Un equip d'investigadors de l'Estació Biològica de Doñana (EBD), del CSIC, ha revelat que determinades espècies, com el saboc (Caprimulgus ruficollis) , són capaços d'emprar camins i tallafocs com a mecanisme de protecció enfront de canvis bruscos en l'abundància de depredadors.

L'estudi, publicat recentment a la revista especialitzada Ecosphere, una de les revistes de la Ecological Society of America (ESA), ha estat el resultat de l'observació, durant més de cinquanta jornades nocturnes, de les interaccions entre raboses, conills i sabocs, tres de les espècies que conviuen en estos "hàbitats vora" -àrees de transició entre diferents ambients- que conformen els camins de l'Espai Natural de Doñana.

El treball, a més de posar de manifest l'important paper que les estructures lineals poden tindre en les relacions interespecífiques, ressalta com la plasticitat d'esta espècie a la selecció de microhàbitat li permet alimentar-se fins i tot en les zones on el seu depredador –la rabosa- és més abundant.

Els camins de l'alimentació

Els sabocs acudeixen per alimentar als mateixos camins que les raboses utilitzen per buscar preses alternatives en períodes d'escassetat de conills, per la qual cosa el risc a ser depredats pot fluctuar en el temps d'acord amb l'abundància de conills. Els resultats de l'estudi demostren que en contra del que s'esperava, els sabocs van continuar fent servir els camins quan les raboses van ser més abundants, encara que el seu comportament va ser més cautelós a l'hora de triar els llocs d'alimentació dins dels camins. D'esta manera, en els períodes d'elevada presència de raboses, les aus van tendir a situar-se prop de la vora del camí, al costat de plantes de gran port que actuen com una barrera protectora enfront dels atacs de depredadors terrestres. Per contra, quan el risc de depredació es va reduir, es van posicionar davant plantes més baixes, més allunyats de la vora.

Segons l'opinió de Carlos Camacho, autor principal del treball, "el fet que alguns dels animals que habiten zones humanitzades siguen capaços de respondre de forma tan ràpida a canvis dràstics en la pressió dels depredadors, constitueix un resultat esperançador tenint en compte la capacitat de l'ésser humà per modificar qualsevol hàbitat en un temps rècord".

Esquema proporcionat pel Department of Integrative Sciences University of Huelva