Seguint la pista d'aquella dita popular que afirma que "qui té un bon femer, té un bon graner", hem descobert la recepta secreta que atorga fertilitat al sòl, aportant, al mateix temps, una generosa ració de felicitat "gastro-hedonista" a qualsevol paladar amant dels bons AOVES, acrònim emprat per a fer referència a l'omnipotent Oli d'Oliva Verge Extra, sense el qual no existiria la nostra preuada Dieta Mediterrània.

Si voleu descobrir quin és el punt de connexió existent entre el tresor oleícola que ens alegra els menús diaris, uns quants quinta'ls de fulles seques, barrejades amb altres restes vegetals, i una granja de gallines, amb els seus corresponents excrements, continuau navegant per aquestes línies i arribareu al destí adequat.

 Planta Pilot d'Agrocompostatge de la Salzadella, a la comarca del Baix Maestrat.

La iniciativa s'anomena Agrocompost, va néixer l'any 2017 i té el seu epicentre a la planta Pilot d'Agrocompostatge de la Salzadella, a la comarca del Baix Maestrat. Aquesta gran infraestructura, construïda inicialment com a planta per al tractament dels purins procedents del sector porcí, funciona com una immensa "cuina industrial" on es barregen i processen els ingredients que, seguint estrictament les fórmules elaborades amb criteris científics, acabaran convertint-se en compost, un autèntic "elixir de vida" per als conreus de regadiu i de secà.

Què és el compost?

Derivat del terme llatí "compositus", que significa "posar juntament amb", el COMPOST és un producte obtingut a partir de diferents materials d'origen orgànic, sotmesos a un procés biològic controlat de descomposició, denominat compostatge. Posseeix un aspecte terrós, lliure d'olors i de patògens i s'empra com a substitut parcial o total d'adobs i fertilitzants químics.

Però a més d'oferir una valuosa font nutricional a la terra, la seua el·laboració aporta una solució eficient a una problemàtica econòmica i ambiental: la gestió dels subproductes -abans considerats "residus"- que se'n deriven del sector primari. És a dir, tota aquella matèria vegetal no comercialitzable procedent de l'agricultura i de la jardineria (fulles seques, pinyols, branquetes resultants de les podes, etc.), sumada a les excrecions dels animals, bé siga el purí del porc, la gallinassa, o fent servir una nomenclatura més genèrica i permetent-nos una certa pinzellada d'humor escatològic: la merda o la caca generada a qualsevol granja.

"La matèria no es crea ni es destrueix, sols es transforma"

Inspirades per aquesta afirmació del científic Antoine Lavoisier, considerat el "pare" de la Química moderna (ja sabem que les Ciències, construïdes sobre la mirada de l'androcentrisme, han tingut poques "mares" rellevants), partim a la recerca d'un exemple tangible, visible - i també olfactiu- del principi de la Transformació de la massa. L'exemple en qüestió té la forma d'immenses muntanyes d'un color marró negrenc, una mena d'enormes turons, reposats i tebis, habitats pel "macrofestival" de microorganismes que es reprodueixen al seu interior: un ball de criatures microscòpiques imperceptibles als nostres ulls, però fàcilment detectables pel nostre nas.

Mentre aproximem les nostres càmeres al "miracle biològic", ens envaeix una bafada familiar que, sense arribar a resultar-nos desagradable, evidencia l'avançat estat de fermentació en què es troba la matèria orgànica. Pura química, tot i que fins i tot, pot semblar alquímia o màgia.

 L'itinerari circular de l'Agrocompostatge

Prenem com a punt de partida la "base central d'operacions", la Planta Pilot de la Salzadella, i ens capbussem, quasi en sentit literal, en l'itinerari circular de l'Agrocompostatge, un projecte de transferència científica, impulsat per la Universitat Miguel Hernández d'Elx i la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica de la Generalitat Valenciana, que compta també amb el suport de l'Àrea de Sostenibilitat de la Diputació Provincial de Castelló.

 Ignasi García, diputat de Sostenibilitat de Castelló, ens parla dels beneficis del projecte agrocompost per al camp castellonenc.

