment a l’Albufera, posa de manifest «la falta d'infraestructures per a l'observació d'aus» i la conveniència de «disposar d’observatoris, miradors, hides… i fins i tot, simplement, panells interpretatius» que permeten un millor acostament a aquest paisatge.