La cria en captivitat de tortugues nounades i la protecció i reubicació de nius contribuiria a la conservació de les tortugues babaus, Caretta caretta en les nostres aigües. Aquesta és una de les conclusions del primer estudi de seguiment realitzat sobre el comportament de tortugues postnounades en el Mediterrani i que s'ha publicat recentment en la revista Marine Biology. La recerca analitza els moviments de 19 tortugues babaus procedents de tres nius diferents, alliberades entre els anys 2015 i 2017, i a les quals es va seguir via satèl·lit, en alguns casos durant més de quatre mesos.

L'estudi publicat és fruit de la col·laboració entre la Universitat Politècnica de València, la Universitat de València, el Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC), la Fundació CRAM i el Oceanogràfic de València, amb el suport de la Conselleria d'Agricultura, Medi ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural de la Generalitat Valenciana i altres entitats conservacionistes i administracions públiques. Segons la investigadora de la UPV, Sara Abalo, la supervivència mitjana de les tortugues postnounades durant els tres mesos posteriors a la solta va ser d'almenys un 59%; una xifra elevada si es compara amb la taxa de mortalitat dels nounats, que als seus primers moments de vida lliure pot ser propera al 90%. Com explica Sara Abalo, les tortugues objecte de l'estudi van ser capaços de sobreviure i de desplaçar-se de forma adequada.

Els anys perduts de les tortugues

Eduardo Belda, investigador de la Universitat Politècnica de València que participa en la recerca i director del Màster en Avaluació i Seguiment Ambiental d'Ecosistemes Marins i Costaners de la UPV, afirma que les tortugues babaus s'enfronten a diverses amenaces d'origen humà: la pesca, la presència de deixalles plàstiques en el mar i el canvi climàtic i per això és necessari conéixer el seu comportament, de manera que puguen establir-se mesures adequades per a la seua protecció.

Segons el científic, després del seu naixement, les tortugues babaus nounades es dirigeixen cap al mar, s'allunyen de la costa i no tornen a ser observades fins que tornen a aigües costaneres com a grans juvenils. 'Els anys que passen en aquest període es coneixen com els anys perduts, necessitem conéixer-los', afirma Eduardo Belda.

Posades en el Mediterrani Occidental

Des de 2001 es registren nius de tortuga babau en el Mediterrani occidental, situació que no s'havia registrat anteriorment. Les tortugues nascudes d'aquests nius del Mediterrani occidental estan amenaçades per la naturalesa turística de la majoria de les platges, per la qual cosa s'advoca per la reubicació, per personal qualificat, de les posades d'ous llocs d'incubació segurs.

Eficiència de la cria en captivitat

La cria en captivitat de nounats, fins a aconseguir una grandària i pes que facilite la seua supervivència en llibertat, és una altra de les mesures possibles, encara que la seua eficiència s'ha posat en dubte per temor al fet que no desenvolupen competències per ser acte-suficients.

Segons Sara Abalo, titulada en el Màster en Avaluació Gestió Ambiental d'Ecosistemes Marins i Costaners de la UPV, en aquest estudi s'ha mostrat que les tortugues postnounades criades en captivitat van ser capaces d'alimentar-se i desplaçar-se adequadament. La majoria de les tortugues van viatjar a zones d'aigües obertes en el Mediterrani, amb preferència pel Mar de Alborán, el mar Balear i el corrent d'Algèria, en direcció a l'estret de Sicília. Cap de les tortugues marcades va creuar l'estret de Gibraltar, d'acord amb les hipòtesis que sostenen que la petita grandària de les tortugues postnounades no els permetria travessar els forts corrents d'entrada al Mediterrani en aquesta zona.

Solament un dels grups de tortugues de l'estudi, que va sofrir una infecció parasitaria durant el seu període de cria, va freqüentar en major mesurada zones costaneres, comportament que s'atribueix a la seua pitjor condició física. Dues de les tortugues de tot l'estudi es van recuperar temps després de ser alliberades, ambdues amb plàstics en els seus estómacs.

Necessitat de seguir estudiant

Segons Eduardo Belda, investigador de la UPV, els resultats d'aquest estudi són esperançadors, doncs s'obre l'oportunitat de conéixer el que succeeix en els anys perduts de la tortuga babau. No obstant això, per obtenir resultats més concloents s'han de continuar aquests els estudis millorant la tecnologia de seguiment, reduint la grandària i augmentant la vida útil dels teledetectors