Quan van començar en 2015 en 2015 Samarucdigital de seguida ens fixarem en els flamencs, Phoenicopterus roseus. Una au espectacular per la seua grandària, el seu port esvelt, el seu cridaner color roig carmesí i els seus moviments sincronitzats en grup. Sens dubte suposa una de les imatges més belles que puguem veure en l'Albufera de València, amb permís de la resta de les 300 espècies d'ocells que ocupen aquest emblemàtic aiguamoll. El vídeo de capçalera és una recopilació de les moltes imatges que hem pogut captar amb les nostres càmeres des de 2016 a 2023.

Enguany ha sigut espectacular, no sols s'han censat més exemplars que mai, al voltant de 12.200 (durant la hivernada), sinó que a més s'han reproduït per primera vegada en la història de l'aiguamoll. Un fet singular que ningú esperava, ja que les condicions paisatgístiques no són les més adequades per a la seua reproducció. Ha sorprés la majoria d'ornitòlegs que hem consultat. Però tan va el cànter a la font que podia ocórrer. Des de Nadal a aquesta part s'han comptabilitzat gran quantitat de pollastres (més de 2000).

Les Aus són un excel·lent bioindicador de la salut dels ecosistemes i la notícia de la reproducció dels flamencs en l'Albufera ens parla de les bones condicions que aquestes aus han trobat enguany en l'aiguamoll valencià. Una molt bona perellonà amb aigua abundant, uns camps inundats plens d'aliment i calor (sens dubte indicador del canvi climàtic i del canvi migratori de les aus). També ens parla del bon estat i gestió de les reserves protegides on aquestes aus es refugien per a descansar i estar tranquil·les, fonamental perquè es reproduïsquen.

Però els ornitòlegs consultats són cauts, és la primera vegada que succeeix des que es tenen registres. Caldrà veure que passa ara que els camps d'arròs s'assequen per a preparar-los per al cultiu, ja que els flamencs hauran de buscar l'aliment fora del parc natural. L'Albufera no és un dels enclavaments valencians on s'espera que es reproduïsquen els flamencs. Prefereixen aigües salines o salobres com Santa Pola i el Fondo en la Comunitat Valenciana, i en l'àmbit nacional Doñana, els Marenys d'Odiel a Huelva i El Delta de l'Ebre, o en algunes llacunes de l'interior, com la malaguenya de Font de Pedra, on s'assentisca la seua principal colònia de cria a Espanya i una de les més importants de tot el Mediterrani. Ací, en l'Albufera havien niat però mai amb èxit.

 En la Comunitat Valenciana se solapen les principals rutes migratòries que connecten Europa Occidental i Àfrica

I els ornitòlegs són cauts perquè saben que l'estratègia reproductora dels flamencs es basa a posar un sol ou i a sacrificar la posada d'un any si en això veuen perillar la seua supervivència. El flamenc comú és un migrador parcial dispersiu i a vegades nòmada, que es troba àmpliament distribuït pels aiguamolls salobres o llacs salins del Mediterrani, Àfrica meridional i el sud i sud-oest d'Àsia. Per a la seua reproducció només compta amb 34 llocs rellevants en el món i no en tots és constant, en sis no s'han reproduït en els últims vint anys, si bé han sigut compensats per uns altres, principalment salines. El futur del flamenc al Mediterrani està unit al manteniment de la integritat ecològica dels aiguamolls, per la qual cosa és necessari regular determinades intervencions humanes que afecten negativament aquests sistemes.