Podcast À Punt

Si la setmana passada transitàvem pels aiguamolls hui parlem dels espais protegits terra endins a la muntanya. I es que cada tipus d’espai natural té les seues característiques i, per tant, els seus punts febles i forts. Quan pensem a evadir-nos de la pressa i els maldecaps de la ciutat pensem de seguida en la muntanya, en caminar per les travesses, en alenar l’aire fresc que torna la salut. 

D’una banda fa molts anys que abandonem els pobles de muntanya per anar a les ciutats més grans. Busquem més oportunitats laborals, més opcions per als estudis de les nostres filles i fills, millor accés als serveis que ja considerem bàsics (com puga ser un supermercat).

I d’altra banda cada volta som més els què hem d’anar de tant en tant a la muntanya per a relaxar-nos i carregar piles. Serà possible, amb els mitjans que tenim avui en dia, viure als pobles de muntanya amb un mínim de serveis. A veure si hui al Samarucdigital eixim amb més dades.

Isabel Queral

Entrevista amb Isabel Queralt

Parlarem amb Isabel Queralt, coordinadora de la gestió de l’espai forestal el Barranc dels Horts al Maestrat, que va ser la primera directora del Parc Natural del Prat de Cabanes que ara compleix 30 anys. Hi ha moltes formes de protecció dels espais naturals: Parc Natural, Paratge Natural, Paisatge Protegit, Reserva Natural (amb reserves de fauna), Reserva Natural Marina, Aiguamolls, Microreserves.

Ens situem a Ares del Maestrat per conèixer millor el Barranc dels Horts. Un espai de vora 700 hectàrees, amb una longitud aproximada de 7 kilòmetres de llargària i una altitud d’entre 675 i 1175 metres sobre la mar, on trobem des del conreu de l’ametller a les zones més baixes fins un bosc de roures i carrasques centenàries. El fet d’estar ubicat en una zona de difícil accés ha fet que este bosc mantinga arbres d’entre 200 i 700 anys d’edat. Això vol dir que els arbres més vells són de l’època d’Alfons el Magnànim o de la construcció de Santa Maria de Morella, d’Ausiàs March, Roís de Corella o Isabel de Villena.

L’any 1993 la Fundació Caixa Castelló va comprar el Barranc dels Horts per a protegir-lo. Amb més de 1000 arbres centenaris des de fa -- anys forma part de la xarxa de microreserves de flora de la Comunitat Valenciana. Es tracta d’un exemple de protecció a càrrec d’una entitat privada i d’un tresor botànic, paisatjístic i de fauna. 

Reportatge: Desenvolupament rural

Coneixerem amb Pilar Almenar un poc més de desenvolupament rural, o el que és el mateix com podem repoblar d’humans les nostres muntanyes. D’una banda parlarem amb experts en desenvolupament rural i d’altra banda farem una entrevista en directe a Joana Cerdà, presidenta de la Junta Rectora del Parc Natural de la Tinença de Benifassà, agent forestal i habitant de la Tinença. Amb ella parlarem sobre cóm és la vida als pobles de muntanya i cóm es pot aconseguir repoblar-los. 

Fredes.Tinença de Benifassà

Tertúlia amb Isabel Queral i José Antonio Hernández

Ens acompanyarà José Antonio Hernández, cap del servei de gestió d’Espais Naturals Protegits per parlar sobre els nombrosos espais protegits de muntanya que tenim a la Comunitat Valenciana. La Tinença de Benifassà, Penyagolosa, el Desert de les Palmes, la Serra d’Espadà, la Pobla de Sant Miquel, Calderona, Sot de Chera, Mariola i La Font Roja són els 9 parcs naturals de serres d’interior, als quals afegiríem els de les serres litorals de la Serra d’Irta, el Montgó, el Penyal d’Ifach i la Serra Gelada.  

So de la Natura

La Tinença de Benifassà en ple hivern, les vessants de les muntanyes blanques,
cobertes per una capa de neu. I sobre el blanc, una au gran, completament negra. Un ocell que ressalta damunt la neu està ara cridant la seua parella que vola amb
 facilitat pel cel. Només ells saben el que estan dient-se.