Des de fa aproximadament deu anys ens hem acostumat a veure cada vegada més aerogeneradors i grans extensions de plantes solars que semblen llacs de vidre en el paisatge. Al principi el véiem amb il·lusió. És clar, el canvi climàtic ens obliga a prescindir de les energies fòssils per a caminar cap a la descarbonització del nostre model energètic per a aconseguir l'objectiu de reducció d'emissions de gasos d'efecte d'hivernacle. Una prioritat de la Unió Europea i un compromís adquirit internacionalment per a aconseguir la neutralitat d'emissions entre 2050-2100.

La Transició Ecològica és necessària. Aquí estem tots d'acord. Però crec que en realitat hauria d'haver-se anomenat simplement Transició Energètica, perquè això d'Ecològica, tal com s'està fent, poc. Totes dues transicions han d'anar de la mà, o almenys això és el que em diu el sentit comú. Des de l'any passat proliferen per tota la geografia nacional, plataformes ciutadanes, entre les quals es troben també organitzacions ecologistes i conservacionistes, que reclamen una transició justa i sostenible i que s'oposen frontalment al model de macrogranges que fragmenten el territori i tenen un fort impacte en els valors naturals i ecosistèmics on se situen, el medi rural. Els molins gegants de renovables poblen el territori en una febre especulativa que a mi em recorda a la febre de l'or negre als Estats Units.

Macroprojectes de renovables en la Comunitat Valenciana

El model de macrogranges de renovables, promoguts per grans oligopolis energètics, s'ha estés per tot el territori nacional. En la Comunitat Valenciana es projecten en les tres províncies i han causat rebuig en la ciutadania projectes com el de Montesa, on el mes passat, Montesa Territori Viu va demanar al Consell pa paralització cautelar de la Llei que permet la d'instal·lació de plantes fotovoltaiques en el municipi d'Almansa que comportarà una nova infraestructura en forma de línia d'alta tensió que travessarà els municipis de La Font de la Figuera, Moixent, Vallada i Montesa, així com la instal·lació de noves subestacions elèctriques en aquest municipi. El mateix passa en la Brihuela, en la serra de Xiva on l'empresa Falck Renewables Power preveu la instal·lació d'una macroplanta fotovoltaica amb una extensió 400 hectàrees. A la Marina Alta, ajuntaments com el de Benissa que hi ha aprovat per unanimitat una moció contra la proposta de l'empresa saudita Alfanar, especialitzada en parcs eòlics, per a instal·lar molins en els cims de les muntanyes. El mateix passa amb els projectes de macrogranges fotovoltaiques planificades per Iberdrola a la Vall d'Aiora-Cofrents.

Demanen la moratòria urgent y reelaborar el Decret llei 14/2020 que regula, en el territori valencià, la ubicació de les energies renovables.

En l'acte públic d'ahir, representants de les diferents organitzacions cíviques han evidenciat la seua presència en Plataforma per la Ubicació Racional i Sostenible de les Energies Renovables en el Territori Valencià mitjançant pancartes de les diferents localitats i han explicat els seus arguments amb un breu parlament. Les entitats coordinades han fet arribar, per registre, una petició al president del Govern Valencià, Ximo Puig, que resumeix les seues reivindicacions.

En aquesta petició demanen la moratòria urgent de tots els projectes que pretenen instal·lar-se sobre sòl no urbanitzable, per a disposar de temps per a informar la població, afavorir la participació dels ciutadans, estudiar les propostes i els possibles impactes i reelaborar el Decret llei 14/2020 que regula, en el territori valencià, la ubicació de les energies renovables.

La Plataforma proposa una ubicació racional, eficient i amb els mínims impactes ambientals de les instal·lacions en els llocs on existeix més demanda i consum d'energia. "Són els grans consumidors d'energia els que han de proposar i oferir solucions a prop, i no traslladar el problema lluny, a municipis i territoris que tenen baixes demandes energètiques i, al mateix temps, un patrimoni natural d'enorme valor, que és el seu principal actiu per a poder construir un desenvolupament rural sostenible, ja que ells no tenen les oportunitats i possibilitats que tenen els municipis litorals".

Per a Ferrán Bosc Viu el que està passant "és que els governs han deixat al mercat l'expansió de renovables quan havia de regular les instal·lacions perquè foren eficients i causen el mínim impacte ambiental i social. Les grans companyies han acudit a l'Espanya buidada per a comprar terres barates a agricultors i crear unes infraestructures que amenacen la mateixa agricultura i els ecosistemes de l'interior. El model que proposem és situar les instal·lacions de renovables prop dels nuclis urbans, que és on més es consumeix. Utilitzar els polígons industrials, les teulades de naus i edificis o solars urbans abandonats, etc..."

Un altre model és possible

En l'àmbit nacional l'oposició a aquest model especulatiu d'implantació de les renovables també és gran. El febrer passat va néixer Alianza Energía y Territorio (ALIENTE), una plataforma que reuneix més de 80 entitats que adverteixen del desenvolupament massiu, sobredimensionat, sense planificar ni avaluar d'instal·lacions renovables a gran escala, en absència de polítiques efectives d'estalvi i eficiència de l'energia, que estan suposant un greu risc amb conseqüències irreversibles per a la conservació de la biodiversitat i el paisatge en el nostre territori, a més de comprometre els serveis que la biodiversitat ens brinda, entre ells la protecció de la salut. Propicien un model basat en el consum local, el foment de l'acte consum. Proposen a govern central i autonòmics 13 mesures que inclouen la necessitat de fer una planificació sinèrgica del territori amb àrees d'exclusió legalment vinculants per a la instal·lació d'energia a gran escala; ampliar i completar la Xarxa Natura 2000 complint amb les exigències de la Unió Europea a l'Estat Espanyol; una catalogació de les espècies afectades en coherència amb el seu estat real de conservació per a l'avaluació correcta dels impactes així com garantir la independència i rigorositat de les Avaluacions d'Impacte Ambiental i procediments ambientals aplicant criteris científics.

Les Cooperatives

En la Comunitat Valenciana la Plataforma per un Nou Model Energètic aposta per les cooperatives renovables i rebutja el model de macro-plantes. La plataforma s'ha mostrat obertament contrària a la macroplanta de Xiva per la depredació de territori i hàbitats naturals i traslladar el problema al món rural. Per al portaveu de la plataforma Joaquim Vidal, les macroplantes fotovoltáiques continuen aprofundint en el problema dels usos de l'energia. "D'una banda depreden territori destruint hàbitats naturals i traslladen el problema al món rural. I per una altra generen la falsa sensació que podem continuar consumint energia sense plantejar-nos l'eficiència ni l'estalvi energètic... Estem vivint una transformació que té pesades inèrcies que alenteixen el procés, en el qual els principals actors són grans empreses que voldran mantenir els privilegis atorgats que disposen avui dia, i en els quals qualsevol canvi que arriben a realitzar serà excessivament lent i pressionat per l'entorn".

En aquest sentit, les cooperatives d'energia renovable són l'eina eficaç i àgil per a dur a terme aquests canvis, donant resposta a les necessitats de la ciutadania. Necessitats que van en sintonia amb una nova concepció de l'accés i dret a l'energia, de procedència renovable i de l'ús racional que donem a aquesta, i que es desenvolupa en sentit diametralment oposat al que pretenen les grans corporacions.