Entre les conseqüències negatives que l'activitat de la indústria extractiva provoca en el medi ambient, es troben principalment; la contaminació de l'aire provocada per les emissions de partícules sòlides, producte de la voladura i l'extracció del material i el transport; la contaminació atmosfèrica, fruit de la incineració en els forns; la contaminació de les aigües; i els canvis morfològics en el terreny, que afecten la biodiversitat i a la possibilitat de la seua regeneració de la vida. Aquesta última, podria tindre una solució acceptable amb els plans de restauració o rehabilitació, com hem assenyalat en la primera part d'aquest reportatge.

Turó de Montcada

La contaminació de l'aire, i els seus perjudicis per a la salut humana i per als ecosistemes, és el que més preocupa tant als ciutadans de les localitats afectades per les explotacions mineres, com als conservacionistes, sobretot per les explotacions que es troben en terrenys de la Xarxa Natura 2000 o zones amb diferents graus de protecció per a la biodiversitat.

En aquest segon lliurament, analitzem dos casos conflictius en municipis de la Comunitat Valenciana, relacionats amb els perjudicis mediambientals i per a la salut dels ciutadans.

Villar del Arzobispo: "Estem envoltats"

Villar del Arzobispo es troba en la Mancomunitat de la Serrania, a la comarca dels Serrans, un dels conjunts naturals de la Comunitat Valenciana de gran riquesa paisatgística, vegetal, faunística i hídrica. Amb un substrat geològic molt ric en sílice, argiles, ceràmiques, àrids i caolins, la indústria minera s'ha desenvolupat ràpidament a partir de la dècada dels 60, per a proveir a la potent indústria ceràmica de Castelló i el boom de la construcció.

En municipis com Villar del Arzobispo l'extracció ha sigut històricament el motor del desenvolupament i l'ocupació. Però la mineria s'ha estés acostant-se tant al nucli urbà, que compromet la salut dels habitants del municipi i fent difícil la vida quotidiana, amb grans núvols de pols els dies de vent i un trànsit de camions constant.

Per a l’alcalde de la localitat, Vicente Portalés Peñalver, Villar del Arzobispo és el municipi més gran de la comarca gràcies als llocs directes i indirectes que generava la indústria minera. Hui en dia dóna treball a menys de 50 treballadors i a uns 30 camioners del poble, "antigament tota l'ocupació era per a Villar, ara ja no, per això ara la gent ja no veu tan intocables les mines" apunta Vicente Portales. L'alcalde assegura que les indústries extractores no admeten el problema i reclama major implicació de la Generalitat per al control i regularització de les explotacions.

Ecologistes en Acció de la Serrania fa anys que porta denunciant el problema. Sobretot, el de la il·legalitat amb la qual actuen algunes de les explotacions que fa anys que operen sense llicència, ja que tan sols una de les mines té el permís municipal, i la resta té els permisos d'explotació caducats o no tenen llicència. Per a Luis Suller, membre de l'organització ecologista i veí de Villar, "el problema de Villar és la proximitat de tres mines a cel obert d'argiles de terres silícies, la sílice que provoca la silicosi". La proximitat de les pedreres afecten la qualitat de l'aire del municipi, "a part que han rebentat els aqüífers i el paisatge i s'han reblit barrancs". Per a Luis Suller "no hi ha hagut valentia des de l'ajuntament de Villar d'agafar el problema per les banyes" i tampoc en la Conselleria de Medi Ambient durant la present legislatura. "L'única cosa que demanem és el compliment de la Llei. La línia roja és la Llei. No demanem una revolució".

El Futur de Lafarge a Sagunt

Una de les absències que es va fer sentir en el Seminari va ser la d'algun representant dels impulsors del Paratge Municipal del Romeu, un altre dels conflictes que té oberts el sector a la Comunitat Valenciana, com informà en 2015 Samarucdigital.

La planta de Sagunt es troba entre les 10 fàbriques del món amb major varietat de productes, són quinze tipus diferents de ciment. És la segona fàbrica en l'àmbit europeu en producció de ciment destinat a pous petrolífers i la primera en l'àmbit mundial en diversitat de tipus de clínquer.

El passat 15 de març el Consell de la Generalitat aprovava, a petició de l'Ajuntament de Sagunt, el Decret de declaració com a paratge natural municipal de l'enclavament del Romeu, en el terme municipal de Sagunt. La declaració suposa la protecció de 275 hectàrees de la muntanya de Romeu-Bonilles, la zona boscosa més extensa de Sagunt i que suposa el pulmó verd del municipi. L'ajuntament va sol·licitar la declaració al Consell amb una proposta que recollia el projecte presentat en 2006 pel Centre d'Estudis del Camp de Morvedre i que tenia el suport pels principals agents socials del Camp de Morvedre; Acció Ecologista Agró, la Colla Verda i les associacions veïnals de Tres Barrancs i Bonilles-Romeu.

Però la Declaració de paratge suposa per a LafargeHolcin la renúncia a l'ampliació de la pedrera del Salt del Llop, ja que el seu article 28 prohibeix expressament qualsevol activitat extractiva en aquests terrenys. Per a LafargeHolcin la declaració fa que a mitjà termini es paralitze la pedrera i, per tant, siga inviable la continuïtat de la fàbrica de ciment del Port de Sagunt. Això posa en risc uns 650 llocs de treball i les inversions que la cimentera havia realitzat, basades en un conveni signat en 2013 amb l'Ajuntament de Sagunt en què autoritzava l'ampliació de la pedrera en la zona de les Margues. Un conveni, segons Lafarge, a favor de la protecció de la muntanya del Romeu i de la seua compatibilitat amb l'activitat extractiva, que incloïa a més, actuacions per a la millora de la biodiversitat, juntament amb la progressiva integració de l'espai miner rehabilitat en l'entorn natural. Per a José Luis Coleto, director de la fàbrica de LafargeHolcim a Sagunt, l'única solució és el diàleg amb l'administració i els agents socials una vegada passat el període electoral.

Per al Centre d'Estudis del Camp de Morvedre la declaració es tracta d'un fet històric després de molts anys de reivindicacions. Per als partidaris de la protecció, la cimentera té la concessió de l'explotació fins al 2042, temps suficient per a buscar alternatives en altres pedreres ja en explotació en la zona com la pedrera d'Almenara, la pedrera del Rabossero de Xèrica (totes dues explotades ja per LafargeHolcin) o la pedrera d'Algímia, parada i sense pla de restauració. Per a Jorge Mateos, president d'Acció Ecologista Agró i veí del port de Sagunt, no hi ha cap problema mentre l'empresa cimentera respecte a la Llei i que en aqueix marc sempre estaran disposats a negociar. L'associació ecologista pensa que "la incineració és una pràctica que s'ha de limitar, quan no prohibir en les societats modernes" i que les cimenteres no estan preparades per a fer incineració. Així i tot estan molt satisfets per la millora de les emissions de gasos tòxics de la planta des que la Conselleria instal·lara mesuradors de contaminació de l'aire en Port de Sagunt.

Pedreres i Biodiversitat, una convivència possible. I

Canteras y Biodiversidad, una convivencia posible. III