A La Carta À Punt Mèdia

Dins de l’arboricultura, els arbres monumentals conformen un tresor únic. En el Catàleg Valencià d'Arbres Monumentals es troben inventariats 1.477 exemplars protegits de forma genèrica i 573 exemplars monumentals d'interés local. Entre els més destacats es troba l'arbre més alt de la Comunitat Valenciana, l'eucaliptus de Benimàmet (València) amb 41,2 metres. El de tronc més gros correspon a un ficus dels Jardins de Montfort de València amb 15,7 metres, i el de copa més ampla, un altre ficus, a la Glorieta de València amb 42,3 metres. Altres exemplars destacables per les seues dimensions són la garrofera de Foia Brell de l'Alfàs del Pi, el roure de Trencacaps d'Alcoi, la carrasca de Culla, el roure de les Berrugues d'Ares del Maestrat o l'om de Navaixes, de 382 anys, escollit com a millor arbre d’Espanya en 2019.

Mesurar sis metres de perímetre de tronc, 25 de diàmetre de copa i 30 d’altura, o tindre més de 350 anys de vida. Aquests eren els trets dels arbres que protegeix la Llei de Patrimoni Arbori Monumental de la Comunitat Valenciana, en vigor des de 2006 i que es va fer efectiva dotze anys després. Amb el nou decret de 2018 però, es podran protegir arbres que, encara que no arriben a les dimensions o l’edat que fixava la llei, siguen considerats excepcionals d’acord amb els criteris fixats pel coeficient de monumentalitat. La norma, adreçada a la protecció d’estos monuments vius, té entre els seus objectius frenar l’especulació d’arbres com les oliveres, i incorpora un règim estricte de sancions, que poden arribar als 500.000 euros en les infraccions més greus. 

Entrevista amb Ramón Mampel

Però parlar d’arbres implica també parar atenció als trasplantaments, com la compra de grans arbres grans, de vegades centenaris, per al jardins dels museus o les cases riques. L’acció d’emportar un arbre mil·lenari d’un lloc a un altre sense pensar en la història que envolta eixe exemplar ens recorda la pel·lícula “El Olivo”, d’Icíar Bollaín, rodada a diversos llocs de l’Alt Maestrat, una ficció que encara segueix sent real malgrat les prohibicions de comercialitzar oliveres centenàries. 

La llei valenciana té entre els seus objectius el manteniment d’un paisatge mil.lenari com el de les oliveres del nord de Castelló. Aquesta àrea, que acull al voltant d’uns 6.000 arbres, suposa una oportunitat de desenvolupament rural amb un atractiu turístic. El ex-secretari de la Unió Llauradors i Ramaders, Ramón Mampel,  gran coneixedor de les oliveres mil·lenàries i un dels impulsors de la normativa valenciana, ens explica la importància de l’educació ambiental en la protecció d’aquest tresor arbori únic, i recorda el treball dels llauradors del Maestrat en protegir i defensar les oliveres mil·lenàries i per què cal continuar la lluita per a evitar l’actuació dels especuladors.

Ramón Mampel, llaurador i ex-secretari de la Unió Llauradors i Ramaders

Entrevista amb Isabel Queral

El Barranc dels Horts, un esplèndid espai forestal de 670 hectàrees a Ares del Maestre, a la comarca de l’Alt Maestrat, alberga entre el seu tresor paisatgístic un bosc monumental de roures de fulla menuda i de carrasques amb varios centenaris que li confereixen un valor ecològic i social únic a la Comunitat Valenciana i a l’estat espanyol. Llicenciada en Biologia i especialitzada en Ciències Ambientals, Isabel Queral, que es defineix com a botànica dedicada a la gestió forestal, és coordinadora de la gestió de l’espai forestal del Barranc dels Horts. Amb Queral abordem els reptes de la conservació d’aquests gegants de la natura.

Isabel Queral, coordinadora de la gestió de l’espai forestal del Barranc dels Horts

Entrevista amb José Plumed

Els arbres monumentals requereixen atencions d’especialistes. D’eixa particular dedicació parlem amb un dels pocs podadors especialitzats en poda d’arbres monumentals que hi ha a casa nostra és José Plumed, tècnic en arboricultura del Jardí Botànic de la Universitat de València, espai emblemàtic que alberga més d’una trentena d’aquestes escultures vives i úniques. 

José Plumed, tècnic en arboricultura del Jardí Botànic de la UV

Tertúlia amb Ramón Mampel, Isabel Queral i José Plumed

Al temps de la tertúlia, els nostres companys Reis Juan i Batiste Miguel conversen amb els convidats del programa al voltant dels trets dels arbres monumentals. Una problemàtica correspon a la grandària. Els arbres més grans no sempre són els més longeus. Encara que el diàmetre d’un tronc parle de l’edat d’un arbre, tot és relatiu perquè el diàmetre d’un pi de 31 anys pot ser similar al d’un teix de 350. Per altra banda, l’existència d’exemplars amb segles de vida posa damunt la taula la necessitat de mantindre’ls vius. Però és admisible fer qualsevol cosa per aconseguir-ho o cal deixar-los morir quan els toca?  A aquestes i altres qüestions intentem donar resposta en la segona part del #SamarucDigitalArbres.

Autor: José Plumed

Finestra del Samaruc

L’ambientòleg Andreu Escrivà ens obri la “Finestra del Samaruc.” És curiós com els paisatges es poden relacionar amb moments concrets de la nostra vida. Hui Escrivà ens porta a un paisatge molt lligat a sa mare, el del mirador del Puntal dels Llops, al paratge natural de la Concòrdia, a Llíria (Camp de Túria).

Biblioteca Verda

El nou títol de la “Biblioteca Verda” correspon a una obra Manuel Costa Talens, biòleg, professor emèrit de la Universitat de València i director del Jardí Botànic durant 11 anys, dins els quals va tindre lloc la gran remodelació del jardí. Es tracta de “L’arbreda monumental”, escrit conjuntament amb José Plumed, un monogràfic que repassa més de 60 exemplars de les espècies més significatives que hi ha al Botànic procedents de totes les zones del planeta. Costa ha estat distingit recentment amb el premi de la Fundació Lluís Guarner que reconeix la creació literària en el camp de les humanitats especialment vinculades amb el territori valencià.

So de la Natura

Amunt i avall, àgilment enfilant-se per les quietes soques arrugades pel pas dels segles, regala una espurna de color, de vitalitat. Aquesta au és la protagonista del ‘So de la Natura’, que ens porta cada setmana Batiste Miguel.