València, capital internacional dels aiguamolls
La Petxina de València acull la quinzena Conferència Internacional sobre lacs i zones humides de la xarxa Living Lakes
L’Albufera de València ha sigut el llac amfitrió de l’edició d’enguany de Living Lakes, una xarxa mundial de la qual formen part cent onze llacs de cinquanta-cinc països. Es tracta de la primera vegada que esta organització es reuneix a Espanya.
Si hi ha una frase que pot resumir la importància de les zones humides és la que recordó Marion Hammerl, presidenta de la Fundació Global Nature, entitat organitzadora de les jornades: “Els llacs són espills per als éssers humans, i per això hem de tornat a fer-los brillar”. La frase, en realitat, s’atribueix als indígenes huitxols, que habiten el llac Chapala, una de les masses d’aigua més importants d’Amèrica Llatina.
Llac Chapala, Mèxic
Hammerl ens explica per què enguany ha sigut escollit l’escenari de l’aiguamoll valencià més emblemàtic per a celebrar els vint anys de treball de Living Lakes arreu del món.
Un espai per compartir idees i buscar oportunitats per a desenvolupar i fer possible projectes. Així descriuen participants com Andrew Venter, CEO de Wildlands Conservation Trust a Sudàfrica, ponent d’este punt de trobada internacional per a totes les persones compromeses con la supervivència dels ecosistemes aquàtics.
Durant la visita al Tancat de la Pipa, una de les reserves del Parc Natural de l’Albufera, Felipe Valderrama, coordinador general de Filtros Verdes Colombia, de la Fundació Humedales, ens va parlar d’este projecte inspirat en les experiències dels filtres verds de la llacuna valenciana.
Durant l'obertura de la conferència, el secretari d'Estat de Medi Ambient en funcions, Hugo Morán, va exposar la necessitat d'elaborar un nou pla estratègic per als aiguamolls que actualitze l'actual normativa, publicada fa vint anys. Morán també va destacar el paper dels aiguamolls com a solució basada en la naturalesa per a fer front a la pèrdua de biodiversitat i mitigar els efectes del canvi climàtic que pateix Espanya.
Fotografia: Brad Kneebone
Un dels ponents locals va ser Antonio Camacho, catedràtic d’Ecologia de la Universitat de València i president de la Federació Europea d’Associacions de Limnologia (l’estudi dels sistemes aquàtics continentals). Este investigador ens recorda la importància dels llacs i aiguamolls per la supervivència del planeta. Camacho també ens va parlar dels avanços de l’Albufera de València, de la qual, precisament, vam conéixer recentment la notícia de que ha reduït el seu nivell de contaminació de nutrients per primera vegada en vint anys.
Les 140 organitzacions que conformen Living Lakes lamentaren en el seu manifest el greu estat d'alguns dels aiguamolls mediterranis més importants del sud d'Europa. Els signants consideren inadmissibles les condicions de falta d'aigua o de contaminació, principalment per regs i efluents agrícoles, que sofreixen els majors aiguamolls ibèrics, com l'Albufera de València, el Mar Menor, el Delta de l'Ebre o els Parcs Nacionals de les Taules de Daimiel i Doñana.
