Abans de l’eixida del sol els voluntaris de SEO-Birdlife (la Societat Espanyola d’Ornitologia) prepararen les seus xàrcies entre les canyes i el senill per a capturar la màxima quantitat d’aus possible. El seu objectiu és científic, volem estudiar el comportament  de les diferents espècies i esbrinar quines freqüenten el Tancat de la Pipa i per què. Estem en un paratge especial, on s’ha recuperat la qualitat ambiental que tenia l’Albufera de València fa 50 anys gràcies a un sistema d’aiguamolls artificials. Un mètode que funciona com una depuradora natural, a partir de filtres verds construïts amb la plantació de vegetació aquàtica autòctona. En el projecte del Tancat de la Pipa, que va nàixer dins del LIFE Albufera, col.laboren a més de SEO-Birdlife, Acció Ecologista Agró, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i la Generalitat.

Un gran tresor científic

Gomet (Ixobrychus minutus)

La investigació ornitològica va començar a funcionar en 2009 a la Pipa. Disposar d’una espai on es puga treballar durant un període de temps prolongat amb les mateixes pautes és un gran tresor científic per als investigadors, per lagran quantitat d’informació importat sobre les aus que el treball està proporcionant. “Per exemple la investigació aporta dades sobre la producció de les especies, permet saber si estan criant bé o mal” eixa dada és important perquè l’evolució de la població pot indicar un problema de menjar o d’altres tipus explica Mario Giménez, delegat de SEO-Birdlife a la Comunitat Valenciana. Mario i Anna Valentín, tècnica de SEO-Birdlife, detallen com l’estudi ha permés detectar com amb el pas dels anys les espècies més valuoses, que solen ser les amenaçades i escasses, incrementen cada any la seua presència a l’espai mentre altres aus més oportunistes i abundants estan reduint la seua presència com el cas de l’ànec de coll verd.

“El Tancat de la Pipa és d’alguna forma l’Albufera a escala, en xicotet, lo que passa allí pot extrapolar la informació i tractar de saber que està passant en la resta de l’Albufera”, conclou Mario Giménez. L’estudi està confirmant que la presència d’una vegetació estructurada i la bona qualitat de l’aigua aconsegueix atraure les aus més mediambientalment selectes. Nombroses espècies migradores han convertit el Tancat en un lloc obligat de parada i fonda per aprovisionar-se de forces en el seus llargs viatges entre Europa i Àfrica.

Més espècies palustres

Durant els 7 anys que porta en funcionament l’estudi hi ha hagut una evolució en la cobertura i composició vegetal, que s’ha traduït en una colonització progressiva d’espècies associades a la vegetació palustre, amb el posterior acoblament a la disponibilitat d’hàbitat i recursos. Un exemple seria l’avançament del període reproductor, que en el cas de la xitxarra de canyar ha passat de la tercera setmana de maig a la primera setmana d’eixe mateix mes.

Xixarrot (Acrocephalus arundinaceus)

En la jornada que Samarucdigital va compartir amb els ornitòlegs vam poder comprovar la presència d’algunes d’eixes espècies valuoses, com ens destacaven Anna i Mario, entre elles la xitxarra de canyar (Acrocephalus scirpaceusar) o la boscarla mostatxuda (Acrocephalus melanopogon). També poguérem observar rossinyol bord (Cettia cetti) i Blauet (Alcedo atthis). En total des que va començar el projecte des d’octubre de 2009 fins a desembre de 2015 han capturat 7390 aus de 71 espècies diferents. Les més freqüents són el mosquiter comú (Phylloscos collybita), la xitxarra de canyar (Acrocephalus scirpaceus) o el repicatalons (Emberiza schoeniclus).

Els representants de SEO-Birdlife destaquen la vesant educativa del projecte. Les jornades de portes obertes permeten als visitants conéixer de primera mà l’activitat dels ornitòlegs i, fins i tot, formar-se en l’anellament científic, una activitat important dins el gran projecte de recuperació dels hàbitats aquàtics i la qualitat de l’aigua de  l’Albufera, objectius als quals està dedicat el funcionament del Tancat de la Pipa, encara que siga a xicoteta escala.

La metodologia de treball de l’anellament científic és exhaustiva i constant, “una vegada entre 4 i 7 dies per setmana obrim les xàrcies i les deixem 5 hores sempre a la mateixa hora i anellem tot el que cau” siguen aus migradores o residents, relata Anna Valentín amb qui comproven com cada exemplar que detecten en els xàrcies es mesurat, pesat, identificat i, si fa falta, anellat. L’anella és un document  identificatiu de cada exemplar que permet fer un seguiment dels seus desplaçaments pel món. Dins del treball  s’han efectuat 531 recaptures a la Pipa, es a dir, aus que ja havien sigut prèviament anellades. Tot acaba amb l’alliberament dels animals perquè continuen el seu camí, potser moltes d’elles tornaran l’any que ve.