Saps com era l'Albufera fa 60 anys?
Samarucdigital col·labora amb SeoBirdLife en la difusió del Contracte d'Aiguamoll de l'Albufera de València en el marc del projecte Interreg WETNET. Es tracta de posar en marxa un model degobernaza en el qual els actors socials implicats en l'Albufera van definir uns objectius comuns de gestió tenint en compte de manera equitativa la utilitat pública, el retorn econòmic, el valor social i la sostenibilitat ambiental, i van acordar treballar conjuntament per a aconseguir-los.
La col·laboració ha consistit en la producció de 6 vídeos en els quals es mostra com, des dels anys 60 del segle XX, han canviat moltes coses en l'Albufera i el seu entorn: clima, paisatge, platges, aigua, fauna i flora no són les mateixes que antany, fruit del canvi global que pateixen també d'altres aiguamolls en tot el país. Tant és així que, per als ulls de la gent gran, aquest espai natural és un altre completament diferent del que van conéixer, mentre que els joves escolten amb perplexitat el testimoniatge dels qui van conéixer l'Albufera en la seua màxima esplendor.
Platges que van minvant
Molts pensen que amb el canvi climàtic les platges que es veuen afectades són les de països remots i realitats llunyanes. Però això no és així.
Quan calia caminar abans en El Saler fins a arribar arran de mar? Sempre hi ha hagut pedres a la platja? Què amaguen els primers 300 metres de mar?
La realitat és que les platges del Saler han canviat d'una forma dramàtica en els últims seixanta anys: restaurants, una caserna de la Guàrdia Civil i fins al xicotet bosc que va donar nom a Pinedo. Tot això ha sigut engolit per l'aigua a causa de l'augment del nivell de la mar, pels canvis en la dinàmica litoral causats pel port, i per la freqüència més gran de temporals.
Cada vegada menys pesca
En els anys 60, en una nit s'arribaven a pescar més de 500 quilos d'anguiles; hui, en canvi, a penes uns grams. Quines espècies eren les més comunes en les xarxes de pesca llavors? Són les mateixes que hui dia?
Els canvis en la qualitat de l'aigua a causa de l'augment de contaminació en els anys 70 i 80 i l'arribada d'espècies exòtiques han generat un canvi sense precedents en la fauna aquàtica de la llacuna de l'Albufera. La degradació de la llacuna i la seua biodiversitat ha conduït, a poc a poc i quasi sense que la societat a penes siga conscient, a profunds canvis socials com a resposta a una pèrdua del valor econòmic.
Aigua térbola i contaminada
Beuries o cuinaries amb aigua de la llacuna de l'Albufera? Fins fa a penes seixanta anys, beure o guisar amb aquesta aigua formava part les accions quotidianes dels veïns d'aquest aiguamoll. Això és ara una cosa totalment impensable, amb aigües carregades de nutrients i tan térbola que no deixa veure el fons de la llacuna, i on una gran part de la biodiversitat autòctona ha sigut reemplaçada per espècies exòtiques, tant de plantes com peixos.
Saps què va ser de les sangoneres?
Els flamencs o els moritos són ocells que en els últims anys s'han convertit en dues de les banderes de l'Albufera, principalment gràcies als hiverns més temperats que es viuen en les últimes dècades en el sud d'Europa.
Però, i la fauna dels arrossars? Espècies com la fotimanya (escorpí d'aigua) o la sangonera eren habituals, fins al punt d'existir refranys locals referits a ells. No obstant això, fruit de la intensificació agrícola iniciada en els anys setanta, aquestes espècies han quedat en el record. Tant, que les noves generacions ni tan sols sospiten que aquests animals aquàtics vivien en aquests arrossars.
L'arrossar, un cultiu i una forma de vida
Antigament, el cultiu d'arròs implicava una gran varietat de processos que involucraven a grans quadrilles de jornalers que treballaven plantant arròs, en la sega, en els sequers (assecadores), en les trilladores... Tota una cultura que ha sigut transformada per la intensificació agrària i l'ús generalitzat de tota mena de màquina.
Tan gran ha sigut el canvi, que els més joves desconeixen de quina manera es cultivava tradicionalment l'arròs. Una cultura vinculada a l'arrossar de l'Albufera que actualment està en perill de desaparició.
Al mateix temps, la palla d'arròs que quedava en els camps després de la sega era un recurs econòmic més que s'enviava a València per a donar-li altres usos. No obstant això, ara la seua gestió com a residu és gran problema social i ambiental de l'aiguamoll.
Ja no nevarà en l’Albufera
Quan va ser l'última vegada que vist nevar a València? T'imagines veure com en els dies més freds es forma una capa de gel sobre la llacuna de l'Albufera? Sembla una cosa impossible, però la gent gran recorda aqueixes dates perfectament, però els més joves mai han viscut aquestes experiències. Podran viure-ho ells i explicar-li-ho als seus néts? Segurament el clima ja no tornarà a ser com abans, i caldrà buscar solucions basades en la naturalesa per a minimitzar els efectes d'aquests canvis. Una Albufera en bon estat pot generar millor resiliència davant fenòmens meteorològics més adversos o extrems.
Més informació en: https://www.seo.org/2020/02/17/pasado-y-presente-en-lalbufera-de-valencia/