El tauró ocupa el lloc més alt en el “Top Ten” dels depredadors marins. La variada alimentació que tenen les diferents espècies, des de diminuts crustacis a tot tipus de grans peixos, ajuda regular la fauna marina. Recentment es va registrar una fugida massiva d’orades d’una piscifactoria de Tarragona, fins al punt que una embarcació del port de València va capturar 2000 quilos d’eixe peix en una jornada, segons relata Jaime Penadés, de la Unitat de Zoologia de l’Institut Cavanilles de la Universitat de València. “Totes les orades eren del mateix tamany, es tracta d’un animal molt voraç que es menja tot el que troba”, aclareix el biòleg marí que lamenta com la desaparició de taurons impedeix la regulació de situacions extremes com eixa en la cadena alimentaria marina. “En el Mediterrani vivim un desiquilibri per la reducció de les poblacions de taurons” explica que assegura que “el 100 per 100 dels taurons estan en regressió al Mediterrani”, entre ells el tauró pelegrí (Cetorhinus maximus) com l’exemplar capturat accidentalment a Calp recentment. La necròpsia de l’animal, en la que va participar Penadés, ha determinat que es tracta d’una animal sa que no patia cap malaltia especial. Tot indica que ha mort després de quedar enganxat en la xàrcia en arribar al port, un accident quasi impossible d’evitar davant els mitjans de l’embarcació que el va trobar i les grans proporcions de l’animal, que feia 7,43 metres de llarg i al voltant d’una tona i mitja de pes. Els exemplars més grans poden arribar als 10 metres de llargària. Es tracta del segon peix més gran del planeta, només precedit pel tauró balena (Rhincodon typus).

Exemplar de tauró pelegrí (Cetorhinus maximus) capturat accidentalment a Calp recentment. Foto: Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva, UV

El tauró pelegrí (Cetorhinus maximus) resideix habitualment al Mediterrani i està protegit pel conveni internacional d’espècies CITES. Viu en aigües no massa profundes com animal pelàgic que és i en primavera sol migrar en direcció a la mar de Liguria, entre França i Itàlia, davant la major concentració que es produeix en aquella zona d’un diminut crustaci com el krill, una de les seus principals fonts d’alimentació basada en el zooplàncton. Quan s’alimenta obri espectacularment la boca, un fet que el converteix en “un gran filtrador de l’aigua”, explica Jaime Penadés que destaca, en tot cas,  l’escassa informació que es disposa sobre els taurons a causa de les poques investigacions efectuades. Habitualment es veuen taurons d’esta espècie en alta mar però ocasionalment es detecten prop del litoral, com va succeir fa poc davant la costa entre Torreblanca i Alcossebre, a Castelló, on un exemplar va ser observat pels ocupants d’una embarcació esportiva.

47 taurons mediterranis

Al Mediterrani s’ha identificat 47 espècies diferents de Selacimorfs o taurons, un superordre dels peixos cartilaginosos. Entre ells també està el famós tauró blanc (Carcharodon carcharia). No obstant el biòleg destaca que molt estranyament els esquals ataquen als humans i especialment al Mediterrani, on la llarga plataforma continental manté allunyats habitualment als taurons de la costa. Pel.lícules i documentals han magníficat eixos atacs com a temàtica per a obtindré més difusió per l’atractiu davant el perill, encara que són poc freqüents si no es produeix una provocació previa. El biòleg assegura gràficament que “si ens anàrem a l’Àfrica no ens posaríem a molestar a un lleó en la sabana”. En 2016 es produïren 81 atacs en tot el món, 17 menys que en 2015, i només 5 provocaren la mort del atacat. La major part es produïren als Estats Units i Austràlia, a Espanya es va registrar un atac segons dades de l’Arxiu Internacional d’Atacs de Taurons (ISAF) per les seus sigles en anglés). Respecte als recents casos registrats els últims anys en aigües valencianes, Jaime Penades recorda per exemple que el mos que va partir l’estiu de 2016 un banyista en la platja de l’Arenal d’Elx “no sembla clar que haja sigut fet per una tintorera” com es va dir a causa de les incisions i sí per un altre tipus de peix. El investigador lamenta la falta d’un dispositiu d’actuació en cas de la localització de taurons en la costa, com sí existeix en el cas dels amarament de cetacis i tortugues marines.

Captures comercials

Diverses especies són capturades en abundància pel seu interés comercial com el caçó (Galeorhinus galeus), que podem trobar en peces congelades en qualsevol supermercat, o la tintorera (Prionace glauca), que està catalogada com a “vulnerable” per la UICN (Unió Internacional per la Conservació de la Natura) al Mediterrani y “amenaçada globalment” segons recorda Jaime Penades, a pesar d’això la seua pesca no està restringida pels governs i la tintorera és una peça molt buscada per la seua carn i per les aletes, que tenen una gran demanda al mercat asiàtic com les de qualsevol altre tauró. Espanya és el tercer país del món i el primer d’Europa que més captures de taurons acumula cada any, que sobretot entren pel port de Vigo. Més de la meitat dels taurons del Mediterrani estan en perill d’extinció segons la classificació de la UICN.