En el camí al jaciment, fem una parada per conéixer un conjunt de garroferes centenàries, que ací es coneixen amb el nom de “macollades”. Es tracta d’arbres monumentals d’on broten diferents branques d’un mateix peu. Més enllà del patrimoni natural de la zona, hui volem conéixer les troballes arqueològiques del lloc. Després de passar el cementeri, un mapa ens indica el recorregut d’ascensió a este antic lloc de vigilància. El sender té la tonalitat roja pròpia de la terra argilosa que caminem.

A mesura que ascendim, les vistes van obrint-se més i més. Des de la talaia on s’ubica el poblat, trobem un mirador privilegiat del poble d’Olocau.

El Puntal dels Llops

Ens endinsem de ple en la història quan, per fi, entrem al Puntal dels Llops, un poblat que va ser ocupat des del segle V al III abans de Crist. Va formar part de la xarxa de control del territori ibèric d’Edeta, el que hui és Llíria, i es va destruir amb l’arribada dels exèrcits romans. El poblat iber va ser excavat de l’any 78 al 85. Durant els treballs arqueològics, es trobaren peces de gran interés, com ara 26 ruscos de mel o una bassetja amb el dibuix del que es coneix com el Guerrer d’Olocau. La torre és l’element més característic del jaciment, ja que era un lloc de vigilància i comunicació amb altres fortins de la zona, des dels quals es controlava i delimitava el territori edetà. El poblat, totalment emmurallat, consta d’un carrer principal que conduïa a les 17 habitacions que formen el conjunt històric. Després d’una bona lliçó d’història, refem el camí fins a la casa de la senyoria del Comte d’Olocau, on continuem la nostra visita per terres iberes. Ací es guarden algunes de les peces arqueològiques que s’han trobat al poblat i  que ens traslladen al segle V abans de Crist. Natura i història hui s’han donat la mà.