En companyia de Vicent Blay, tècnic investigador de la UMH, encarregat de fer el seguiment de camp, ens desplacem al terme de La Jana, per tal de conversar amb Alex Vilanova, llaurador ecològic i membre del segell Olis Cuquello. Els bancals d'oliveres gestionats pel jove llaurador janenc, són una mena de "laboratori a l'aire lliure" per al projecte Agrocompost. Vilanova destaca els canvis experimentats a aquest entorn, gràcies a la incorporació del compost i a l'aplicació de tècniques d' agricultura regenerativa. El sòl de les seues finques, el bé essencial que sosté la vida vegetal, ha millorat la seua capacitat de retenció d'aigua i nutrients, com a resultat de la implementació de les restes de poda, l'adob orgànic i la sembra de plantes lleguminoses i gramínies. La combinació guanyadora per tal de preservar la biodiversitat a les finques i fer front a l'erosió que amenaça la capa fèrtil de la Terra.

 Vicent Blay, tècnic investigador de la UMH, Alex Vilanova, llaurador ecològic i membre del segell Olis Cuquello, i Oriana Brunori. La Jana

Ens acomiadem del productor d'olis ecològics i visitem un altre punt neuràlgic d'aquest circuit on tot es reintegra. El poder de l'excrement. Una factoria avícola de la Jana, lliure d'antibiòtics i dotada de certificat de benestar animal, acull els milers d'individus alats i emplomallats que, aliens al seu destí final'- la indústria alimentària- engreixen, creixen i fan el fet inherent a qualsevol ésser viu: menjar i defecar. Ja hem aprés que la matèria no es crea ni es destrueix, sinò que es transforma, i per tant els pinsos a base de panís i altres cereals que aquestes aus "piquen entre hores", seran digerits i excretats en forma de gallinassa, el subproducte ramader, ric en nitrogen, que servirà per a completar la recepta del "compost perfecte".

  factoria avícola de la Jana, lliure d'antibiòtics i dotada de certificat de benestar animal,

Marxem de l'establiment cloquejant el paradigma de l'economia circular: no es llença res perquè tot és potencialment valuós i pot tindre una funció. De l'oliva, com del porc, s'aprofita tot. Diuen que no hi ha dos sense tres i, per tant, viatgem a recerca del tercer element imprescindible per a atorgar nova vida a la vida. El molí d'oli de la Jana, receptacle per a la transformació de l'Olea Europea en tresor líquid, bull d'activitat amb l'arribada dels remolcs carregats amb el producte agrari.

Malgrat que no ha sigut una temporada de collita abundant, els i les sòcies cooperativistes descarreguen el resultat del seu esforç anual. Recorrent un circuit totalment mecanitzat, l'oliva enceta una senda independent, bifurcant-se en una autopista que la separa de les pedretes, les fulles seques, les branques i les restes de terra. Aquesta espècie d'escalèxtric automàtic, comandat pel personal tècnic de la cooperativa, condueix les fruites del Maestrat al seu destí final, la premsa. A la sala adjacent, un brollador d'oli llampant -antigament emprat per a il·luminar- inunda la bassa receptora, al mateix temps que l'ambient s'amera també del característic i penetrant aroma acre, capaç d'impregnar-nos la pituïtària i també la roba. D'aquella carn de les olives, esclafada i picada fins al moll de l'os, s'obté la sansa o pinyolada, una pasta espessa i enganxosa que aportarà cos i micronutrients al superaliment agrícola, el compost.

Ens sentim com un equip de xefs professionals, ja hem adquirit tots els ingredients i ho tenim tot enllestit per a elaborar "la recepta infalible". Tornem a la Planta Pilot d'Agrocompostatge de la Salzadella, on el "mestre de mestres composters", el científic Vicent Blay, explica que periòdicament, caldrà afegir aigua i oxigen a la mescla formada per la sansa, la gallinassa i les fulles d'olivera per tal d'engegar l'activitat dels convidats imprescindibles, els microorganismes.

Benvinguda siga aquesta complexa i variada població d'èssers microscòpics mesòfils i termòfils, presidits pels fongs i els bacteris, que s'encarregaran de degradar la matèria orgànica, transformant-la en un caviar gurmet per a nodrir les plantes i el sòl.

Caldrà esperar uns sis mesos, al llarg dels quals s'hauran de mesurar les temperatures, voltejar i regar les muntanyes preservadores de la vida latent, abans de tindre a punt el resultat desitjat: un compost d'altissima qualitat, que alimentarà les mateixes terres d'on procedeixen els ingredients que l'integren. Transferència científica i saviesa popular, al servei d'un camp més sostenible i resilient, perquè com bé sabem, el bon femer, és parent del bon graner.