El conflicte de la ZAL sorgeix quan en 1994 l'Autoritat Portuària de València va proposar en 1994 construir una Zona d'Activitats Logístiques (ZAL) per a potenciar la capacitat del port. Es va signar l'operació, que van subscriure tots els partits de l'espectre valencià. L'operació suposava expropiar camps i habitatges a 200 persones que tenien el seu domicili i els seus horts en aquesta zona, anomenada la Punta.

 Zona d'Activitats Logístiques (ZAL)., Foto: @Alvolai

Les màquines van entrar en La Punta l’estiu de 2002 empentades per l’ànsia especuladora del Govern del PP. Arrasaren les cases, les alqueries i la terra fèrtil d’una de les millors Hortes de València. Un drama que no causà només danys materials: enderrocaren també un estil de vida i a moltes persones les desarrelaren, les deixaren sense la seua família veïnal, sense casa i sense feina. Aquell sofriment no va valdre per a res: hui dia, juliol de 2020, eixe espai continua sent el descampat que van deixar.

Hui, la lluita ciutadana contra la ZAL contínua viva 

Hui, amb el govern progressista del Botànic, la lluita ciutadana contra la ZAL contínua viva. En un comunicat les organitzacions ecologistas, Col·lectiu Forn de Barraca i Marfull-Acció Ecologista Agró, recorden que “no s'esperaven que en 2017 el primer Govern del Botànic, format pel PSPV-PSOE i Compromís, decidira reactivar el Pla Especial de la ZAL, calcat del que va tombar el Tribunal Suprem (TS) en 2015. No ens ho esperàvem d'uns polítics d'esquerres. Però, la societat civil mai s'ha d'estar callada. Per això, les lluitadores incansables des de fa dècades de La Unificadora (veïnes de La Punta) van portar la ZAL, de nou, als tribunals. El mateix va fer la plataforma "Horta és Futur. No a la ZAL".

“En maig el Col·lectiu Forn de Barraca va encetar en xarxes socials la campanya #DelFornALaPunta #DeixeuLaTerraEnPau #NoALaZAL perquè no caiguera en l’oblit i perquè la ciutadania fóra conscient que s’estava reactivant en ple confinament.. Arran d’allò, vam aconseguir que Joves PV forçaren a membres de Compromís a signar un manifest on alts càrrecs demanaven la paralització de la ZAL. Ho aplaudim. Però, ara volem fets”, reclamen els col·lectius ecologistes en el comunicat.

 El Col·lectiu Forn de Barraca i Marfull-Acció Ecologista Agró van desplegar una pancarta de grans dimensions amb el lema “Recuperem l’Horta, No a la ZAL”. Foto; @Alvolai

Però per als col·lectius signants del comunicat, “vam trobar a faltar als polítics de Compromís que abanderen l’ecologisme a l’Ajuntament de València. Cap d’ells es va adherir al document. L’alcalde Joan Ribó ha dit inclús que no n’hi ha diners per a aturar la ZAL. Fa falta recordar les terribles conseqüències que tindrà el Canvi Climàtic a València si no comencem a invertir diners per a revertir projectes? Si s’acaba fent i la justícia torna a tombar el projecte, demanarem responsabilitats.”

L'acció duta a terme ahir pels activistes pretén mantenir viva la lluita: “Ara, ha arribat el moment de fer un pas més i tornar al carrer. Per això, hui dissabte, 18 de juliol, el Col·lectiu Forn de Barraca i Marfull-Acció Ecologista Agró hem desplegat una pancarta de grans dimensions amb el lema “Recuperem l’Horta, No a la ZAL”. Concretament, en l’últim pont del Riu Túria, ubicat en la zona entre Natzaret i La Punta … Volem aturar la ZAL, una barbàrie econòmica i contrària als principis ecologistes que, de forma irònica, manté l’actual Govern en el seu discurs. Però que, en la pràctica, no complix. Del Forn a La Punta, deixeu la Terra en pau!!! No a la ZAL!!!”