Fins a la dècada dels anys 70 del segle passat, una espectacular praderia marina de posidònia (Posidonia oceanica) s'estenia des de Canet d'en Berenguer (Camp de Morvedre, València) fins a la localitat d'Almenara (La Plana Baixa, Castelló). Però, a causa del pas de vaixells d'arrossegament i de la contaminació de l'emissari submarí de Canet, ara només ens queda un xicotet vestigi de la gran praderia de posidònia del Camp de Morvedre. Concretament, davant de la platja d'Almardà de Sagunt.

Per a assegurar la correcta conservació d'este tresor mediambiental que amaga la nostra mar, el col·lectiu comarcal d'Acció Ecologista-Agró Camp de Morvedre va posar en marxa l'estiu passat un projecte de voluntariat submarí per a realitzar el seguiment i control de la praderia de posidònia d'Almardà. Com? Doncs, realitzant una immersió anual, amb l'assessorament de l'Institut d'Ecologia Litoral i la col·laboració del Club Buzos, per a mesurar, amb la metodologia de treball del programa de control i evolució POSIMED, la densitat dels feixos de posidònia i també la densitat de cobertura del sòl per part de la praderia.

Enguany la jornada de seguiment de la posidònia d'Almardà, que es realitzar el passat mes d'agost, va comptar amb la participació de cinc submarinistes. En principi, el resultat d'esta jornada de ciència ciutadana va ser prou positiu pel que respecta a la posidònia. Tanmateix, per a la correcta conservació a mig i llarg termini d'esta praderia fan falta més dades. Concretament, cinc anys d'estudi per a tindre una tendència de creixement o decreixement i deu per a poder obtindre resultats fiables. Per això, AE-Agró repetirà anualment este voluntariat submarí per a custodiar i vigilar la praderia de posidònia d'Almardà.

Cap exemplar viu

A més a més d'arreplegar dades per a l'estudi de la posidònia d'Almardà, la immersió també va servir per a constatar la mort massiva de nacres (Pinna nobilis) en el litoral de Sagunt. Ningun dels cinc bussos que van participar en el voluntariat submarí va trobar cap exemplar viu d'esta espècie endèmica de la Mediterrània i que és un dels mol·luscos més grans del Planeta. Com tampoc no han localitzat cap nacra viva en la resta del litoral del Camp de Morvedre durant les diferents immersions que han realitzat a títol personal durant l'estiu.

El motiu? Doncs, un paràsit que està exterminant a Andalusia, Múrcia, les Illes Balears i el País Valencià esta espècie de bivalve, que arriba a viure 30 anys i mesurar fins a 120 centímetres. La delicada situació que travessa actualment la Pinna nobilis ha obligat al Ministeri d'Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient a declarar enguany esta espècie "en perill d'extinció" i "situació crítica" a l'Estat espanyol.