La biòloga nascuda a Calp (Alacant), Josabel Belliure, professora d'Ecologia de la Universitat d'Alcalà i especialista en ecologia del comportament passarà les pròximes festes de Nadal, Cap d'Any, Any Nou i Reis Mags en companyia de més de 40 mil pingüins. El projecte anomenat Pingufor es desenvolupa a l'illa Decepció, a l'arxipèlag de les illes Shetland del sud de la regió Antàrtida, on es troba la base espanyola Gabriel de Castella i la colònia dels pingüins objecte de la investigació. La campanya liderada pel biòleg Andrés Barbosa del Museu Nacional de Ciències Naturals de Madrid compta amb la participació de biòlegs de la Universitat d'Extremadura i d'Alcalá. Pingufor té com a objectiu investigar l'efecte del canvi global en la fisiologia de tres espècies com són el pingüí cara-blanca (Pygoscelis antarctica), el d'Adèlia (Pygoscelis adeliae) i el papua (Pygoscelis papua). Els pingüins antàrtics són considerats com sentinelles de la salut de l'ecosistema antàrtic. «D'una banda hem observat que hi ha certa disminució de les poblacions de pingüí cara-blanca i Adèlia. La hipòtesi és que sí que podria estar relacionada amb l'escalfament que es va produint a la península antàrtica, una de les zones de la regió Antàrtica on s'ha observat un augment de la temperatura de 2 graus i mig. L'augment de la temperatura del mar pot fer disminuir les poblacions de krill que és el principal aliment dels pingüins. D'altra banda també hem comprovat l'arribada a l'Antàrtida de paràsits que tenen a veure amb la presència de caparres. Aquestes transmeten malalties noves als pingüins», ha assenyalat la biòloga Josabel Belliure.


Foto: Miguel Ángel Jiménez Tenorio

La primera dona en la base Gabriel de Castella

La investigació es desenvolupa de desembre a març entre la base Gabriel de Castella i la colònia de pingüins situada a unes 2 hores de camí. Per a la biòloga valenciana Josabel Belliure és la cinquena campanya antàrtica. Comparteix espai de treball amb militars de l'Exèrcit de Terra, encarregats del manteniment i amb sismòlogues i vulcanòlegs responsables d'estudiar l'activitat del volcà de l'illa Decepció on s'ubica la base. Belliure va ser una de les dues primeres dones a trepitjar la base Gabriel de Castella al costat de la sismòloga Isabel Blanco de la Universitat de Burgos durant la campanya 1994-1995. «A partir d'aquella campanya la presència de dones en la base va ser en augment. Per exemple l'any passat vam ser 42 persones a la base i d'elles 8 érem investigadores. Les campanyes són molt dinàmiques. Hi ha investigadors que arriben, biòlogues que se'n van però normalment en Gabriel de Castella mai hem estat més de 7 o 8 dones alhora», ha puntualitzat Belliure.

Foto: Miguel Ángel Jiménez Tenorio

40 mil pingüins, 200 nius i tres biòlegs

La colònia de cria de pingüins de cara-blanca del projecte Pingufor està formada per una mica més de 20 000 parelles reproductores. Els 3 biòlegs encarregats de fer el seguiment diari de la colònia han d'escollir uns 200 nius per marcar els seus pollets i instal·lar transmissors als adults. Per als investigadors és important conéixer la distància a la qual es desplacen els pares per capturar el krill, el seu principal aliment. Per regla general aquesta espècie cria un parell de polls per parella. La colònia de cara-blanca es troba a unes 2 hores de distància a peu des de la base Gabriel de Castella. Un recorregut que han de fer diàriament durant més de 2 mesos. «Funcionem a cop de predicció. De fet totes les vesprades, abans del sopar, una de les activitats a la base és una reunió on es comenta la predicció meteorològica per a l'endemà. Moltes vegades eixim sabent que hem de tornar abans perquè la predicció indica empitjorament a partir de certa hora de la vesprada i altres vegades sobrevé el canvi de temps encara que no estava previst i hem de tornar abans. A la colònia de pingüins estem unes 6 hores. Eixim després d'esmorzar cap a les 8.30 i tornem cap a les 6 de la vesprada. Ens n'anem amb un pícnic que ens prepara el cuiner que consisteix en un brou calentet que ens ve de meravella i en un sandvitx i una peça de fruita, tot coses fàcils i ràpides de menjar perquè no ens convé seure llarga estona en el menjar perquè ens refredem per culpa sobretot del vent. Llavors sí que tornem per al sopar on ens trobem tots una altra vegada a la base», ha explicat finalment la biòloga de Calp.

Foto: Miguel Ángel Jiménez Tenorio