En les zones de vegetació palustre, anomenades localment mates, les xifres d'ardeids (Agrons) colonials durant les últimes dues dècades a vegades han superat les 6.000 parelles reproductores, entre les quals s'inclouen espècies com la Agró blau Ardea cinerea, agró roig Ardea purpurea, esplugabous Bubulcus ibis, martinet ros Ardeola ralloides, martinet blanc Egretta garzetta o martinet de nit comú Nycticorax nycticorax, i a les quals en l'última dècada s'ha sumat el picaport Plegadis falcinellus. Per a aquestes espècies l'Albufera de València és una de les principals localitats de reproducció de la península Ibèrica, així com en el Mediterrani occidental, i les seues poblacions es relacionen estretament amb l'estat de conservació de l'arrossar, on obtenen el seu aliment i el de les seues cries. Totes aquestes espècies estan incloses en l'Annex I de la Directiva d'ocells silvestres (2009/147/CE), per la qual cosa suposen una de les raons més importants per les quals aquest aiguamoll forma part de la Xarxa Natura 2000 i són un dels valors ambientals que amb major interés han de conservar-se.

Seguiment d’aus aquàtiques nidificants i hivernants de l'Albufera

Des de 2013 SEO/BirdLife és el responsable del seguiment d’aus aquàtiques nidificants i hivernants de l'Albufera, al costat d'altres aiguamolls litorals valencians, gràcies al suport econòmic de la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica i la col·laboració del Servici Devesa-Albufera de l'Ajuntament de València. Dins del conjunt d'aus aquàtiques, el seguiment d'aquestes espècies és un dels aspectes més rellevants als quals s'enfronten els tècnics de SEO/BirdLife. L'equip de SEO/BirdLife compta amb la col·laboració de grups de voluntaris, entre els quals en 2019 s'inclouen els pertanyents al programa LIFE Followers, un projecte europeu en aliança amb el Cos Europeu de Solidaritat amb l'objectiu de fomentar que els voluntaris adquirisquen nous coneixements i experiències, vinculant-se a la Xarxa Natura 2000, la xarxa més gran d'espais naturals protegits d'Europa.

El seguiment de la colònia d'agrons i picaports en l'Albufera inclou diversos aspectes. D'una banda, conéixer el nombre de parelles reproductores, que és impossible d'estimar sense fer censos dins de la colònia. No obstant això, aquesta dada, que és tradicionalment usat per a avaluar l'estat de conservació de les espècies, proporciona una informació limitada: no és el mateix 100 parelles que no obstant això no trauen cap pollastre avance, que 20 que aconsegueixen traure tres pollastres cadascuna. Per això, tècnics i voluntaris realitzen el seguiment dels paràmetres reproductius, com la grandària de posta, la taxa d'eclosió (quants ous fan eclosió de la posta), la productivitat (quants pollastres volen per cada niu) i la supervivència (la probabilitat d'un pollastre de volar del niu), estimant així mateix el nombre total de pollastres que volen de la colònia i s'incorporen a la població.

El nombre de parelles nidificants de totes les espècies, excepte el picaport, són excepcionalment baixos.

Tota aquesta informació, juntament amb observacions d'aus i estudis d'ús de l'hàbitat, resulta de gran utilitat per a entendre millor de quina manera els canvis experimentats en les pràctiques agrícoles es relacionen amb la capacitat que tenen aquests ocells de reproduir-se adequadament en un aiguamoll. De forma paral·lela, es recullen mostres d'ous, amb els quals s'analitzaran la presència i prevalença de pesticides, que també tenen un important impacte sobre la salut dels ocells.

D'altra banda, aprofitant aquestes jornades de seguiment, es procedeix a anellar una quantitat variable de pollastres abans que abandonen la colònia. A més de l'anella metàl·lica oficial, a aquests ocells se'ls col·loquen unes anelles de PVC que poden llegir-se a distància, i que permeten identificar cada ocell sense necessitat de capturar-la de nou. D'aquesta manera, s'estan coneixent millor els moviments dispersius d'aquests ocells nascuts en l'Albufera, així com quant temps tarden a tornar a la colònia, aquesta vegada com a reproductors, o si s'estableixen en altres colònies diferents. Tot això permet entendre d'una manera més precisa el paper que té l'Albufera per a la població mediterrània, i si actua com una font d'exemplars que s'incorporen a altres colònies, o bé actua com a embornal d'ocells nascuts en altres colònies (o tots dos casos).

Des de 2013 els treballs de seguiment han permés conéixer la història de 1.007 nius (des de la posada al vol dels pollastres) i comprovar com l'èxit de reproducció s'ha reduït considerablement en els últims 30 anys, probablement com a resposta als canvis experimentats en l'estat de conservació de l'arrossar. Així mateix, en 2019 han pogut ser anellats 190 ocells amb anelles de lectura a distància, que suposen un total de 1173 ocells al llarg d'aquest període, que estan permetent conéixer de quina manera es desplacen durant tot el període anual els ocells nascuts en l'Albufera.

En aquest sentit, els seguiments de les colònies de cria de agrons i picaports realitzats en 2019 mostren, en una anàlisi preliminar, una situació alarmant: el nombre de parelles nidificants de totes les espècies, excepte el picaport, són excepcionalment baixos. Probablement aquest fet té a veure amb la inundació cada vegada més tardana dels arrossars, que en 2019 ha portat al fet que alguns camps s'entollen ja entrat juny. Per a unes espècies que sincronitzen la seua reproducció amb l'inici del cultiu, aquest retard ha pogut significar creuar un límit: per exemple, una agron blau que inicia la posada la primera setmana de juny, veuria volar els seus pollastres a mitjan agost, patint massa calor en aquest període final, una situació per a la qual alguns adults poden no voler assumir el risc.