A propòsit de la recent celebració del Dia Mundial del Medi Ambient, representants d'empreses, ONG i administracions vinculades a l’Albufera van celebrar un esmorzar amb el qual van voler fer visibles els seus acords de col·laboració, acostar postures i destacar la importància de promoure aliances a favor del paisatge i la biodiversitat. La trobada, convocada per la Fundació Assut i l'empresa Gracomsa Alimentaria, va tindre lloc a la Casa de Baldoví, edifici històric de la marjal arrossera de Sueca.

Organitzacions amb projectes i empreses amb compromís

Els organitzadors van voler recalcar la importància d'engegar estratègies de conservació del medi natural i el paisatge cultural des de la iniciativa privada. Bosco Dies, director de projectes de la Fundació Assut, va insistir en aquest aspecte: “Trobades i iniciatives com aquestes —va dir— han de promoure la coresponsabilitat dels agents socials i econòmics en la conservació i la sostenibilitat del territori, recolzant la labor intrínseca de l'Administració en matèria mediambiental i fent valdre el seu paper com a garant i àrbitre en el procés de consecució d'aquests objectius.”

Per la seua banda, Marta Cases Monterde, responsable d’RSC de , va subratllar que “els fruits d'aquestes col·laboracions són importantíssims per a la reputació de les empreses, donat que repercuteixen en la nostra imatge, són un factor estratègic de diferenciació i afegeixen valor a les nostres marques, a més de contribuir al ben comú i retornar a la societat una part del que rebem d'ella.”

Posta de sol marjal – Vicent Llorens

Plataforma Empresa i Biodiversitat

A l'acte van assistir alcaldes, regidors i tècnics d'ajuntaments com València, Catarroja i Sollana, i de pedanies com el Saler i el Palmar; la nova directora, encara de manera oficiosa, del Parc Natural de l’Albufera, Paloma Mateache; representants d'empreses com a Aguas de Valencia, Ice Cream Factory Comaker (ICFC), Arroz Tartana, Herbolario Navarro, Paradores, Pavagua Ambiental, Banca Mediolanum, Vela Agroambiental i Dexilon, i responsables d'organitzacions i associacions com SEO/BirdLife, Acció Ecologista-Agró, Avinença, Fundació Global Nature, Xaloc i Fundació José Navarro.

Tots van coincidir en la conveniència, alguns en la urgència, de posar-se a treballar per tal d’establir aquest tipus d'aliances per l’Albufera. Precisament en aquest sentit, Carles Gago, de Simbiosi Espai Ambiental, va anunciar la pròxima engegada, amb el suport de la Direcció General de Medi Natural i Avaluació Ambiental i en col·laboració amb la Fundació Victoria Laporta, la Fundació Global Nature i altres entitats, de la Plataforma Empresa i Biodiversitat de la Comunitat Valenciana, “un fòrum de trobada i de suport als projectes de conservació de la biodiversitat en el qual col·laboren empreses privades, ONG i administracions públiques.” Gago va apuntar fins i tot la idea de crear “una marca de ‘empresa i biodiversitat’ que reconega i faça visibles aquest tipus d'aliances, col·laboracions que efectivament ajuden a la conservació d'espècies o espais protegits.”

I, a manera de reflexió, Pablo Vera, de SEO/BirdLife, va assenyalar que allò principal d'aquestes col·laboracions és la seua reciprocitat: “Més enllà d'una estratègia de màrqueting que permet a una empresa millorar la seua imatge pública i a l'entitat col·laboradora dur a terme els seus projectes, aquestes actuacions acaben generalment calant en l'empresa, provocant canvis en la seua filosofia i la seua forma d'actuar, contagiant a voltes altres empreses i creant una cultura de responsabilitat que constitueix l'objectiu final d'aquestes aliances. I per a les ONG açò és important.”

