Salvar a la nacra de l'extinció
La nacra (Pinna nobilis) és una espècie marina en perill d'extinció a causa d'una malaltia que està assolant les seues poblacions. La seua petxina sembla la d'una clòtxina gegant que pot mesurar més d'un metre, i només es troba en el Mar Mediterrani, prop de la costa, sobretot en les prades marines i en llacunes costaneres marines, on viu amb el terç anterior de la petxina enterrat en el sediment. És una espècie filtradora que col·labora a mantenir les nostres aigües netes i sobre la seua petxina viuen nombrosos organismes, per la qual cosa augmenta la biodiversitat local.
Des de finals de 2016, quan es va detectar la malaltia per primera vegada, un grup de científics ha estat treballant tractant d'entendre per què s'estaven morint i s'han desenvolupat estudis i campanyes amb la finalitat d'evitar l'extinció de l'espècie, però el finançament és limitat i en el nostre cas d'urgent necessitat, perquè d'ella depén la supervivència dels pocs individus sans que queden en les nostres costes.
Actualment només queden dues poblacions de nacra en el nostre litoral, una en el Mar Menor i l'altra en el Delta de l'Ebre, que per raons que encara desconeixem no s'han vist afectades per la malaltia. Però aquestes poblacions estan altament amenaçades per altres raons.
IMEDMAR-UCV està llançant una campanya de micromecenatge per a salvar a les nacres. Per a col·laborar en pro de la protecció d'aquesta espècie tan emblemàtica: https://es.ulule.com/salvar-a-la-nacra/
Necessitem realitzar una línia de treball urgent. Les investigacions confien en l'existència d'exemplars resistents dispersos per les nostres costes. Sabem que d'haver-los són molt escassos, perquè en els últims dos anys sols s'han trobat 8 individus que continuen vius en zones afectades, dues a els Columbrets i 6 a les Illes Balears, però hem de realitzar molts més censos exhaustius per a poder trobar altres possibles supervivents, donat el seu alt interés per a la supervivència de l'espècie. Les extensions on buscar-los són tan grans, que requereixen jornades completes de busseig amb escafandre autònom de nombrosos bussejadors. Una vegada localitzats els supervivents, és possible ajuntar-los en una mateixa zona per a permetre la seua reproducció, ja que ara mateix estan tan allunyats els uns dels altres, que no tenen cap possibilitat de reproduir-se entre ells.
Per a què és el finançament
El primer bloc de finançament servirà per a continuar amb la cerca de supervivents, a les Illes Columbretes. Una primera campanya d'una setmana de durada es dedicarà a localitzar exemplars en els seus voltants i té un cost de 2800 €, sobretot perquè llogar el vaixell per a anar a les illes costa 1000 € per trajecte.
Una vegada cobert aquest pressupost, se sol·licita finançament per a poder realitzar una exploració exhaustiva de 6 aèries a Alacant, on la densitat de nacras era alta o molt alta i on la probabilitat de trobar algun supervivent és més alta. Cada dia de treball inclou la mobilització de 5 científics i s'estima en un cost de 723 €. D'aquesta forma, per cada 723 € recaptats, una vegada cobertes les campanyes anteriors, es podrà finançar un dia d'exploració en les costes d'Alacant, fins a un total sol·licitat de 6 àrees i 4338 €.
Sobre el creador de projecte
L'equip de treball està liderat per científics de l'Institut d'Investigació IMEDMAR-UCV de la Universitat Catòlica de València (UCV). La UCV dóna suport al projecte i contribueix amb part de les infraestructures i equipament necessaris per a executar-ho. També participen científics d'altres institucions com la Universitat de Barcelona (UB). Els Doctors José Rafael García March i José Tena de la UCV i Diego Kurt Kersting de la UB, coordinaran els projectes d'Alacant i Columbretes respectivament.
José Rafael i José Tena (esquerra i dreta a la foto) són els coordinadors del projecte. José Tena és el Director d'IMEDMAR-UCV i fundador del Grau en Ciències del Mar de la UCV, del qual va ser degà durant més de 10 anys. José Rafael és l'Investigador Principal del Grup de Biologia Marina de la UCV i coordinador científic d'IMEDMAR-UCV. Tots dos han dedicat bona part de la seua carrera a l'estudi dels fons marins i les seues comunitats marines, sent la nacra un dels temes principals d'estudi del Grup de Biologia Marina de la UCV. José Rafael, a més, és coordinador del projecte d'emergència per al rescat de nacras en les costes espanyoles i juntament amb científics d'IMEDMAR-UCV, IEO, CSIC, LIMIA i IRTA i d'Universitats com la d'Alacant, Murcia i Barcelona i membres d'altres entitats públiques i privades, forma part del grup d'experts per al seguiment de la mortaldat massiva de la nacra.
Per part seua, Diego K. Kersting pertany al Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals, Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona (UB). Des de fa dues dècades dedica la seua activitat investigadora al seguiment d'espècies i hàbitats vulnerables, especialment en relació amb el canvi global i principalment en àrees marines protegides. Va posar en marxa els primers seguiments periòdics en la reserva marina de les Illes Columbretes l'any 2002, gràcies als quals aquesta reserva compta en l'actualitat amb sèries de dades sobre espècies vulnerables, espècies invasores i impactes associats al calfament de l'aigua, úniques al Mediterrani. Entre aquests seguiments es troben els realitzats per a avaluar la distribució, dinàmica poblacional i reclutament larvari de la nacra Pinna nobilis entorn de les illes. També forma part del grup d'experts per al seguiment de la mortaldat massiva de la nacra.