Alguns exemples de coresponsabilitat

Plantant lliri groc – Vicent Llorens

A Espanya, aquesta cultura de responsabilitat empresarial no arriba al nivell d'altres països europeus com Alemanya, Dinamarca, Holanda, Finlàndia o Regne Unit. En molts casos, atenent els vells postulats del lliure mercat, l'única responsabilitat de l'empresa segueix sent la d'augmentar els seus guanys. I, a voltes, quan la RSC existeix, respon a mers exercicis de màrqueting i comunicació, a polítiques que cerquen apenes obtindre fruits a curt termini i beneficis en forma de millora de la imatge corporativa. Segons alguns informes, aquestes polítiques es queden sovint a la superfície, quan el seu objecte ha de ser el de definir a fons un model empresarial responsable; tot un desafiament.

En general, totes aquestes conclusions corresponen a informes que analitzen la política de responsabilitat social de les grans empreses que cotitzen en borsa. A escala local, més concretament en el cas de l’Albufera, la realitat és una altra i les experiències, més enllà de patrocinis puntuals, molt poques. I cal per tant destacar les que n’hi ha o ha hagut, perquè són les que han d’anar obrint el camí. La Fundació Assut i Gracomsa Alimentaria, per exemple, porten un any col·laborant i acaben de prorrogar el seu acord per un any més. L'objectiu, divulgar els valors naturals i culturals de l’Albufera mitjançant el programa Cerca, dirigit principalment a escolars i estudiants.

SEO/BirdLife ha treballat amb Carrefour en activitats d'ús públic; amb Coca-cola, en l'engegada d'estratègies de gestió de la biodiversitat al Tancat de la Pipa, i amb Paradores a millorar l'entorn i la conscienciació dels clients del Parador i el camp de golf del Saler. També amb Paradores i en assumptes de conscienciació i divulgació, col·laboren Xaloc, una associació local per a l'estudi i la conservació del mar, i la . Aquesta, a més, ha realitzat una campanya d’anellament d'aus amb la col·laboració de Ferimet, una empresa de Sollana, i té un conveni amb Pavagua Ambiental per a realitzar la gestió ambiental dels Tancats de Mília i l’Illa.

Finalment, Acció Ecologista-Agró gestiona juntament amb SEO/BirdLife, mitjançant un acord de custòdia del territori, l'àrea de reserva del , propietat de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. Lucía Moreno, representant d'aquesta veterana entitat ecologista, va voler destacar el Projecte Emys de voluntariat, un programa d'introducció i seguiment de tortuga d’estany que ha comptat amb la participació d'Obra Social de la CAM i de l'empresa d'electrònica Dexilon, que ha dissenyat i aportat emissors de ràdio-seguiment.

Per a Moreno, les aliances entre entitats conservacionistes i empreses privades són molt necessàries: “Tots formem part de la cadena, i hem d'evitar dur a terme accions de cara a la galeria que no tinguen una repercussió real en la millora de l'estat de conservació dels nostres ecosistemes ni ens aproximen a una societat cada vegada més sostenible i conscienciada sobre l'impacte de les nostres activitats en el medi ambient.”

Lliris grocs i rates penades

En un gest alhora simbòlic i pràctic, durant la jornada es van plantar lliris grocs al marge d'una séquia del Tancat de Baldoví i es van instal·lar uns refugis per a rates penades a la façana de la casa. “Els uns i els altres són espècies autòctones i aliades de l'agricultor i la biodiversitat. Els lliris fixen les motes dels canals, filtren l'aigua i serveixen de recer a diverses espècies d'invertebrats; i les rates penades, en alimentar-se d'insectes, ajuden a combatre algunes plagues de l'arrossar”, va dir Bosco Dies.

Per acabar, Dies va mostrar la intenció de la Fundació Assut de poder repetir aquesta trobada cada any, “de manera que les diferents parts implicades puguem celebrar els avanços d'aquesta cultura de la coresponsabilitat en la conservació i divulgació del nostre paisatge.”